Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaGhisa a l'è 'n termen tipich milanes doperaa per parlà di poliziott locai de la capital lombarda. Di temp de la Spagna in la città de Milan a l'è staa fondaa el corp de la Milizia Urbana, che però el gh'eva minga on'uniform. Domà sotta de la ministrazion del Gian Galeazz Serbellon, cioè in del 1700, el corp a l'è dotaa di austriegh de 'na divisa, ciovè 'na camisa e pantalon bianch, sortò verd, spallin dor e cappell verd e or. Per quella reson lì eren ciamaa affettuosament di milanes "remolazitt" o "ramolazzil", perché somejaven ai remolazz. Cont el rivà del Napoleon a Milan 'sti miliziott han fornaa la bas de la Legion Lombarda. Sotta de l'Imperi Austriegh in del Regn Lombard-Venet, la sigurezza urbana a l'è assegnada a l'Imperial Regia Guardia de Finanza, che la conserva 'na divisa in sui ton del verd e del bianch. Passada al Regn d'Italia, Milan a l'è restaa senza 'n corp de polizia local finna al 4 de ottober del 1860: quell ann lì a hinn ciamaa cinquanta agent, nomenaa "de publega sorvelianza urbana", per guardà Milan. Cont la pistola sconduda e vestii cont on sortò e calzon negher e cont on longh cappell a cilinder. Per quella reson lì eren ciamaa "cannon de stuva". Dòpo di quatter giornad de Milan, indova che han refudaa de fà del maa ai milanes, a hinn riformaa e 'l cappell a cilinder a l'è sostituii del classigh cappell del ghisa e de 'n uniform ispirada a quella de la polizia de Londra. In del 1920 cambien nomm in "Corp Metropolitan de Publega Sigurezza". Durant de la segonda guerra mondiala se occupen anca de protezion anti-aerea cont el compit de sonà i sirenn in strada cont on sidecar e de sgomberà i strad quand che gh'eren i bombardament. A l' savivet qe ...La Gioconda a l'era el nom che i milanes ghe daven al servizzi tranviari per el straport di mort de la cità al Cimiteri Magior. Cont el slargàss de la cità el Cimiteri Monumental l'è bastad pu e l'è stad fad su, arent a Musoch, el noeuv cimiteri Magior, lontan di bande pussee urbanizade de la cità, inscì de serrà i vari foponit voramai ciapad dent del cresser de la cità: con la soa vertura del 1895 el comun de Milan ghe domanda a la Carminati e Toselli de fà su di veture per menà i corp e i parent del mort, inscì che fussen comod. La linia tranviaria a l'è fada su propi per quell servizzi chi, desgià che prima el bosch de la Merlada l'era minga servid, e per un poo de temp ghe saria passad nissun tram normal. (Va inanz) Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas
"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverCossa s'pœl far?
|


