Eugen Schüfftan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1893  Breslau (Polònia) |
| Mort | 6 setembre 1977 (84 anys) Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | director de fotografia, director de cinema, productor de cinema, pintor, arquitecte, operador de càmera, efectes especials |
| Activitat | 1929 - |
| Família | |
| Pare | Leopold Schüfftan |
| Premis | |
| |
    | |
Eugen Schüfftan (Breslau, 21 de juliol de 1893 - Nova York, 6 de setembre de 1977) va ser un director de fotografia alemany.
Inicialment un pintor decoratiu i arquitecte expressionista, va començar a desenvolupar tècniques d'efectes especials per al cinema a partir de 1920.[1]
Va inventar el procés Schüfftan, una tècnica d'efectes especials que empra miralls per a inserir actors en conjunts en miniatura. Un dels primers usos del procés va ser a Els Nibelungs i Metropolis (1927), ambdues dirigides per Fritz Lang.[1][2] Aquesta tècnica va ser emprada àmpliament fins que fou suplantada per la tècnica de la pantalla verda.[3]
Va dirigir dos pel·lícules, Das Ekel (1931) i Die Wasserteufel von Hieflau (1932) encara que se li va denegar aparèixer als crèdits de la última.[1]
Exiliat després de l'ascens dels nazis al poder el 1933 a causa de la seva ètnia jueva,[1] la majoria de les seves contribucions foren a pel·lícules franceses dels anys trenta i de després de la Segona Guerra Mundial, com ara Le Quai des brumes (1938) de Marcel Carné.[3] També va treballar per Hollywood durant els anys quaranta, esquivant l'ocupació nazi de França, on va haver d'enfrontar-se a nombrosos entrebancs per trobar pel·lícules on treballar a causa de la seva condició d'extranger.[1][4]
El 1962 Schüfftan va guanyar el Premi de l'Acadèmia a la millor fotografia en blanc i negre pel seu treball a la pel·lícula El vividor.[5] Va contribuir a una pel·lícula per última vegada el 1966 amb Chappaqua de Conrad Rooks.[1]
Eugen Schüfftan va morir el sis de setembre de 1977 a Nova York.[1]
Premis i distincions
[modifica]- 1951: Premi del Turisme Francès per el documental L'Hotel-Dieu de Beaune.[1]
- 1962: Oscar a la millor fotografia en blanc i negre per El vividor.[5]
- 1962: Premi Corona de Llorer a la millor cinematògrafia en blanc i negre per El vividor.[1]
- 1964: Premi del Cinema Alemany en reconeixement de les seves contribucions al cinema alemany.[1]
- 1975: Premi Billy Blitzer del Gremi Internacional de Cinematògrafs.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Eugen Schüfftan | filmportal.de». [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «El cine y la tecnología: El proceso Schüfftan – NeoTeo». [Consulta: 26 agost 2024].
- 1 2 «BFI Screenonline: Schüfftan, Eugen (1893-1977) Biography». [Consulta: 27 agost 2024].
- ↑ «Eugen Schüfftan - Writer - Films as Special Effects Photographer:, Films as Cinematographer:». [Consulta: 27 agost 2024].
- 1 2 «Eugen Shuftan» (en anglès). Academy Awards Database. [Consulta: 26 agost 2024].
