close
Vés al contingut

HMS Griper (1813)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellHMS Griper
BERJAYA
Noms
HMS Griper
Modifica el valor a Wikidata

Historial
Avarament
14 juliol 1813 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Característiques tècniques
Tipusgun-brig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ClasseBold-class gun-brig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'HMS Griper va ser un bergantí canoner de la classe Bold de la Royal Navy. Va ser construït el 1813 per Mark Williams i John Davidson a Hythe. Va participar en l'expedició de 1819 a l'Àrtic dirigida per William Parry, el 1823 va fer un viatge a Groenlàndia i Noruega i el 1824 va participar en la tercera expedició de Parry a l'Àrtic com a vaixell de suport. La seva tripulació el 1819, 1823 i 1824 va obtenir la Medalla polar, que l'Almirallat va expedir el 1857.[1] Va ser desmantellat el 1868.

Inici de la carrera professional

[modifica]

El Griper va ser posat en servei el juliol de 1813 sota el comandament de Charles Mitchell. El febrer de 1814, el comandant Arthur M'Meekan va substituir Mitchell. El 1817 el Griper era a Chatham. Entre desembre de 1818 i maig de 1819 va ser preparat com a vaixell d'exploració a Portsmouth.[2]

Expedició al Pas del Nord-oest (1819)

[modifica]

El tinent Matthew Liddon va posat en servei el Griper el gener de 1819.[2] Va salpar de Londres l'11 de maig de 1819 amb William Edward Parry.[3] Parry comandava dos velers de 3 pals: el HMS Hecla de 375 tones i el Griper de 182 tones . La seva destinació era el Pas del Nord-oest.

El Griper era, de lluny, el vaixell inferior dels dos, ja que es descrivia com "un d'aquests miserables bergantins canoners... completament inadequat per a aquest servei!" (A. Parry; Parry of the Arctic). La seva partida s'havia retardat prèviament, ja que l'estat del Griper no era el millor per la seguretat dels oficials i la tripulació.[4] Era tan lent que va haver de ser remolcat per l'Hecla durant bona part del camí a través de l'Atlàntic. Tanmateix, van aconseguir arribar amb èxit més a l'oest pel Pas del Nord-oest que qualsevol altre vaixell europeu. Després d'hivernar a l'illa de Melville van tornar a Londres el novembre de 1820 i el Griper va ser donat de baixa al desembre.[2]

Viatge a Groenlàndia i Noruega (1823)

[modifica]

El Griper va ser reformat a Deptford entre febrer i maig de 1823. Sota el comandament del capità Douglas Clavering va dur a terme un viatge a Groenlàndia i Spitsbergen en què va dur l'astrònom Edward Sabine, que va fer observacions en nom de la Board of Longitude.[5] Durant l'agost l'expedició va tenir el primer i únic contacte europeu amb els ara extints inuit del nord de Groenlàndia a l'illa Clavering.[6]

Expedició al Pas del Nord-oest (1824)

[modifica]
BERJAYA
Situation of HMS Griper, Sept 1, 1824

Entre gener i juny de 1824 el Griper va ser reformat per a la tercera expedició del Pas del Nord-oest de Parry. Va ser comissionat sota el comandament del capità George Lyon i el 16 de juny de 1824 va salpar cap a la badia de Hudson[2] i la badia Wager en suport de l'Hecla i el Fury. El Gripper va partir el 3 de juliol de 1824,[7] en companyia del vaixell d'exploració Snap, transportant un un contingent terrestre.[8]

El 19 d'octubre de 1824 Lyon es va trobar amb el balener Achilles, sota el comandament del capità Valentine, el qual va informar-lo de les condicions del gel i del temps, que havia provocat una temporada de caça de balenes fluixa i havien bloquejat gran part de l'estret de Hudson.[9]

El Griper va tornar a Londres i va ser donat de baixa el desembre de 1824.[2]

Final

[modifica]

El Griper va ser equipat per al servei de bloqueig costaner a Portsmouth entre l'agost i el desembre de 1825. Posteriorment es va unir a la Guàrdia Costanera a Blackwall[2] i més tard va servir a Sussex. Entre el 1827 i el 1830 va ser a Portsmouth, i entre el 1830 i el 1831 a Chichester. El 1856 va servir com a objectiu per a experiments d'artilleria a Portsmouth i el 1862 va ser emprat per provar plaques de blindatge. Va ser desballestat el novembre de 1868.[10]

Referències

[modifica]
  1. The London Gazette: no. 21997. p. 1580. 5 May 1857.
  2. 1 2 3 4 5 6 Winfield, 2008, p. 347.
  3. The Times (London), Monday, 4 December 1820, p.3
  4. The Times (London), Friday, 30 April 1819, p.3
  5. The Times (London), Saturday, 20 December 1823, p.2
  6. Exploration history of East Greenland Arxivat 14 February 2012 a Wayback Machine.
  7. The Times (London), Thursday, 22 July 1824, p.2
  8. The Times (London), Saturday, 17 January 1824, p.2
  9. Lyon, 1825, p. 139–140.
  10. Winfield, 2014, p. 80.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]