Quàssia
Quassia amara  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Font de | bitterwood (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Simaroubaceae |
| Gènere | Quassia |
| Espècie | Quassia amara L., 1762 Quassia amara |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Graman Quassi |
.svg){kind=icon}
La quàssia (Quassia amara)[1] és l'única espècie de planta amb flors del gènere monotípic Quassia dins la família de les simarubàcies (Simaroubaceae). És nativa d'Amèrica, des del centre de Mèxic fins les zones tropicals d'Amèrica del Sud. S'utilitza com a verí, en medicina i com a aliment.[2]
Descripció
[modifica]Són arbusts o arbrets d'entre 2 i 8 metres d'altura. Les fulles són compostes, fan de 5 a 20 cm de llarg i entre 2 i 6 cm d'ample, imparipinnades, amb 3, 5 o 7 folíols ovats que fan entre 5 i 20 cm de llarg i entre 2 i 6 cm d'ample. Les flors s'agrupen en inflorescències racemoses, tenen cinc sèpals i cinc pètals, ambdós de color entre rosat i vermell. A l'androceu hi ha 10 estams. Al gineceu el pistil és pentacarpelar, amb un únic estil, tant o més llarg que els pètals. El fruit és una drupa verda que esdevé vermella a la maturitat.[3]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie i el gènere Quassia van ser publicats per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5] El nom de Quassia és en honor a Graman Quassi, un antic esclau de la Guaiana Neerlandesa que va ensenyar els europeus les propietats de la planta per a tractar la febre.[6]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims de Quassia amara:[2]
- Sinònims homotípics
- Quassia pumila A.Rich.
- Sinònims heterotípics
- Quassia amara var. grandiflora Hemsl.
- Quassia amara f. paniculata (Engl.) Cronquist
- Quassia amara var. paniculata Engl.
- Quassia officinalis Rich.
Usos
[modifica]Fou utilitzada com a planta medicinal per la medicina popular de les poblacions indígenes d'Amèrica del Sud, les arrels, per exemple, s'utilitzaven contra la febre produïda per la malària. La quàssia conté un gran nombre de principis actius, com ara alcaloides, esteroides, triterpens o quassinoides, que podrien ser utilitzats per al tractament de malalties i se'n fan estudis per tal d'avaluar els seus efectes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Quassia amara». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 13 juny 2025].
- 1 2 «Quassia amara L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ Stevens et alii, 2001, p. 2371.
- ↑ «Quassia amara L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 292.
- ↑ Barwick, 2004, p. 353.
- ↑ Balkrishna, Acharya; Singh, Shalini; Srivastava, Deepika; Mishra, Shalini; Rajput, Satyendra Kumar; Arya, Vedpriya «Quassia amara L.: A Comprehensive Review of its Ethnomedicinal Uses, Phytochemistry, Pharmacology and Toxicity» (en anglès). The Journal of Phytopharmacology, vol. 11, n. 3, 2022, p. 194-199. DOI: 10.31254/phyto.2022.11310.
Bibliografia
[modifica]- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Stevens, Warren Douglas; Ulloa Ulloa, Carmen; Pool, Amy; Montiel, Olga Martha. Flora de Nicaragua (en espanyol). 3. Missouri Botanical Garden Press, 2001. ISBN 0-915279-95-9.
- Barwick, Margaret. Tropical & subtropical trees : an encyclopedia (en anglès). Timber Press, 2004. ISBN 0-88192-661-2.
