1045
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1045 (mxlv) |
| Islàmic | 436 – 437 |
| Xinès | 3741 – 3742 |
| Hebreu | 4805 – 4806 |
| Calendaris hindús | 1100 – 1101 (Vikram Samvat) 967 – 968 (Shaka Samvat) 4146 – 4147 (Kali Yuga) |
| Persa | 423 – 424 |
| Armeni | 494 |
| Rúnic | 1295 |
| Ab urbe condita | 1798 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070 | |
| Anys | |
| 1042 1043 1044 - 1045 - 1046 1047 1048 | |
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià. És el sisè any de la dècada del 1040 i el quaranta-cinquè any del segle xi i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1045 es succeeixen tres papes a Roma (Silvestre III, Benet IX i Gregori VI) sense que mori cap d'ells, comença la construcció de la catedral de Santa Sofia de Nóvgorod i l'Imperi Romà d'Orient conquereix Armènia, cosa que significà la seva última ofensiva al continent asiàtic. A la Xina s'inventa la impremta de tipus mòbils. A l'any 1045 traspassa el comte Gonçal I de Ribagorça, cosa que fa que els comtats de Ribagorça i Sobrab tornin a formar part del Regne d'Aragó.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1045 són Enric III, els papes Benet IX, Silvestre III i Gregori VII; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Pere Orsèol d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]
Països Catalans
[modifica]- Els comtats de Sobrarb i Ribagorça s'incorporen al Regne d'Aragó després del traspàs del comte Gonçal I de Ribagorça.
- Comencen les obres de l'església de Sant Miquel de Fluvià.[2]
- Redacció d'un text precedent dels Usatges de Barcelona per part del jutge Marc Ponç Bonfill encomanat per Ramon Berenguer I.[3]
Península ibèrica
[modifica]- Calahorra és conquerida per Garcia Sanxes III de Pamplona.[2]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 9 de gener, Florència: Gerard de borgonya, el futur papa Nicolau II esdevé bisbe de Florència.[4]
- 23 de gener: el rei d'Anglaterra Eduard el Confessor s'uneix en matrimoni amb Edith de Wessex que és coronada reina consort a Winchester.[5] També el mateix any es comença a construir l'abadia de Westminster.
Des del febrer al maig del 1045 hi ha el segon pontificat del papa Benet IX
.png)
- Estiu: l'Imperi Romà d'Orient conquereix el Regne d'Ani, Armènia.[7] Aquest fet significa de la fí del regne de l'Armènia Bagràtida.
- Harald III de Noruega torna a entrar a Constantinoble després de distingir-se com a mercenari al servei del basileu. S'embarca vers Suècia, on s'alia amb Svend II de Dinamarca per devastar les illes de Selàndia i Fiònia.[8]
- Sant Lanfranc esdevé el prior del monestir benedictí de l'abadia de Bec i hi funda una escola que esdevindrà un important nucli d'aprenentatge de teologia.[9]
Estats Pontificis - Papat de Roma
[modifica]- 20 de gener - 10 de març: pontificat del papa Silvestre III.[10]
El 5 de maig del 1045 comença el pontificat del papa Gregory VI que durarà fins a l'any següent, quan serà obligat a abdicar acusat de simonia per l'emperador Enric III
- 5 de maig, Roma: Comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins al 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar acusant-lo de simonia i va ser desterrat a Colònia.[10]
Àsia
[modifica]
L'any 1045 comença el regnat de l'emperador Go-Reizei del Japó
- Invenció a la Xina de la impremta de tipus mòbils per Bi Sheng.[13]
- A la Xina es deroguen les reformes qingli que havia establer Fan Zhongyan l'any 1043 per ministres conservadors. tot i això, aquestes reformes seran influents en les reformes de Wang Anshi.[14]
Naixements
[modifica]Catalunya i Occitània
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com el Cid Campeador, noble castellà (m. 1099).
Europa
[modifica]- 16 d'abril: Mieszko Kazimierzowic (m. 1065), príncpe polonès de la dinastia Piast. Alguns autors el citen com a duc de Cujavia des del 1058.[16]
- (vers) Adelaida d'Hongria (m. 1062), filla única del rei Andreu I d'Hongria i duquesa consort de Bohemia per ser la segona muller de Vratislau II de Bohèmia de de l'any 1058.[17]
- (vers) Bonizo de Sutri, bisbe de Sutri i de Piacenza, favorable a les reformes del papa Gregori VII. Escriptor i historiador.[18]
- Praga: (vers) Cosmas de Praga, cronista compilador de la història de Bohèmia des de la creació del món fins els seus temps.[19]
- (vers) Magne I de Saxònia (m. 1106), duc de Saxònia des de l'any 1072 fins a la seva mort. Fou el darrer sobirà de la dinastia Billung.[20]
Santa Margarida, reina d'Escòcia, neix vers l'any 1045 - (vers) Matilda de Francònia (m. 1060), filla d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic i d'Agnès d'Aquitània. Duquesa de Suàbia que governa entre els anys 1059 i 1060.[22]
- (vers) Esteve II de Blois (m. 1102), comte de Blois i de Chartres des del 1089. Serà un dels comandants de la Primera Croada, on morirà a la Segona Batalla de Ramla.[23]
- (vers) Thierry I de Montbéliard (m. 1105), comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette des del 1073, comte de Bar i senyor de Mousson des del 1093 i comte de Verdun des del 1100.[24]
Àsia
[modifica]- 26 de setembre, El Caire: Nizar ibn al-Mustànsir (m. 1095-96), príncep fatimita pretendent al tron califal. És considerat imam legítim pels nizarites.[25]
El cal·lígraf, pintor i poeta Huang Tingjian neix l'any 1045 - Liao Tianzuo (m. 1128) príncep imperial entre els anys 1071 i 1101 i l'últim emperador de la dinastia Liao entre els anys 1101 i 1125.[26]
- Minamoto no Yoshimitsu (m. 1127), samurai japonès del clan Minamoto.[27]
Necrològiques
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 16 de gener, Milà: Aribert d'Antimiano(n. entre 970-980), arquebisbe de Milà des de l'any 1018 fins a la seva mort.[28]
- 22 d'abril: Bertudald de Ramsbury, prelat anglosaxó, bisbe de Ramsbury des del 1005.[29]
- 20 de maig: Otó de Vermandois (n. 985-990), comte de Vermandois entre el 1010 i 1045.[30]
El poeta cortesà nòrdic Sogvatr Þórðarson mor l'any 1045 - Juny, Itàlia: Rainulf Drengot, aventurer i mercenari normand, primer comte d'Aversa entre el 1030 i el 1045.[32]
Santa Emma de Gurk mor el 25 de juny de 1045 - 9 d'octubre: Gunther (n. 955) ermità catòlic de Bohèmia.[34]
- (vers) Adelaida I, abadessa de Quedlinburg des del 999 i abadessa de Gandersheim des del 1039 fins a la seva mort. Era la filla gran de l'emperador Otó II el Sanguinari.[35]
- Dunkeld, Escòcia: Crínán de Dunkeld, earl d'Atholl i abat laïc de Dunkeld, a Escòcia.[36]
- Marquesat de Montferrat: (vers) Enric de Montferrat, marquès de Montferrat amb el seu germà Otó II de Montferrat. Mitjançant el matrimoni amb Adelaida de Susa, senyora de Torí, va ajuntar aquests dos marquesats italians.[37]
- Radbot de Klettgau (n. vers 985), graf (comte) de Klettgau, a Suàbia. Fou un dels progenitors de la Dinastia dels Habsburg. Construí el castell d'Habsburg entron l'any 1025.[38]
- (aprox.) Maria Esclerena política i potencial dona de l'emperador romà d'Orient Constantí IX Monòmac, el qual li va atorgar el tígol de sebast.[39]
- Växjö, Suècia: sant Sigfrid de Växjö, arquebisbe de York i monjo benedictí anglès missioner que va evangelitzar Suècia. És considerat el sant patró de Suècia.[40]
- (vers) Sigvatr Þórðarson (n. 995), poeta islandès. Poeta cortesa d'Olaf II de Noruega, de Canut II de Dinamarca, de Magne I de Noruega i d'Anund Jacob.[41]
Àfrica
[modifica]Àsia
[modifica]
L'emperador del Japó Go-Suzaku mor l'any 1045 a Kyoto 
Sant Sigfrid, patró i evangelitzador de Suèci mor l'any 1045 - 8 de febrer: Fujiwara no Sadayori, poeta i cortesà japonès del període Heian.[44]
Referències
[modifica]- 1 2 «El mundo en el año 1045 d. C.» (en castellà). [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
- ↑ Biblioteca del "Bollettino storico pisano".: Collana storica (en italià). Pacino, 1972, p. 17.
- ↑ «BBC - History - Edward the Confessor» (en anglès britànic). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Engel, Pál. The Realm of St Stephen: A History of Medieval Hungary, 895-1526 (en anglès). Bloomsbury Academic, 2005-07-22. ISBN 978-1-85043-977-6.
- ↑ Bréhier, Louis; Dagron, Gilbert; Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris: Michel, 1992. ISBN 978-2-226-05719-8.
- ↑ Munch, Peter Andreas. Det norske folks historie: deel. 5 bd., 5 afsnit. Selvstændighedstiden indtil kirkeforfatningens organisation og tronstridighehdernes begyndelse (en danès). C. Tønsberg, 1855, p. 120.
- ↑ Paris, Paulin. qui comprend le onzième siécle de l'Eglise (en francès). Librairie de Victor Palmé, 1867, p. 629.
- 1 2 Grumel, V. La chronologie (en francès). Presses Universitaires de France, 1958, p. 432. ISBN 978-2-13-024412-7.
- 1 2 Hertling, Ludwig; Bulla, Angiolino. Storia della Chiesa. La penetrazione dello spazio umano ad opera del cristianesimo (en italià). Città Nuova, 2001, p. 177. ISBN 978-88-311-9258-3.
- ↑ Adolphson, Mikael S. The Gates of Power: Monks, Courtiers, and Warriors in Premodern Japan (en anglès). University of Hawaii Press, 2000-07-01, p. 77. ISBN 978-0-8248-2334-4.
- ↑ «No. 894: Inventing Printing». uh.edu. [Consulta: 30 maig 2018].
- ↑ Ebrey, Patricia Buckley; Smith, Paul Jakov. State Power in China, 900-1325. University of Washington Press, 2016, p. 172. ISBN 9780295998480.
- ↑ Mazel, Florian. La noblesse et l'église en Provence, fin Xe-début XIVe siècle: l'exemple des familles d'Agoult-Simiane, de Baux et de Marseille. Paris: Editions du CTHS, 2002, p. 174. ISBN 978-2-7355-0503-6.
- ↑ Jasiński, Kazimierz. Rodowód pierwszych Piastów. Warszawa-Wrocław, p. 175
- ↑ Długosz, Jan; Smith, Paul; Długosz, Jan. The annals of Jan Długosz: an English abridgement = Annales seu cronicae incliti regni Poloniae. Chichester, West Sussex: IM Publ, 1997. ISBN 978-1-901019-00-1.
- ↑ Lehmgrübner, p. 129: Die gleichzeitigen Berichte über Bonizo geben von der Zeit seiner Geburt, von seinem Geburtsort, seiner Abstammung oder seiner Familie kein Wort.
- ↑ «Cosmas of Prague | Bohemian chronicler | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-03-23.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Magnus Billung - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Santa Margherita di Scozia» (en italià). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Mechthild Black-Veldtrup: Die Töchter Heinrichs III. und der Kaiserin Agnes. In: Vinculum Societatis. Festschrift für Joachim Wollasch, 1991. S. 36–57.
- ↑ Nicolle, David; Hook, Christa. The First Crusade, 1096-99: conquest of the Holy Land. Oxford: Osprey, 2003, p. 39-40. ISBN 978-1-84176-515-0.
- ↑ «BAR». Arxivat de l'original el 2024-11-18. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Nizār | Fāṭimid caliph | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-11-19.
- ↑ Theobald, Ulrich. «Political History of the Liao Empire (www.chinaknowledge.de)» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ H. E. Davey, Unlocking the Secrets of Aiki Jujutsu
- ↑ Preianò, Anna. «ARIBERTO: AMBIZIONE E VOLONTÀ» (en italià), 27-01-2016. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Brihtwold». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «NORTHERN FRANCE: ARTOIS, BOULOGNE». Arxivat de l'original el 2025-11-27. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Brun - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Rainulf I d’Aversa | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Online, Catholic. «St. Emma - Saints & Angels» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Gunther - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Mitchell, Linda Elizabeth. Women in Medieval Western European Culture (en anglès). Taylor & Francis, 1999. ISBN 978-0-8153-2461-4.
- ↑ Annales d’Ulster AU: 1040.5 i Chronique de Marianus Scotus AD 1040.
- ↑ Merlone, R. Prosopografia aleramica (secolo X e prima metà dell'XI) (en italià). Bollettino storico-bibliografico subalpino, LXXXI, 1983, p. 580
- ↑ Jones, Barry. Dictionary of World Biography: Ninth edition (en anglès). ANU Press, 2022-11-30, p. 388. ISBN 978-1-76046-552-0.
- ↑ Cellarer.), Gregory (the. The Life of Lazaros of Mt. Galesion: An Eleventh-century Pillar Saint (en anglès). Dumbarton Oaks, 2000, p. 35. ISBN 978-0-88402-272-5.
- ↑ «San Sigfrido di Vaxjo» (en italià). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Sighvatur Þórðarson - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Encyclopaedia of Islam New Edition Online». [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 Titsingh, Isaac. (1834). Annales des emepeurs du japon, pp.160-162; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, pp. 310-311; Varley, H. Paul. (1980). Jinnō Shōtōki. pp. 195-196.
- ↑ «Fujiwara no Sadayori • . A History . . of Japan . 日本歴史» (en anglès britànic). [Consulta: 16 gener 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1045
