1045
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1045 (mxlv) |
| Islàmic | 436 – 437 |
| Xinès | 3741 – 3742 |
| Hebreu | 4805 – 4806 |
| Calendaris hindús | 1100 – 1101 (Vikram Samvat) 967 – 968 (Shaka Samvat) 4146 – 4147 (Kali Yuga) |
| Persa | 423 – 424 |
| Armeni | 494 |
| Rúnic | 1295 |
| Ab urbe condita | 1798 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070 | |
| Anys | |
| 1042 1043 1044 - 1045 - 1046 1047 1048 | |

El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià. És el sisè any de la dècada del 1040 i el quaranta-cinquè any del segle xi i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1045 es succeeixen tres papes a Roma (Silvestre III, Benet IX i Gregori VI) sense que mori cap d'ells, comença la construcció de la catedral de Santa Sofia de Nóvgorod i l'Imperi Romà d'Orient conquereix Armènia, cosa que significà la seva última ofensiva al continent asiàtic. A la Xina s'inventa la impremta de tipus mòbils. A l'any 1045 traspassa el comte Gonçal I de Ribagorça, cosa que fa que els comtats de Ribagorça i Sobrab tornin a formar part del Regne d'Aragó.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1045 són Enric III, els papes Benet IX, Silvestre III i Gregori VII; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Pere Orsèol d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]
Països Catalans
[modifica]- Els comtats de Sobrarb i Ribagorça s'incorporen al Regne d'Aragó després del traspàs del comte Gonçal I de Ribagorça.
- Comencen les obres de l'església de Sant Miquel de Fluvià.[2]
- Redacció d'un text precedent dels Usatges de Barcelona per part del jutge Marc Ponç Bonfill encomanat per Ramon Berenguer I.[3]
Península ibèrica
[modifica]- Calahorra és conquerida per Garcia Sanxes III de Pamplona.[2]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 9 de gener, Florència: Gerard de borgonya, el futur papa Nicolau II esdevé bisbe de Florència.[4]
- 23 de gener: el rei d'Anglaterra Eduard el Confessor s'uneix en matrimoni amb Edith de Wessex que és coronada reina consort a Winchester.[5] També el mateix any es comença a construir l'abadia de Westminster.
26 de maig: el rei d'Hongria esdevé vassall de l'emperador Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic.[6]
Des del febrer al maig del 1045 hi ha el segon pontificat del papa Benet IX
- Estiu: l'Imperi Romà d'Orient conquereix el Regne d'Ani, Armènia.[7] Aquest fet significa de la fí del regne de l'Armènia Bagràtida.
- Harald III de Noruega torna a entrar a Constantinoble després de distingir-se com a mercenari al servei del basileu. S'embarca vers Suècia, on s'alia amb Svend II de Dinamarca per devastar les illes de Selàndia i Fiònia.[8]
- Sant Lanfranc esdevé el prior del monestir benedictí de l'abadia de Bec i hi funda una escola que esdevindrà un important nucli d'aprenentatge de teologia.[9]
Estats Pontificis - Papat de Roma
[modifica]- 20 de gener - 10 de març: pontificat del papa Silvestre III.[10]
10 de març - 1 de maig: segon pontificat del papa Benet IX que es restableix al papat per la força.[11] Benet IX abdica a favor del seu padrí Gregori VI.[11]
El 5 de maig del 1045 comença el pontificat del papa Gregory VI que durarà fins a l'any següent, quan serà obligat a abdicar acusat de simonia per l'emperador Enric III
- 5 de maig, Roma: Comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins al 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar acusant-lo de simonia i va ser desterrat a Colònia.[10]
Àsia
[modifica] 5 de febrer, Japó: inici del regnat de l'emperador Go-Reizei.[12]
L'any 1045 comença el regnat de l'emperador Go-Reizei del Japó
- Invenció a la Xina de la impremta de tipus mòbils per Bi Sheng.[13]
- A la Xina es deroguen les reformes qingli que havia establer Fan Zhongyan l'any 1043 per ministres conservadors. tot i això, aquestes reformes seran influents en les reformes de Wang Anshi.[14]
Naixements
[modifica]Catalunya i Occitània
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com el Cid Campeador, noble castellà (m. 1099).
Europa
[modifica]- 16 d'abril: Mieszko Kazimierzowic (m. 1065), príncpe polonès de la dinastia Piast. Alguns autors el citen com a duc de Cujavia des del 1058.[16]
- (vers) Adelaida d'Hongria (m. 1062), filla única del rei Andreu I d'Hongria i duquesa consort de Bohemia per ser la segona muller de Vratislau II de Bohèmia de de l'any 1058.[17]
- (vers) Bonizo de Sutri, bisbe de Sutri i de Piacenza, favorable a les reformes del papa Gregori VII. Escriptor i historiador.[18]
- Praga: (vers) Cosmas de Praga, cronista compilador de la història de Bohèmia des de la creació del món fins els seus temps.[19]
- (vers) Magne I de Saxònia (m. 1106), duc de Saxònia des de l'any 1072 fins a la seva mort. Fou el darrer sobirà de la dinastia Billung.[20]
Regne d'Hongria: (vers) Santa Margarida d'Anglaterra (m. 1093) reina consort d'Alba des del 1070 després de les esposalles amb el rei Malcolm III d'Escòcia neix l'any 1045. Era membre de la Casa de Wessex. Fou canonitzada santa catòlica.[21]
Santa Margarida, reina d'Escòcia, neix vers l'any 1045 - (vers) Matilda de Francònia (m. 1060), filla d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic i d'Agnès d'Aquitània. Duquesa de Suàbia que governa entre els anys 1059 i 1060.[22]
- (vers) Esteve II de Blois (m. 1102), comte de Blois i de Chartres des del 1089. Serà un dels comandants de la Primera Croada, on morirà a la Segona Batalla de Ramla.[23]
- (vers) Thierry I de Montbéliard (m. 1105), comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette des del 1073, comte de Bar i senyor de Mousson des del 1093 i comte de Verdun des del 1100.[24]
Àsia
[modifica]- 26 de setembre, El Caire: Nizar ibn al-Mustànsir (m. 1095-96), príncep fatimita pretendent al tron califal. És considerat imam legítim pels nizarites.[25]
Huang Tingjian (m. 1105), cal·lígraf, pintor i poeta xinès de la dinastia Song.
El cal·lígraf, pintor i poeta Huang Tingjian neix l'any 1045 - Liao Tianzuo (m. 1128) príncep imperial entre els anys 1071 i 1101 i l'últim emperador de la dinastia Liao entre els anys 1101 i 1125.[26]
- Minamoto no Yoshimitsu (m. 1127), samurai japonès del clan Minamoto.[27]
Necrològiques
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 16 de gener, Milà: Aribert d'Antimiano(n. entre 970-980), arquebisbe de Milà des de l'any 1018 fins a la seva mort.[28]
- 22 d'abril: Bertudald de Ramsbury, prelat anglosaxó, bisbe de Ramsbury des del 1005.[29]
- 20 de maig: Otó de Vermandois (n. 985-990), comte de Vermandois entre el 1010 i 1045.[30]
27 de maig: Sant Bru de Wûrzburg (n. 1005), canceller imperial d'Itàlia de l'emperador Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic entre el 1027 i el 1034 i príncep-bisbe de Würzburg des de l'any 1034 fins al seva mort.[31]
El poeta cortesà nòrdic Sogvatr Þórðarson mor l'any 1045 - Juny, Itàlia: Rainulf Drengot, aventurer i mercenari normand, primer comte d'Aversa entre el 1030 i el 1045.[32]
27 de juny, Gurk, Caríntia: Santa Emma de Gurk (n. aprox. 980) nobler i eclesiàstica fundadora de diversos monestirs.[33]
Santa Emma de Gurk mor el 25 de juny de 1045 - 9 d'octubre: Gunther (n. 955) ermità catòlic de Bohèmia.[34]
- (vers) Adelaida I, abadessa de Quedlinburg des del 999 i abadessa de Gandersheim des del 1039 fins a la seva mort. Era la filla gran de l'emperador Otó II el Sanguinari.[35]
- Dunkeld, Escòcia: Crínán de Dunkeld, earl d'Atholl i abat laïc de Dunkeld, a Escòcia.[36]
- Marquesat de Montferrat: (vers) Enric de Montferrat, marquès de Montferrat amb el seu germà Otó II de Montferrat. Mitjançant el matrimoni amb Adelaida de Susa, senyora de Torí, va ajuntar aquests dos marquesats italians.[37]
- Radbot de Klettgau (n. vers 985), graf (comte) de Klettgau, a Suàbia. Fou un dels progenitors de la Dinastia dels Habsburg. Construí el castell d'Habsburg entron l'any 1025.[38]
- (aprox.) Maria Esclerena política i potencial dona de l'emperador romà d'Orient Constantí IX Monòmac, el qual li va atorgar el tígol de sebast.[39]
- Växjö, Suècia: sant Sigfrid de Växjö, arquebisbe de York i monjo benedictí anglès missioner que va evangelitzar Suècia. És considerat el sant patró de Suècia.[40]
- (vers) Sigvatr Þórðarson (n. 995), poeta islandès. Poeta cortesa d'Olaf II de Noruega, de Canut II de Dinamarca, de Magne I de Noruega i d'Anund Jacob.[41]
Àfrica
[modifica]Àsia
[modifica]
L'emperador del Japó Go-Suzaku mor l'any 1045 a Kyoto 7 de febrer, Kyoto: Go-Suzaku (n. 1009), 69è emperador del gener des de l'any 1034 fins a la seva mort.[43] Mor el mateix dia que abdica per esdevenir un monjo budista.[43]
Sant Sigfrid, patró i evangelitzador de Suèci mor l'any 1045 - 8 de febrer: Fujiwara no Sadayori, poeta i cortesà japonès del període Heian.[44]
Referències
[modifica]- 1 2 «El mundo en el año 1045 d. C.» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
- ↑ Biblioteca del "Bollettino storico pisano".: Collana storica (en italià). Pacino, 1972, p. 17.
- ↑ «BBC - History - Edward the Confessor» (en anglès britànic). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Engel, Pál. The Realm of St Stephen: A History of Medieval Hungary, 895-1526 (en anglès). Bloomsbury Academic, 2005-07-22. ISBN 978-1-85043-977-6.
- ↑ Bréhier, Louis; Dagron, Gilbert; Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris: Michel, 1992. ISBN 978-2-226-05719-8.
- ↑ Munch, Peter Andreas. Det norske folks historie: deel. 5 bd., 5 afsnit. Selvstændighedstiden indtil kirkeforfatningens organisation og tronstridighehdernes begyndelse (en danès). C. Tønsberg, 1855, p. 120.
- ↑ Paris, Paulin. qui comprend le onzième siécle de l'Eglise (en francès). Librairie de Victor Palmé, 1867, p. 629.
- 1 2 Grumel, V. La chronologie (en francès). Presses Universitaires de France, 1958, p. 432. ISBN 978-2-13-024412-7.
- 1 2 Hertling, Ludwig; Bulla, Angiolino. Storia della Chiesa. La penetrazione dello spazio umano ad opera del cristianesimo (en italià). Città Nuova, 2001, p. 177. ISBN 978-88-311-9258-3.
- ↑ Adolphson, Mikael S. The Gates of Power: Monks, Courtiers, and Warriors in Premodern Japan (en anglès). University of Hawaii Press, 2000-07-01, p. 77. ISBN 978-0-8248-2334-4.
- ↑ «No. 894: Inventing Printing». uh.edu. [Consulta: 30 maig 2018].
- ↑ Ebrey, Patricia Buckley; Smith, Paul Jakov. State Power in China, 900-1325. University of Washington Press, 2016, p. 172. ISBN 9780295998480.
- ↑ Mazel, Florian. La noblesse et l'église en Provence, fin Xe-début XIVe siècle: l'exemple des familles d'Agoult-Simiane, de Baux et de Marseille. Paris: Editions du CTHS, 2002, p. 174. ISBN 978-2-7355-0503-6.
- ↑ Jasiński, Kazimierz. Rodowód pierwszych Piastów. Warszawa-Wrocław, p. 175
- ↑ Długosz, Jan; Smith, Paul; Długosz, Jan. The annals of Jan Długosz: an English abridgement = Annales seu cronicae incliti regni Poloniae. Chichester, West Sussex: IM Publ, 1997. ISBN 978-1-901019-00-1.
- ↑ Lehmgrübner, p. 129: Die gleichzeitigen Berichte über Bonizo geben von der Zeit seiner Geburt, von seinem Geburtsort, seiner Abstammung oder seiner Familie kein Wort.
- ↑ «Cosmas of Prague | Bohemian chronicler | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-03-23.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Magnus Billung - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Santa Margherita di Scozia» (en italià). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Mechthild Black-Veldtrup: Die Töchter Heinrichs III. und der Kaiserin Agnes. In: Vinculum Societatis. Festschrift für Joachim Wollasch, 1991. S. 36–57.
- ↑ Nicolle, David; Hook, Christa. The First Crusade, 1096-99: conquest of the Holy Land. Oxford: Osprey, 2003, p. 39-40. ISBN 978-1-84176-515-0.
- ↑ «BAR». Arxivat de l'original el 2024-11-18. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Nizār | Fāṭimid caliph | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-11-19.
- ↑ Theobald, Ulrich. «Political History of the Liao Empire (www.chinaknowledge.de)» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ H. E. Davey, Unlocking the Secrets of Aiki Jujutsu
- ↑ Preianò, Anna. «ARIBERTO: AMBIZIONE E VOLONTÀ» (en italià), 27-01-2016. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Brihtwold». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «NORTHERN FRANCE: ARTOIS, BOULOGNE». Arxivat de l'original el 2025-11-27. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Brun - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Rainulf I d’Aversa | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Online, Catholic. «St. Emma - Saints & Angels» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Gunther - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Mitchell, Linda Elizabeth. Women in Medieval Western European Culture (en anglès). Taylor & Francis, 1999. ISBN 978-0-8153-2461-4.
- ↑ Annales d’Ulster AU: 1040.5 i Chronique de Marianus Scotus AD 1040.
- ↑ Merlone, R. Prosopografia aleramica (secolo X e prima metà dell'XI) (en italià). Bollettino storico-bibliografico subalpino, LXXXI, 1983, p. 580
- ↑ Jones, Barry. Dictionary of World Biography: Ninth edition (en anglès). ANU Press, 2022-11-30, p. 388. ISBN 978-1-76046-552-0.
- ↑ Cellarer.), Gregory (the. The Life of Lazaros of Mt. Galesion: An Eleventh-century Pillar Saint (en anglès). Dumbarton Oaks, 2000, p. 35. ISBN 978-0-88402-272-5.
- ↑ «San Sigfrido di Vaxjo» (en italià). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Sighvatur Þórðarson - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Encyclopaedia of Islam New Edition Online». [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 Titsingh, Isaac. (1834). Annales des emepeurs du japon, pp.160-162; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, pp. 310-311; Varley, H. Paul. (1980). Jinnō Shōtōki. pp. 195-196.
- ↑ «Fujiwara no Sadayori • . A History . . of Japan . 日本歴史» (en anglès britànic). [Consulta: 16 gener 2026].
