Fricativa lateral alveolar sorda

Fricativa lateral alveolar sorda

ɬ
Número AFI	148
Codificació
Entitat (decimal)	ɬ
Unicode (hex)	U+026C
X-SAMPA	K
Kirshenbaum	s<lat>
Imatge
So
noicon font · ajuda

La fricativa lateral alveolar sorda és un so consonàntic usat en diversos idiomes, com per exemple navaho, txuktxi, àvar, gal·lès, xosa i zulu. El seu símbol en l'Alfabet Fonètic Internacional és [ɬ].

Característiques

Aquestes són les característiques de la fricativa alveolar sorda:

• Pel mode d'articulació és fricativa, la qual cosa significa que el seu so és resultat de la fricció que produeix la reducció del pas de l'aire en el punt d'articulació.
• Pel punt d'articulació és alveolar, la qual cosa significa que s'articula amb la punta o la làmina de la llengua -i es denomina respectivament apical i laminal- tocant a la zona alveolar (just damunt de les dents superiors).
• La seva fonació és sorda, la qual cosa significa que les cordes vocals no vibren durant l'articulació.
• És una consonant oral, la qual cosa significa que es permet que l'aire escapi a través de la boca i no a través del nas.
• Es tracta d'una consonant lateral, la qual cosa significa que el flux d'aire passa al llarg dels costats de la llengua, més que pel mig de la llengua.
• El seu mecanisme de corrent d'aire és egressiu pulmònic, la qual cosa vol dir que s'articula exhalant aire des dels pulmons.

Aparició

Dental o denti-alveolar

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Mapudungun		kagüḻ	[kɜˈɣɘɬ̪]	'flegma que s'escup'	Interdental; possiblement és al·lòfon de /l̪/.

Alveolar

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Adigué		плъыжь	[pɬəʑ] (?·pàg.)	'vermell'
Ahtna		dzeł	[tsəɬ]	'muntanya'
Aleutià	Dialecte atkanès	hla	[ɬɑ]	'noi'
Amis	Dialecte meridional	kudiwis	[kuɬiwis]	'conill'
Àvar		лъабго	[ˈɬabɡo]	'tres'
Basay		lanum	[ɬanum]	'aigua'
Amazic	Aït Seghrouchen	altu	[æˈɬʊw]	'encara no'	Al·lòfon de /lt/
Bunun		ludun	[ɬuɗun]	'muntanya'
Bura					Contrasta amb [ɮ] i [ʎ̝̊].
Cherokee	Alguns parlants	ᎥᏝ	[ə̃ʔɬa]	'no'	Correspon a [tɬ] en el discurs de la majoria dels oradors
Chickasaw		lhinko	[ɬiŋko]	'ser gras'
Xinès	Taixanès	三	[ɬam˧]	'tres'
Txuktxi		ԓевыт	[ɬeβət]	'cap'
Muskogi		rakkē	[ɬakkiː]	'gran'	Històricament es transcriu com a thl o tl
Dahalo		[ʡáɬi]		'gras'
Eyak		qe'ł	[qʰɛʔɬ]	'dona'
Fali		[paɬkan]		'espatlla'
Feroès		hjálp	[jɔɬp]	'ajudar'
Nenets del bosc		[xaɬʲu]		'pluja'	Nenets del bosc té tant plana /ɬ/ i palatalitzat /ɬʲ/
Groenlandès		illu	[iɬːu]	'casa'	Realització de la geminada /l/
Hatza		sleme	[ɬeme]	'home'
Haida		tla'únhl	[tɬʰʌʔʊ́nɬ]	'sis'
Hmong		hli	[ɬi] (?·pàg.)	'lluna'
Islandès		siglt	[sɪɬt]	'han navegat'
Inuktitut		akłak	[akɬak]	'ós bru'	Vegeu Fonologia de l'inuit
Kabardí		лъы	[ɬə] (?·pàg.)	'sang'
Kaska		tsį̄ł	[tsʰĩːɬ]	'destral'
Ostiac	Dialecte sugutic	ԓӓпәт	[ˈɬæpət]	'set'	Contrasta amb la variant palatalitzada /ɬʲ/. Correspon a /l/ o /t/ en altres dialectes
	Dialecte kazym	ԓапәт	[ˈɬɑpət]
Mapudungun		kaül	[kɜˈɘɬ]	'una cançó diferent'	Possible al·lòfon de /l/.
Mochica		paxllær	[paɬøɾ]	'mongeta de lima'
Moloko		sla	[ɬa]	'vaca'
Nàhuatl		āltepētl	[aːɬˈtɛpɛːt͡ɬ]	'ciutat'	Al·lòfon de /l/
Navaho		łaʼ	[ɬaʔ]	'alguns'	Vegeu fonologia del navaho
Nisga'a		hloks	[ɬoks]	'sol'
Noruec	Trøndersk	tatl / tasl	[tʰɑɬ]	'sissiness'	Vegeu fonologia noruega
Saaroa		rahli	[raɬi]	'cap'
Sahaptin		łp’úł	[ˈɬpʼuɬ]	'llàgrimes'
Sandawe		lhaa	[ɬáː]	'cabra'
Sasserès		morthu	[ˈmoɬtu] (?·pàg.)	'mort'
Sesotho		ho hlahloba	[ho ɬɑɬɔbɑ]	'per examinar'	Vegeu fonologia del sesotho
St’át’imcets		lhésp	[ɬə́sp]	'erupció'
Suec	Jamtlàndic	kallt	[kaɬt]	'fred'	Vegeu fonologia sueca
Taos		[ɬìˈwēnæ]		'dona'	Vegeu fonologia del taos
Tera		tleebi	[ɬè̞ːbi]	'side'
Thao		kilhpul	[kiɬpul]	'estrella'
Tlingit		lingít	[ɬìnkít]	'persona; Tlingit'
Tsez		лъи	[ɬi] (?·pàg.)	'aigua'
Gal·lès		llall	[ɬaːɬ]	'(l') altre'	Vegeu fonologia gal·lesa
Idioma yi		ꆧꁨ hlop-bbop	[ɬo˧˩bo˧˩]	'lluna'
Zulu		isihlahla	[isiˈɬaːɬa]	'arbre'
Zuni		asdemła	[ʔastemɬan]	'deu'

Llengües semítiques

El so es conjectura com un fonema per al protosemític, normalment transcrit com a ś; va desenvolupar al [ʃ] en àrab i al [s] en hebreu:

Protosemític	Accadi	Àrab		Fenici		Hebreu		Arameu		Gueez
ś	s̠	ش	š	𐤔	š	שׂ	s	ܫ	s	ሠ	ś

Entre les llengües semítiques, el so encara existeix en Socotrià contemporani i Mahri. En gueez, està escrit mitjançant la lletra Śawt.

Bibliografia

• Grønnum, Nina. Fonetik og fonologi, Almen og Dansk. 3rd. Akademisk Forlag, 2005. ISBN 87-500-3865-6. 
• Sadowsky, Scott; Painequeo, Héctor; Salamanca, Gastón; Avelino, Heriberto «Mapudungun». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 87–96. DOI: 10.1017/S0025100312000369.
• Tench, Paul «Tera». Journal of the International Phonetic Association, 37, 1, 2007, p. 228–234. DOI: 10.1017/s0025100307002952.

Enllaços externs

• Beth am y llall? John Wells's phonetic blog, 1 July 2009. (How the British phonetician John Wells would teach the sound [ɬ].)
• A chance to share more than just some sounds of languages walesonline.co.uk, 3 May 2012 (Article by Dr Paul Tench including information on transcribing [ɬ] in Chadic languages.)