Lincoln Ellsworth
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 maig 1880  Chicago (Illinois) | ||
| Mort | 26 maig 1951 (71 anys) Nova York | ||
| Sepultura | Markillie Cemetery (en)  | ||
| Formació | The Hill School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Exploració polar, aviació i literatura | ||
| Ocupació | explorador, explorador polar, aviador, enginyer, escriptor | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Pare | James Ellsworth | ||
| Premis | |||
   | |||
Lincoln Ellsworth (Chicago, 12 de maig de 1880 - Nova York, 26 de maig de 1951) va ser un explorador polar, enginyer, topògraf i escriptor estatunidenc. Va liderar les primeres travessies aèries de l'Àrtida i l'Antàrtida.[1]
Primers anys de vida
[modifica]Nascut a Chicago, Illinois, el 12 de maig de 1880,[2] els seus pares eren Eva Frances (de soltera Butler) i James Ellsworth, un ric empresari i propietari d'una mina de carbó.[2][3] Quan va néixer li van posar de nom Linn en honor del seu oncle William Linn, però va canviar el seu nom a Lincoln quan encara era un nen.[4]
La seva mare va morir el 1888.[4] Aleshores, junt a la seva germana es va traslladar a Hudson, Ohio, per viure amb la seva àvia.[2][4] Allà va estudir a la Western Reserve Academy i a The Hill School, a Pottstown, Pennsilvània.[3][5] Una vegada graduat va estudiar a la Sheffield Scientific School de la Universitat Yale.[3] El seu rendiment acadèmic va ser pobre i, posteriorment, es va matricular a l'Escola de Mines de la Universitat de Colúmbia, on va estudiar enginyeria civil.[3][2]
Després d'abandonar la universitat el 1903 va marxar a escalar als Andes juntament amb un company universitari.[2][6]
Carrera professional
[modifica]Ellsworth va ser topògraf i enginyer amb un equip que va dur a terme el primer estudi del Canadian Grand Pacific Railroad de 1902 a 1907.[1][2] L'l'hivern de 1904 va treballar a la mina de carbó del seu pare.[2][4] El 1905 va treballar com a ajudant d'enginyer en una mina d'or a Teller, Alaska.[4] El 1906 va tornar a la mina de carbó del seu pare, treballant com a enginyer.[4] De 1907 a 1924 va treballar com a enginyer a Alaska i Canadà, incloent-hi tres anys amb el United States Biological Survey, prospectant or al llarg del riu Peace i treballant en un ferrocarril a les Muntanyes Rocalloses, a Alaska.[1][6][4][5]
Durant la Primera Guerra Mundial va servir a l'exèrcit dels Estats Units i es va formar com a aviador.[1][6] El 1924 va dirigir l'estudi topogràfic transandí des de la conca del riu Amazones fins a l'oceà Pacífic, al Perú, per a la Universitat Johns Hopkins.[1][6]
El 1925 va formar part de la primera expedició per intentar sobrevolar el Pol Nord.[2] El seu pare va finançar en 100.000 dòlars l'intent de Roald Amundsen de volar des de Svalbard fins al Pol Nord. Amundsen, acompanyat per Lincoln Ellsworth, el pilot Hjalmar Riiser-Larsen, el mecànic de vol Karl Feucht i dos membres més, va sortir en dos hidroavions Dornier Wal, l'N24 i l'N25, en un intent d'arribar al Pol Nord el 21 de maig. Quan un avió va perdre potència, ambdós van fer aterratges d'emergència, i com a resultat es van separar. Les tripulacions van trigar tres dies a reagrupar-se i van necessitar fins a set intents per aconseguir enlairar-se de nou a bord de l'N25 28 dies després. Ellsworth pare va morir a Itàlia el 2 de juny de 1925 mentre esperava notícies del seu fill.
A principis de març de 1926, sota el titular "A través del Pol en dirigible" [Across the Pole by Dirigible], The New York Times va anunciar l'Expedició Amundsen-Ellsworth.[7] Ellsworth va acompanyar Amundsen en el seu segon intent de sobrevolar el Pol amb el dirigible Norge, dissenyat i pilotat per l'enginyer italià Umberto Nobile, en un vol des de Svalbard fins a Alaska. El 12 de maig es va albirar el Pol Nord geogràfic.
Entre 1933 i 1939 va fer quatre expedicions a l'Antàrtida utilitzant un antic vaixell de pesca, que va anomenar Wyatt Earp,[8] com a base i punt de transport d'un avió, anomenat Polar Star, un Northrop Gamma equipat amb esquís.
El 23 de novembre de 1935 va descobrir les muntanyes Ellsworth de l'Antàrtida quan va fer un vol transantàrtic des de l'illa Dundee fins a la plataforma de gel de Ross. Va donar el nom descriptiu de Serralada del Sentinella, que més tard va rebre el nom de la meitat nord de les muntanyes Ellsworth. Durant el vol el seu avió es va quedar sense combustible, obligant-lo a aterrar prop de la base Little America. A causa d'un aparell de ràdio defectuós, ell i el seu pilot, Herbert Hollick-Kenyon, no van poder notificar l'aterratge a les autoritats. Ambdós foren declarats desapareguts i el vaixell de recerca britànic Discovery va salpar de Melbourne, Austràlia per buscar-los.[9] El 16 de gener de 1936, després de gairebé dos mesos sols a Little America, van ser localitzats sans i estalvis.[10] Van tornar a Nova York el 6 d'abril i el seu vaixell de suport, Wyatt Earp, ho va fer dues setmanes després.[11]
Honors
[modifica]Ellsworth va rebre títols honorífics de la Universitat Yale i del Kenyon College.[5] El 1927 els Boy Scouts of America el van nomenar Escolta Honorari, una nova categoria d'escolta creada aquell mateix any que distingia als "ciutadans estatunidencs, els èxits dels quals en activitats a l'aire lliure, exploració i aventures són d'un caràcter tan excepcional que capten la imaginació dels nois...".[12] El llibre The Boy Scout's Book of True Adventure, Fourteen Honorary Scouts inclou un assaig "La primera travessia del mar Polar" de Lincoln Ellsworth.[13]
El 1928 va ser guardonat amb la Medalla d'Or del Congrés pels seus vols polars de 1925 i 1926.[14] El 1936 va rebre la Medalla d'Or Hubbard de la National Geographic Society per la seva expedició antàrtica i el seu estudi aeri.[6] Va rebre una segona Medalla d'Or del Congrés el 1936 per "les seves reclamacions en nom dels Estats Units d'aproximadament 350.000 milles quadrades a l'Antàrtida i pel seu estudi aeri de 2.500 milles del cor de l'Antàrtida".[14][6] El 1937 va ser guardonat amb la Medalla del Patró de la Royal Geographical Society per les seves millores en la tècnica de navegació aèria polar.[15][6]
El 1933 el Museu Americà d'Història Natural va crear l'exposició Lincoln Ellsworth sobre els seus viatges àrtics i antàrtics; una exposició que el 2024 romania oberta al públic.[16] L'antiga base antàrtica Ellsworth Station va rebre el seu nom. També la Terra d'Ellsworth, el mont Ellsworth i el llac Ellsworth, tots a l'Antàrtida.[1][17] El Servei Postal dels Estats Units va emetre un segell commemoratiu en honor seu el 1988.[18] El 1919 els equips esportius de secundària del Hudson High School de Hudson van rebre el sobrenom de "The Explorers" (Els Exploradors) en honor a Ellsworth.[19] L'escola primària Ellsworth Hill de Hudson també porta el seu nom.[19]
Vida personal
[modifica]El 23 de maig de 1933 es va casar amb la naturalista i historiadora Mary Louise Ulmer de Filadèlfia, Pennsilvània.[2][6] La parella es va conèixer mentre feien classes de vol a Suïssa. No van tenir fills.[5]
Va ser administrador del Museu Americà d'Història Natural i també va ser un important benefactor del museu.[6] També va formar part del consell d'administració de la Western Reserve Academy del 1926 al 1951.[5]
Ellsworth va morir d'insuficiència cardíaca a casa seva, a Nova York, el 26 de maig de 1951. Tenia 71 anys.[2][20][6] Va ser enterrat a Hudson (Ohio).[21]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 «Lincoln Ellsworth | Arctic Explorer, Polar Aviator» (en anglès). Britannica. [Consulta: 7 desembre 2024].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Thorpe, T. A. D. «Lincoln Ellsworth Σ '1900, A '1901 Famous Arctic Explorer». The Review. St. Anthony Hall, Fall 2024, p. 13–14.
- 1 2 3 4 http://pabook2.libraries.psu.edu/palitmap/bios/Ellsworth__Lincoln.html[Enllaç no actiu]
- 1 2 3 4 5 6 7 «Ellsworth, Lincoln (1880-1951)» (en anglès britànic). FRAM : The Polar Exploration Museum. [Consulta: 7 desembre 2024].
- 1 2 3 4 5 «Lincoln Ellsworth» (en anglès americà). Hudson Memory. Hudson Library & Historical Society. [Consulta: 7 desembre 2024].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Ellsworth, Lincoln, 1880-1951 | Archives Catalog». American Museum of Natural History. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ Pool, Beekman H. Polar Extremes: The World of Lincoln Ellsworth. University of Alaska Press, 2002.
- ↑ «HMAS Wyatt Earp». Sea Power Centre Australia. [Consulta: 16 setembre 2008].
- ↑ F.D. Ommanney devotes a chapter to these preparations in South Latitude publ. 1938
- ↑ "Ellsworth and Kenyon Found Safe: Missing Men Located At Byrd's Camp", Fairbanks (Alaska) Daily News-Miner. January 17, 1936. Page A1.
- ↑ "Ellsworth party greeted on return", The New York Times. April 20, 1936. Page 13.
- ↑ «Around the World». Time. August 29, 1927. Arxivat de l'original el February 20, 2008.
- ↑ Ellsworth, Lincoln. «The First Crossing of the Polar Sea». A: The Boy Scout's Book of True Adventure, Fourteen Honorary Scouts. G. P. Putnam's Sons, 1931.
- 1 2 «Congressional Gold Medals, 1776-2012, see pages 7-8». senate.gov. [Consulta: 9 setembre 2012].
- ↑ «List of Past Gold Medal Winners». Royal Geographical Society. Arxivat de l'original el September 27, 2011. [Consulta: 24 agost 2015].
- ↑ «American Museum of Natural History. Lincoln Ellsworth (Exhibit)». American Museum of Natural History Research Library. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Alberts, Fred G., ed. Geographic Names of the Antarctic (2nd edition). Reston, Virginia: United States Board on Geographic Names, 1995. pp. 218-219
- ↑ «25c Lincoln Ellsworth single» (en anglès). Smithsonian National Postal Museum. [Consulta: 7 desembre 2024].
- 1 2 Tallat-Kelpsa, Ava. «Do the Explorers need a name change?». The Explorer, 03-10-2022. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Lincoln Ellsworth I» (en anglès). The New York Times, 29-05-1951, p. 22.
- ↑ «Lincoln Ellsworth» (en anglès americà). Hudson Memory. Hudson Library & Historical Society. [Consulta: 7 desembre 2024].
