close
Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 198 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   BERJAYAVarda la Guida essenziala   BERJAYA Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   BERJAYADervir un cunt   BERJAYA Wikisource in Lombard   BERJAYA Wikizionari in Lombard

BERJAYA
BERJAYA

Vox ind la vedrina

BERJAYA
Ona ghisa in del 1983 in via Larga

Ghisa a l'è 'n termen tipich milanes doperaa per parlà di poliziott locai de la capital lombarda.

Di temp de la Spagna in la città de Milan a l'è staa fondaa el corp de la Milizia Urbana, che però el gh'eva minga on'uniform. Domà sotta de la ministrazion del Gian Galeazz Serbellon, cioè in del 1700, el corp a l'è dotaa di austriegh de 'na divisa, ciovè 'na camisa e pantalon bianch, sortò verd, spallin dor e cappell verd e or. Per quella reson lì eren ciamaa affettuosament di milanes "remolazitt" o "ramolazzil", perché somejaven ai remolazz. Cont el rivà del Napoleon a Milan 'sti miliziott han fornaa la bas de la Legion Lombarda.

Sotta de l'Imperi Austriegh in del Regn Lombard-Venet, la sigurezza urbana a l'è assegnada a l'Imperial Regia Guardia de Finanza, che la conserva 'na divisa in sui ton del verd e del bianch.

Passada al Regn d'Italia, Milan a l'è restaa senza 'n corp de polizia local finna al 4 de ottober del 1860: quell ann lì a hinn ciamaa cinquanta agent, nomenaa "de publega sorvelianza urbana", per guardà Milan. Cont la pistola sconduda e vestii cont on sortò e calzon negher e cont on longh cappell a cilinder. Per quella reson lì eren ciamaa "cannon de stuva". Dòpo di quatter giornad de Milan, indova che han refudaa de fà del maa ai milanes, a hinn riformaa e 'l cappell a cilinder a l'è sostituii del classigh cappell del ghisa e de 'n uniform ispirada a quella de la polizia de Londra.

In del 1920 cambien nomm in "Corp Metropolitan de Publega Sigurezza". Durant de la segonda guerra mondiala se occupen anca de protezion anti-aerea cont el compit de sonà i sirenn in strada cont on sidecar e de sgomberà i strad quand che gh'eren i bombardament.

(Va innanz)

BERJAYA
BERJAYA

A l' savivet qe ...

BERJAYA
La Gioconda al Cimiteri Magior

La Gioconda a l'era el nom che i milanes ghe daven al servizzi tranviari per el straport di mort de la cità al Cimiteri Magior.

Cont el slargàss de la cità el Cimiteri Monumental l'è bastad pu e l'è stad fad su, arent a Musoch, el noeuv cimiteri Magior, lontan di bande pussee urbanizade de la cità, inscì de serrà i vari foponit voramai ciapad dent del cresser de la cità: con la soa vertura del 1895 el comun de Milan ghe domanda a la Carminati e Toselli de fà su di veture per menà i corp e i parent del mort, inscì che fussen comod.

La linia tranviaria a l'è fada su propi per quell servizzi chi, desgià che prima el bosch de la Merlada l'era minga servid, e per un poo de temp ghe saria passad nissun tram normal.

(Va inanz)

BERJAYA
BERJAYA

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

BERJAYA
BERJAYA

Un proverbe a cas

"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca"
Sqiça qé per atualizar la pajina
BERJAYA
BERJAYA

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.
BERJAYA
BERJAYA

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.
BERJAYA
BERJAYA

Una vox de scriver

BERJAYA
BERJAYA

Cossa s'pœl far?