Teodosio de Goñi
Teodosio Goñikoa  | |
|---|---|
.jpg) El miracle de Sant Miquel d'Aralar en un gravat de Francesc Brangulí (ca. 1860) | |
| Tipus | personatge llegendari |
| Origen | Goñi |
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Naixement | segle VII |
Teodosio de Goñi (en basc, Teodosio Goñikoa) va ser, segons la tradició popular basca, un buruzagi ('cap'[1]) de la vall de Goñi –una petita població situada entre les serres d'Andia i Urbasa, a Navarra– al tombant del segle vii que hauria estat el fundador del Santuari de Sant Miquel d'Aralar.[2]
Situat entre la història i el mite, l'existència real del personatge és objecte de discussió, per bé que generalment es considera certa, mentre que la fundació del santuari per part seva a començaments del segle viii entra de ple en l'àmbit de la mitologia basca. Al santuari encara s'hi poden veure actualment les cadenes que suposadament va portar Teodosio durant la seva penitència.[2]
Fonts literàries
[modifica]És probable que la llegenda de Teodosio de Goñi tingui el seu origen en el moment d'apogeu del seu llinatge, al segle xvi. De fet, apareix recollida en una obra de 1534 on es descriuen les genealogies dels cognoms de la noblesa del Regne de Navarra, la Crónica de los Reyes de Navarra de Diego Ramírez de Ávalos de la Piscina. Després ja són molts els autors que la recullen a les seves obres, com ara Esteban Garibay al seu Compendio historial de 1571. Tanmateix, historiadors de renom com ara Fray Prudencio de Sandoval (1551–1620) o José de Moret (1615–1687), entre altres, no l'esmenten en la seva minuciosa obra.[3]
El 1774, Francisco Tomás de Burgui, un professor de teologia, recull la llegenda en la seva obra sobre Sant Miquel i el Regne de Navarra en el títol del qual es llegeix:
| « | (castellà) San Miguel de Excelsis[..] como proctor excelso aparecido y adorado en el Reino de Navarra. Libro Segundo, en que se representan su aparición y culto, su protección y maravilla, en la cumbre del Monte Aralar del Reino de Navarra, con los sucesos de su favorecido devoto Don Teodosio de Goñi[..] | (català) Sant Miquel d'Excelsis[..] com a proctor excelso aparegut i adorat al Regne de Navarra. Llibre Segon, en què es representen la seva aparició i culte, la seva protecció i meravella, al cim del Mont Aralar del Regne de Navarra, amb els esdeveniments del seu afavorit devot Don Teodosio de Goñi[..] | » |
| — Tomás de Burgui, San Miguel de Excelsis representado como Principe Supremo... (1774) | |||
La llegenda, però, no va tenir gaire ressò més enllà dels ambients cultivats i de la zona geogràfica en qüestió,[4] fins que, el 1877, Francisco Navarro Villoslada la va incloure a la seva obra Amaya o los vascos en el siglo VIII,[5] la gran repercussió de la qual va fer molt famosa la història de Teodosio de Goñi. El 1904, Mariano Arigita recull i revisa la versió de Villoslada a la seva Historia de la imagen y santuario de San Miguel de Excelsis.
La novel·la de 2022 Vascones en la niebla, de Javier del Valle, desenvolupa el personatge de Teodosio de Goñi i la llegenda en el marc de l'últim regne got i la invasió d'Hispania pels moros l'any 711.[6]
La llegenda
[modifica]A Navarra, l'any 707,[10] vivia a la vall de Goñi un cavaller anomenat Teodosio, casat amb Constança de Butrón. Poc després de casar-se, Teodosio va haver d'abandonar la llar per a dirigir la lluita contra els moros.[N 1] Constança va restar a palau amb els pares de Teodosio, als quals va tenir la deferència de permetre dormir a l'habitació senyorial, mentre que ella n'ocupà una altra de més petita.
Quan Teodosio tornava victoriós a palau, se li va aparèixer el diable disfressat d'ermità i li va fer creure que la seva dona l'enganyava amb un criat. Fora de si, Teodosio es llançà al galop cap a casa seva; a l'alba, hi entrà i es dirigí enfurismat a la seva cambra matrimonial amb la daga desembeinada. Entrà a l'alcova i apunyalà retiradament la parella que hi dormia, convençut que eren la seva dona i el seu amant.
Creient haver venjat el greuge, sortí de casa i, esglaiat, es trobà amb la seva dona que sortia aleshores de missa. Aterrit, s'assabentà que els que dormien al seu llit i que havia assassinat eren els seus pares. Atemorit pel crim, anà a Pamplona a demanar perdó al Bisbe, que, horroritzat, l'envià a Roma perquè fos el mateix Papa Joan VII qui l'absolgués del seu pecat. Teodosio, penedit, anà a Roma de pelegrí i el papa li dictà com a penitència de vagarejar per les terres d'Aralar amb unes pesades cadenes lligades a la cintura fins que el desgast acabés per desprendre'l de les cadenes. Això seria el signe inequívoc del perdó diví.
La llegenda esmenta l'existència d'un drac (Herensuge) que vivia en una de les nombroses coves de la serra d'Aralar[12] i que solia atacar els pastors i vilatans de la rodalia. Els habitants de Larraun van decidir oferir-li un veí de la zona a l'any perquè no ataqués els altres. Teodosio, rodant per Aralar, es va trobar amb el malaurat i va oferir la seva desgraciada vida per a salvar la d'aquell home.
Aquella nit, enmig d'una immensa tempesta, Teodosio va sentir uns sorolls espantosos dins la cova i allí va aparèixer l'Herensuge, amenaçant de devorar-lo. Teodosio, indefens, va caure de genolls i va implorar la protecció de Sant Miquel, exclamant «Sant Miquel em valgui!».
En aquell moment, entre gran estrèpit, va aparèixer l'Arcàngel, que mostrant la creu sobre el seu cap va vèncer i matar el drac al crit de «Nor Jaungoikoa bezala!» ('Qui com Déu!'). En aquell mateix moment, Teodosio va quedar lliure de les cadenes, perdonat per Déu, i Sant Miquel li va donar una efígie seva feta de fusta. La llegenda situa aquests fets a l'any 714.[13]
Ja lliure, Teodosio va tornar a casa seva, on l'esperava la seva dona. I tots dos, agraïts a Déu, van erigir un santuari a l'Arcàngel al capdamunt d'Aralar al qual van anomenar San Miguel de Aralar o San Miguel in Excelsis (en basc: Done Mikel Aralarkoa o Done Mikel in Excelsis).[2]
- Gravats del llibre de Tomás de Burgui (segle xviii)
El diable enganya Teodosio
Teodosio assassina els seus pares sense saber-ho
Teodosio topa amb la seva dona
El papa li imposa penitència
Teodosio fa penitència amb les cadenes i una creu
Creences populars
[modifica]
El santuari de Sant Miquel d'Aralar conté diversos elements relacionats amb aquesta llegenda. D'una banda, unes cadenes suposadament trencades, les Goñiko Teodosioren Kateak ('les cadenes de Teodosio de Goñi'), amb el text següent:
| « |
Si Cristo os hace libres sereis realmente libres Kristok askatzen bazaituzte benetan aske izango zarete |
» |
Segons la tradició, tocar les cadenes i fer-les voltar alleuja els mals.[14] D'altra banda, dins del santuari hi ha un forat a la paret que comunica amb l'avenc on vivia el drac. Es diu que ficant-hi el cap, de tant en tant es poden sentir els sons del drac. També n'hi ha que diuen que va bé per a guarir els mals de l'anima.[14]
Hipòtesis sobre els orígens
[modifica]Diversos estudiosos han mirat de destriar la realitat de la ficció d'aquesta llegenda. Un dels que més hi va treballar va ser Julio Caro Baroja, que en publicà diversos treballs. Al seu article La leyenda de don Teodosio de Goñi, publicat als Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra el 1969, l'erudit aporta diverses claus per a entendre el mite:
- L'origen de la llegenda estaria relacionat amb la intenció d'un llinatge concret, el dels Goñi, de demostrar la seva noblesa i entroncar-la amb un fet decisiu per al Regne de Navarra. D'aquest àmbit familiar hauria passat a ser assumit per les generacions futures com un a capítol més de la història comuna.[15]
- L'època en què es va originar devia ser a finals de l'edat mitjana, quan es va desenvolupar l'heràldica i s'establiren els padrons de les famílies nobles i els consegüents interessos genealògics. És, doncs, una llegenda força posterior als orígens del culte a Sant Miquel entre els bascos, que és històricament molt anterior.[16]
- El tema central de la llegenda és el parricidi, el qual ha estat llargament tractat des de temps clàssics: apareix a l'Odissea d'Homer i a l'Èdip rei de Sòfocles, a més de en altres obres d'Eurípides, Sèneca, Pausànies i molts altres. Fins i tot dins l'àmbit del cristianisme, durant l'edat mitjana, sorgiren diverses llegendes com ara la de Judes Iscariot, que deia que l'apòstol traïdor hauria assassinat el seu pare i comès incest amb la seva mare abans de conèixer Jesucrist.[17]
- Caro Baroja recull dues llegendes comparables a la de Teodosio de Goñi que la poden haver inspirat: la de Sant Julià l'Hospitalari i la de Sant Albà, tots dos relacionats amb peregrinacions i penitències:[18]
Un dia que Sant Julià està caçant a la muntanya, un cérvol li prediu que assassinarà els seus pares. Per evitar que es compleixi la profecia, Julià fuig en secret de casa i es casa amb una vídua. Els seus pares cerquen el fill perdut i arriben al castell de la seva jove, que en saber qui són els ofereix el seu llit per a descansar. Julià, com Teodosio, pren els dos dorments per la seva dona i un amant i els mata, amb la qual cosa perpetra el doble parricidi del qual fugia. S'adona del seu acte en trobar al carrer la seva dona, que torna de missa. Com a penitència pel seu pecat construeix un hospital a prop del riu on ofereix posada als pobres. Uns anys més tard, se li apareix un àngel que li diu que Déu ja l'ha perdonat.
Albà és fill de les relacions incestuoses d'un príncep hongarès, Hisà, amb la seva filla. El nen és abandonat i recollit per un altre príncep. En fer els vint anys, el pare adoptiu li demana que triï promesa d'entre diversos retrats que li presenta. Albà tria la seva pròpia mare, amb qui es casa. Poc abans de morir, el pare adoptiu confessa a Albà el seu origen i li lliura el bolquer de nounat que portava quan el va trobar abandonat. La dona d'Albà reconeix el bolquer i descobreix l'incest involuntari. Mare i fill van a Roma a demanar el perdó al papa, que els imposa la penitència de vagarejar set anys per les muntanyes, sense menjar més que herbes silvestres. Però en tornar a les seves terres, el dimoni tempta Hisà, qui torna a cometre incest amb la seva filla, mare i esposa alhora d'Albà. Albà mata els seus pares i el papa li ordena d'aixecar al lloc del crim una ermita i viure-hi com a anacoreta pregant pels seus pares amb les seves calaveres davant, fins al dia que es mori.
Notes
[modifica]- ↑ Com en tota llegenda, no totes les dades concorden amb els fets històrics: la conquesta d'Hispània pels moros, per exemple, va començar l'any 711, quatre anys més tard que Teodosio anés a guerrejar-hi. Per tal de conciliar els fets, Tomás de Burgui conjectura que Teodosio se'n va anar a l'Àfrica a lluitar a les ordres del governador de Ceuta, Olban, contra els omeies de Tàriq ibn Ziyad.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «buruzagi» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 3 «Teodosio (edo Theodosio) de Goñi» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 17
- ↑ Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 298-299 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
- ↑ Arrizabalaga, Mónica. «El parricida Teodosio de Goñi al que salvó el arcángel San Miguel» (en castellà). abc.es. ABC, 14-04-2015. [Consulta: 15 desembre 2025].
- ↑ Jiménez Guerra, Ana «El pamplonés Javier del Valle debuta en literatura con 'Vascones en la niebla» (en castellà). noticiasdenavarra.com, 07-01-2022 [Consulta: 16 maig 2022].
- ↑ «La tradición y la leyenda» (en castellà). sanmigueldearalar.org. Santuario de San Miguel de Aralar. [Consulta: 15 desembre 2025].
- ↑ Ventureira San Miguel, Aitor. «San Miguel de Aralar: el templo de la montaña» (en castellà). noticiasdenavarra.com, 04-12-2025. [Consulta: 15 desembre 2025].
- ↑ Mazkiaran, Nerea. «1.300 años de leyenda y devoción» (en castellà). noticiasdenavarra.com, 28·08·2014. [Consulta: 15 desembre 2025].
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 6
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 8
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 46-47
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 14
- 1 2 «Visitamos el santuario de San Miguel de Aralar y conocemos la leyenda de Teodosio de Goñi» (en castellà). EiTB, 25-04-2025. [Consulta: 16 desembre 2025].
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 38
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 29-34, 47
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 20-22
- ↑ Caro Baroja, 1969, p. 21-26
Bibliografia
[modifica]- Burgui, Tomás de. San Miguel de Excelsis representado como Principe Supremo de todo el Reyno de Dios en cielo, y tierra (en castellà). Pamplona: José Miguel de Ezquerro, imp., 1774.
- Caro Baroja, Julio «La leyenda de don Teodosio de Goñi» (en castellà). Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, N.º 1, 1969, p. 293-345. ISSN: 0590-1871.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- La llegenda de Teodosio de Goñi a ctv.es (castellà)
- La llegenda de Teodosio de Goñi a plazaola.org (castellà)
Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
