close
Và al contegnud

Canada

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Canada
Canada - Bandera Canada - Stema
A mari usque ad mare
Canada - Localizazion
Canada - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal Canada
Lengue ofiçai Lengua inglesa e lengua francesa
Capitala Ottawa
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Carl III del Regn Unid
Capo de Govern Mark Carney
Superfix
Totala 9 984 670 km²
Popolazion
Totala 36 991 981 ab.(2021)
Densitaa 3.7 ab./km²
Jeografia
Continent America del Nord
Confin Stat Unid d'America e Regno de Danemarca
Fus orari Newfoundland Time Zone, Atlantic Standard Time, UTC-4, EST, UTC-5, Central Standard Time, UTC−6, Mountain Standard Time e UTC−7
Economia
Valuda dòłaro canadeze
PIL (nominal) 2 206 764 milion de USD (2020)
Varie
Codex ISO 3166 CA, CAN, 124
TLD .ca
Prefiss tel. +1
Sigla autom. CDN
Inn nazional O Canada
Evoluzion storega
Proclamazion 1º luj 1867
 

El Cànada a l'é el stat püssé a nord del America del Nord. A l'è el segund paes püssè grand del mund cume estensiun, e l'è spantegaa in d'una tera intra l'Ucean Atlantich, l'Ucean Pacifich e l'Ucean Artich. A l'è tacaa a ovest e a süd cunt i Stat Ünì.
I lenguv püssé parlaa a hinn l'ingles e'l frances, che hinn anca i lenguv ufissiaj. La sua capital a l'é Ottawa (808.391 abitant). Alter cità impurtant a hinn Toronto, Montreal, Vancouver, Calgary, Edmonton, Québec e Winnipeg.
El 75% del popul canades al viv a men de 250 km del cunfin american.


El Canadà a l'é nassüü cume füsiun de un poo de culoni ingles, anca una quaj de lur a l'era stada una culonia francesa.
El paes l'ha ciapaa l'indipendenza del Regn Ünì cunt un prucess scuminciaa in del 1867 e finii in del 1982. El paes el fa part del Commonwealth e dunca el ricugnuss cume munarca el re del Regn Ünì Carl III.

Urganizaziun pulitiga e aministraziun

[Modifega | modifica 'l sorgent]
BERJAYA
Mapa pulitiga del Canada
BERJAYA
El munt Robson

El Canadà a l'é una munarchìa custitüzziunal, federal e parlamentar. La gh'ha dent des pruinc e trì teritòri. I pruinc a hinn püssé autonum di teritòri rispet al guern federal.

El prim minister a l'é el Mark Carney (del 2025).

Bandera Pruincia Capital Agn che hinn andà dent
in de la Cunfederaziun
BERJAYAColumbia BritànicaVictoria1871
BERJAYAAlbertaEdmonton1905
BERJAYASaskatchewanRegina1905
BERJAYAManitobaWinnipeg1870
BERJAYAOntarioToronto1867
BERJAYAQuébecQuébec1867
BERJAYANew BrunswickFredericton1867
BERJAYANeuva ScòssiaHalifax1867
BERJAYAÌsola del
Princip Eduard
Charlottetown1873
BERJAYATeranöva e LabradorSt. John's1949
Bandera Teritori Capital Agn che hinn andà dent
in de la Cunfederaziun
BERJAYAYukon (teritori)Whitehorse1898
BERJAYATeritòri dël Nòrd-ÒvestYellowknife1870
BERJAYANunavutIqaluit1999