Raivavae
| ||||
| Tipus | illa i illa volcànica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | |||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 14,95 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Altitud | 437 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Raivavae, també anomenada Vavitu, és una de les illes Australs, a la Polinèsia Francesa. Està situada al mig de l'arxipèlag, a 195 km al sud-est de Tubuai i a 730 km al sud de Tahití. És un antic volcà que culmina al mont Hiro a 437 m d'altitud. La superfície total és de 17,9 km².[1] Està envoltada d'una llacuna tancada per esculls de corall amb diversos illots: Motu Mano, Motu Haha, Motu Vaiamanu i Motu Araoo i Motu Haaamu.
Tenia 996 habitants al cens del 2002.[2] Les viles principals són: Rairua (la capital de la comuna), Mahanatoa, Anatonu i Vaiuru. El principal recurs de l'illa és el cultiu de cafè, la pesca a la llacuna i l'artesania. Disposa d'un aeròdrom obert el 2002.
Història
[modifica]L'illa és rica en jaciments arqueològics polinesis. Va ser descoberta per l'espanyol Tomás Gayangos, a bord de la fragata El Águila el 5 de febrer de 1775, tornant de l'expedició a Tahití organitzada pel virrei del Perú, el català Manuel d'Amat i de Junyent. Gayangos havia assumit el comandament de l'expedició de Domingo de Bonechea de 1774 després de la seva mort a Tahití i tornava al Virregnat del Perú.[3] La principal font que descriu aquest albirament és la de José Andía y Varela, pilot del paquet marítim Júpiter que va acompanyar El Águila en aquest viatge de tornada. El 6 de febrer, es va enviar un vaixell i va contactar amb els habitants a la vora de la costa, però no es va desembarcar. Raivavae va ser cartografiada com a Santa Rosa pels espanyols, que van registrar com a Oraibaba el nom de l'illa dit pels habitants.[4][5][6] El 1880 va ser annexionada per França.
La llengua nativa de Raivavae és una variant de la llengua austral anomenada Reo Raivavae.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Environnement marin des îles Australes
- ↑ «Les résultats du recensement de la population 2022 de Polynésie française» (en francès). Institut de la statistique de la Polynésie française, 01-01-2023.
- ↑ Salmond, Anne. Aphrodite's Island. Berkeley: University of California Press, 2010, p. 355. ISBN 9780520261143.
- ↑ Andía y Varela, José Relación del viaje hecho a la isla de Amat, por otro nombre Otahiti, y descubrimiento de las islas adyacentes en los años 1774 y 1775, Barcelona, 1947, p.83
- ↑ Sharp, Andrew The discovery of the Pacific Islands Oxford, 1960, p.126,127
- ↑ Corney, Bolton Granvill The quest and occupation of Tahiti by emissaries of Spain during the years 1772-1776, London, 1913, Vol I, p.XLVII
- ↑ Charpentier, Jean-Michel. Atlas Linguistique de Polynésie Française — Linguistic Atlas of French Polynesia. Mouton de Gruyter & Université de la Polynésie Française, 2015. ISBN 978-3-11-026035-9.Atlas Linguistique de Polynésie Française — Linguistic Atlas of French Polynesia. Mouton de Gruyter & Université de la Polynésie Française. ISBN 978-3-11-026035-9.
| Illes i comunes |  | |
|---|---|---|
| Illots | ||
.svg){kind=small}
