Porpra
 | |
| Coordenades de color | |
| Triplet hexadecimal | 6A0DAD |
| RGB (r, g, b) | (106, 13, 173) |
| CMYK (c, m, y, k) | (39, 92, 0, 32) |
| HSV (h, s, v) | (275°, 92%, 68%) |
El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau. De fet, designa una gamma completa de colors, incloent-hi el lila i el violeta, que són noms molt més usats per a referir-se a aquest color. Comprèn les longituds d'ona situades entre els 380 nm i els 430 nm.[1]
Una mostra del color porpra:
Nom
[modifica]El nom originari prové de la porpra, un tint que tenia variacions cromàtiques segons la preparació. Més endavant va ser utilitzat per referir-se a les teles valuoses tenyides amb tints preuats.[2] Quan es reafirma com a terme cromàtic dins de les llengües modernes, canvia segons les distintes tradicions locals.[3] Així, per exemple, en anglès és un terme que s'usa com a sinònim de magenta, amb una tonalitat propera a l'ametista, mentre que en altres idiomes com l'alemany és un terme que s'apropa més a una tonalitat vermella una mica blavosa, com el carmí.
Etimologia i història
[modifica]
La paraula porpra prové del llatí purpŭra, i aquesta del grec πορφύρα (porphyra), nom que usaven els fenicis per denominar el tint que extreien de la glàndula hipobranquial de dues espècies de petits mol·luscs del gènere Murex, Murex brandaris (Haustellum brandaris) i Murex trunculus (Hexaplex trunculus).[2] Aquest tint podia tenir diversos matisos de color segons la mena de mol·lusc de què s'aconseguia o bé de la tècnica que s'utilitzava per a tenyir la tela. D'aquesta manera s'arribava a obtenir una gran varietat de tonalitats porpra que es coneixien amb diferents noms: la de Tir tenia, segons Plini, el color de la sang coagulada; la d'ametista, el d'aquest pedra, etc.[4] Amb Murex brandaris s'aconseguia un color violat vermellós fosc i amb Murex trunculus un color violat més blavós. El suc resultant de l'extracció era de color groguenc que es tornava verd, vermell i finalment violat amb la llum del sol. Aquest matís cromàtic no es decolorava, i això va fer que es convertís en símbol d'eternitat.
| |
| Coordenades de color | |
| Triplet hexadecimal | 66023C |
| RGB (r, g, b) | (102, 2, 60) |
| CMYK (c, m, y, k) | (66, 87, 0, 0) |
| HSV (h, s, v) | (329°, 98%, 40%) |
Els fenicis van començar a tenyir amb porpra cap a l'any 1500 aC, després els grecs i els romans durant molts segles van compartir el comerç d'aquest preuat tint. Aconseguien un líquid molt valuós perquè es necessitaven nou mil d'aquests mol·luscs per a obtenir aproximadament un gram de porpra. El preu era el seu pes en or, és per això que el producte s'associà al poder social i econòmic: emperadors, militars, senadors, reis, cardenals i prínceps han lluït aquest color com a distinció. La ciutat de Tir al sud del Líban es convertí en el centre de producció d'aquest tint, anomenat porpra de Tir.[5][6]
En l'antiga Roma el color porpra a la roba era un signe d'autoritat i poder. En la Roma republicana els senadors, cònsols i pretors portaven unes tires de color porpra col·locades a la part davantera de la toga.[7] Els generals victoriosos lluïen túniques de porpra i or.[8] En la Roma imperial, en canvi, l'ús d'aquest color es limità solament als emperadors i la seva descendència, i hom castigava amb pena de mort si algú altre portava roba tenyida de color porpra, bé fos veritable o una imitació.[4]
Una de les representacions més antigues de la vestimenta de color porpra és a l'església de Sant Vital de Ravenna, on hi ha els mosaics de Justinià. Datats entre els anys 546 i 548, representen la cerimònia de consagració de l'església i hi apareixen l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora lluint túniques de color porpra.[9]
Amb la caiguda de Constantinoble a mans del turcs l'any 1453 se'n va perdre el secret de la fabricació i el seu comerç va desaparèixer. A partir de llavors el tint més preuat va ser el porpra vermell o carmesí, que s'obtenia d'un insecte anomenat quermes.[6]
El porpra en l'edat mitjana ja no designava un tint sinó que començà a aplicar-se a qualsevol tela de qualitat tenyida amb un tint valuós de qualsevol color.[10]
A l'Exposició Universal de Londres de l'any 1862 el químic britànic William Henry Perkin presentà un tint sintètic obtingut a partir de la dissolució del sulfat de l'anilina, un derivat del quitrà d'hulla. El producte resultant conté el colorant per a produir el color porpra i malva. La comercialització d'aquest tint fou un èxit a l'època i Perkin ho aprofità per a començar-ne la producció a gran escala.[11][12]
Usos i connotacions del porpra
[modifica]- Igual que el roig o vermell, simbolitzava el poder i la reialesa.[13]
- Va ser el color dels cardenals, com a representació del poder eclesiàstic, fins a la desaparició de l'autèntica porpra de Tir.[14] Pau III canvià el color de la roba cardenalícia pel color carmesí.[15]
- El capellà es posa una estola porpra a l'Advent, la quaresma i en determinats funerals com a símbol de penediment i reflexió.
- Està associat al feminisme o a vegades al lesbianisme, sobretot quan es porta en llaços enganxats a la roba.[16][17]
- L'anarcofeminisme es representa amb una bandera porpra i negra.[18]
- Els herois portaven porpra per significar coratge.
- A l'Orient Mitjà és el color de la saviesa, ja que així era la roba dels consellers i sacerdots.
- És el color de la igualtat i la moderació (sembla que té un origen polític, perquè el vermell s'associa als partits d'esquerra i el blau als de dreta).[19]
- L'efod és una vestidura sacerdotal que apareix en l'Antic Testament. En l'Èxode (capítol 28, 4-6) Déu mana a Moisès que confeccionin les vestidures que portaran Aaró i els seus fills quan oficiïn com a sacerdots seus. L'efod serà de llana tenyida de porpra vermella i violeta i d'escarlata.[20]
- En l'Apocalipsi (capítols 17 i 18) el personatge de Babilònia la gran porta un vestit de porpra i escarlata. Una de les possibles interpretacions és que aquest personatge representi la Roma pagana.[21]
- En el Nou Testament, en l'Evangeli segons Sant Joan (capítol 19:2), es narra com fent burla a Crist van vestir-lo amb una manta de color porpra i una corona d'espines per proclamar-lo rei.
- Als camps de concentració de l'Alemanya Nazi s'identificava els presos que eren testimonis de Jehovà amb un triangle porpra invertit.[22]
- La granota porpra (Nasikabatrachus sahyadrensis) és una espècie d'amfibi anur, descobert l'any 2003 a les Ghats Occidentals de l'Índia, que presenta una pigmentació violeta.[23]
- Orchis purpurea és una espècie d'orquídia que es troba a la Mediterrània i al nord-oest d'Àfrica. El color de la flor varia del blanc, al rosa i al porpra.[24]
- La purpurita és un mineral de la classe dels fosfats que presenta un color entre porpra i violeta fosc.[25]
- El Cor Porpra és una condecoració de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.[26]
- En l'estat d'Oaxaca de Mèxic els indígenes encara es tenyeixen les teles de color porpra amb un mol·lusc de la família Muricacea anomenat Plicopurpura pansa.[27]
Galeria fotogràfica
[modifica]
Granota porpra (Nasikabatrachus sahyadrensis)
Cristalls d'ametista
Referències
[modifica]- ↑ Klöckl, Ingo. Handbook of Colorants Chemistry. Dyes and Pigments Fundamentals. De Gruyter, 27 de abril de 2023, p. 30. ISBN 9783110777116 [Consulta: 25 juliol 2026].
- 1 2 Pedrola i Font, Antoni. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1982. ISBN 9788475280271 [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Tager, Allen; Kirchner, Eric; Fedorovskaya, Elena «Computational evidence of first extensive usage of violet in the 1860s» (en anglès). Color Research & Application, 46, 5, 10-2021, p. 961–977. Arxivat de l'original el 2023-10-20. DOI: 10.1002/col.22638. ISSN: 0361-2317 [Consulta: 31 juliol 2026].
- 1 2 BERTHOLLET, Claude Louis. Elementos del arte de teñir, Volumen 2. Madrid: Imprenta Real, 1795, pàgines XVIII i XXX.
- ↑ Ball, Philip. Bright Earth: Art and the Invention of Color (en anglès). University of Chicago Press, 2003-04-15, p. 290. ISBN 978-0-226-03628-1.
- 1 2 Varichon, Anne. Couleurs: pigments et teintures dans les mains des peuples (en francès). Seuil, 2005, p. 135-138. ISBN 978-2-02-084697-4.
- ↑ Zonar. vii. 19. As cited by The Dictionary of Greek and Roman Antiquities
- ↑ cf. Liv. v. 41, 2. As cited by The Dictionary of Greek and Roman Antiquities.
- ↑ Gage, John. La couleur dans l'art: 196 illustrations, dont 167 en couleur (en francès). Paris: Thames & Hudson, 2009, p. 148–150. ISBN 978-2-87811-325-9. Arxivat 2025-02-21 a Wayback Machine.
- ↑ Clayton, Graham. «What colour are you? A focus on Purple and Violet» (en anglès britànic). SDC, 23-03-2016. Arxivat de l'original el 2024-12-09. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ de Manjarrés i de Bofarull, Ramon. Memoria sobre tintes y estampados, y sobre los adelantos que en estos ramos se presentaron en la Exposición Universal de Londres de 1862. Madrid: Imprenta nacional, 1864, pàgina 34.
- ↑ Garfield, Simon. Mauve: how one man invented a colour that changed the world (en anglès). Londres: Faber and Faber, 2000. ISBN 978-0-571-20197-6.
- ↑ James, Matthew A.; Reifarth, Nicole; Mukherjee, Anna J.; Crump, Matthew P.; Gates, Paul J. «High prestige Royal Purple dyed textiles from the Bronze Age royal tomb at Qatna, Syria» (en anglès). Antiquity, 83, 322, 01-12-2009, p. 1109–1118. DOI: 10.1017/S0003598X00099397. ISSN: 0003-598X.
- ↑ «Púrpura de Tiro, el desaparecido color que durante milenios fue el más caro del planeta (y la obsesión de un hombre por revivirlo)» (en castellà). BBC, 02-12-2023. Arxivat de l'original el 2025-07-22. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Guide». Arxivat de l'original el 2017-06-02. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ Heller, Eva. Psychologie de la couleur: effets et symboliques (en francès). Pyramyd, 2009, p. 179-184. ISBN 978-2-35017-156-2. Arxivat 2025-01-23 a Wayback Machine.
- ↑ «¿Por qué el color morado es un color feminista?» (en castellà). Totenart, 06-03-2026. Arxivat de l'original el 2026-05-17. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ «Anarcha-Feminism» (en anglès). CRW Flags. Arxivat de l'original el 2025-08-19. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ Smith, Kate. «Political Purple Meaning?» (en anglès americà). Sensational Color, 29-01-2010. Arxivat de l'original el 2025-01-20. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ «Exodus 28:6–14». oremus Bible Browser. Arxivat de l'original el 2025-07-14. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ «Revelation» (en anglès). Bible (King James). Arxivat de l'original el 2025-07-26. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ «Testigos de Jehová» (en castellà). Enciclopedia del Holocausto. Arxivat de l'original el 2026-07-19. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ Biju, S. D.; Bossuyt, Franky «New frog family from India reveals an ancient biogeographical link with the Seychelles» (en anglès). Nature, 425, 6959, 10-2003, p. 711–714. Arxivat de l'original el 2025-05-26. DOI: 10.1038/nature02019. ISSN: 0028-0836 [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ «Orchis purpurea Huds.» (en alemany). InfoFlora. Arxivat de l'original el 2026-04-24. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50» (en anglès). European Journal of Mineralogy, 31, 4, 12-12-2019, p. 847–853. Arxivat de l'original el 2025-06-08. DOI: 10.1127/ejm/2019/0031-2877. ISSN: 0935-1221 [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ Borch, Fred L. «The Purple Heart - The Story of America’s Oldest Military Decoration and Some Soldier Recipients» (en anglès americà). The Army Historical Foundation, 30-04-2016. Arxivat de l'original el 2023-07-20. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ «El caracol púrpura pansa da vida a una cultura textil y ecológica» (en castellà). Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales. Gobierno de México, 04-12-2018. Arxivat de l'original el 2025-11-23. [Consulta: 31 juliol 2026].
Bibliografia
[modifica]- Gage, John. Color y cultura. Ediciones Siruela, 1993. ISBN 84-7844-380-0.
- Ball, Philip. La invención del color. Turner publicaciones, 2003. ISBN 84-7506-623-2.
- Heller, Eva. Psicología del color. Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Gustavo Gili, 2004. ISBN 84-252-1977-9.
Vegeu també
[modifica]
| ametista | cirera | fúcsia | heliotropi | indi | lavanda | lila | magenta | malva | morat |
| orquídia | porpra | porpra de Tir | pruna | vinca | |||||
| Els exemples anteriors són només representatius. | |||||||||
| Alitzarina | Amarant | Borgonya | Caqui | Cardenal | Carmesí | Carmí | Castany clar | Castany fosc | Castany rogenc |
| Cirera | Coquelicot | Corall vermell | Cornalina | Escarlata | Flama | Fúcsia | Gerd | Granat | Lava |
| Magenta | Malva | Maó | Poma de caramel | Robí | Roig | Rosa | Rosa americà | Rosa clar | Rosa fosc |
| Rovell | Sangria | Sequoia | Siena | Sinòpia | Terracota | Vermell persa | Vermell toscà | Vermell venecià | Vermelló |
| Els exemples anteriors són només representatius. | |||||||||
