close
Vés al contingut

Vocal mitjana anterior arrodonida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula IPAVocal mitjana anterior arrodonida
ø̞
œ̝
Número AFI310 430
Codificació
Entitat (decimal)ø̞
Unicode (hex)U+00F8U+031E
X-SAMPA2_o or 9_r
Braille⠳ (braille pattern dots-1256) ⠠ (braille pattern dots-6) ⠣ (braille pattern dots-126)
So
noicon

La vocal mitjana anterior arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [ø] i la semioberta [œ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Generalment s'utilitza ‹ø›, i si cal precisió pot indicar-se amb diacrítics (o bé amb el diacrític d'abaixada [ø̞] o bé el de pujada [œ̝]).

Aquesta vocal es dona en molt poques llengües, com l'hongarès, el turc o el finès. Igualment pot ocorre en anglès neozelandès com una variant de /ə/ o /ɜ/, tot i que l'articulació és una mica centralitzada.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dona en català septentrional (per influència francesa i occitana). Habitualment sol aparèixer com una variant de ‹e› o com al·lòfon de ‹u› davant de consonants palatals.

Característiques

[modifica]
Triangle vocàlic de l'AFI
Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
BERJAYA
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
eø
ɘɵ
ɤo
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Els parells de vocals són: no arrodonidesarrodonides
  • L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
  • La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense arribar a crear una constricció que faria considerar-la una consonant.
  • L'arrodoniment vocàlic és comprimit, és a dir s'articula amb els llavis premuts cap enfora.

Ocorre en

[modifica]
LlenguaMotAFISignificatNotes
AnglèsNova Zelanda[1]bird[bø̞̈ːd]'ocell'Centralitzada; pot ser semioberta. Vegeu la fonologia de l'ànglès
CatalàCatalà septentrional[2]fulles[ˈfø̞jəs]'fulles'Es pot trobar en manlleus i interferències de l'occità i el francès. Vegeu la fonologia del català
Finès[3]rölli[rø̞lːi]'gespa comuna'Vegeu la fonologia del finès
Hongarès[4]öl[ø̞l]'matar'Vegeu la fonologia de l'hongarès
Turc[5]göz[ɟø̞z]'ull'Vegeu la fonologia del turc

Referències

[modifica]
  1. Roca & Johnson, 1999: «A Course in Phonology», pàg. 188.
  2. Recasens, 1996: «Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX», pàg. 69, 80-81.
  3. Iivonen & Harnud, 2005: «"Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association», pàg. 60-66.
  4. Szende, 1994: «"Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet», pàg. 92.
  5. Zimer & Orgun, 1999: «"Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 155.

Bibliografia

[modifica]