Orlhac (Alvèrnia)

Orlhac

Aurillac
Tipus	municipi francès
Lloc
44° 55′ 31″ N, 2° 26′ 23″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Alvèrnia-Roine-Alps
Departament	Cantal
Districte	Districte d'Orlhac
Capital de	Cantal Districte d'Orlhac Cantó d'Orlhac-4 Castanhau canton d'Aurillac-3 (fr) (–2015) canton d'Aurillac-2 (fr) (–2015) canton d'Aurillac-1 (fr) (–2015) Cantó d'Orlhac-2 (2015–) Cantó d'Orlhac-1 (2015–) Cantó d'Orlhac-3 (2015–)
Població humana
Població	26.214 (2023) (911,47 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès occità
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana d'Orlhac unité urbaine d'Aurillac (fr)
Superfície	28,76 km²
Altitud	622 m-573 m-867 m-666 m
Limita amb	Arpajon de Cera Sant Simó Naucèlas Jòu de Mamon Ytrac
Dades històriques
Fundador	Guerau d'Orlhac
Creació	898
Organització política
• Alcalde	Pierre Mathonier (2013–)
Identificadors descriptius
Codi postal	15000
Altres
Agermanament amb	Bocholt Bassetlaw Bougouni
Lloc web	aurillac.fr

Orlhac (occità), Aurillac (francès), és un municipi al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps). L'any 2004 tenia 33.865 habitants. És seu de la prefectura departamental i de la subprefectura del districte d'Orlhac. També se'l considera el cap del parçan (comarca occitana) del Castanhau (Orlladès), a la regió històrica del l'Alvèrnia.

Orlhac es troba als contraforts del massís de Cantal. És un nus de carreteres important i també un nucli industrial (fabricació de mobles, sabates i paraigües).

Història

Fou l'antiga Aureliacum (vil·la d'Aureli) i existia ja a l'època gal·loromana amb un fanum poligonal del segle I (descobert el 1977 a Lescudillier). Aquesta vila antiga, a les altures que dominen Saint-Jean-de-Dône ("Dône" = dunum) fou abandona com altres oppidum durant l'època romana i establerta a la plana, però amb la inseguretat del segle iii i IV es va iniciar un procés d'encastellament establint-se una posició fortificada a mig camí entre l'antic oppidum i la nova vila, on avui dia hi ha el castell de Saint-Étienne.

Geraud era senyor del castell d'Orlhac el 856 quan hi va néixer el seu fill anomenat també Geraud; aquest fill va fundar vers el 894 l'abadia benedictina que després portarà el seu nom. Geraud va morir vers el 910 (encara avui dia molts nascuts a Orlhac són batejats com Geraud). Fou llavors capital de l'Alta Alvèrnia, i va créixer a l'entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, que estava sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que va adoptar la reforma de Cluny. En fou monjo, entre d'altres, Gerbert, futur papa Silvestre II. El 1255 els francesos van adquirir el castell de Sant Esteve; en el segle xiii i XIV Aurillac va sostenir alguns setges contra els anglesos. El 1298 l'abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció. Al segle xvi va patir les guerres religioses i l'abadia fou convertida en col·legiata secular (1562) i posteriorment l'abadia fou incendiada i destruïda pels hugonots el 1569 perdent-se la seva rica biblioteca. El darrer abat fou nomenat el 1752. El 1759 es va fer el primer cens que va donar 6.268 habitants. Després de la revolució i encara que per un temps va alternar amb Sant Flor, Orlhac va esdevenir definitivament capital de Cantal. La via fèrria hi va arribar el 1866.

Demografia

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 10 470 10 357 10 523 9 190 9 766 10 889 9 753 9 609 10 917 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 9 846 9 831 10 998 11 098 11 211 13 727 14 613 15 824 16 886 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 17 459 17 772 18 036 16 389 17 153 17 643 19 041 22 174 22 224 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 24 563 28 226 30 863 30 963 30 773 30 551 29 477 27 338 25 954 2019 - - - - - - - - 25 593 - - - - - - - -

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1977-1995	René Souchon	PS
1995-2001	Yvon Bec	MDC
2001-2006	René Souchon	PS
2006-	Alain Calmette	PS

Personatges il·lustres

Nascuts a Orlhac

• Guerau d'Orlhac (855-909), comte i fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.
• Gerbert d'Orlhac (938-1003), matemàtic, tutor d'Hug Capet, Papa de l'Església Catòlica de l'any 1000 amb el nom de Silvestre II.
• Guillem d'Alvèrnia (1190-1249), teòleg, bisbe de París, capellà i conseller del rei Lluís IX de França.
• Jean Cinquarbres (1514-1587), orientalista, director del Collège Fortet de París, i després professor d'hebreu i siríac al Collège de France.
• Jean-Aimar Piganiol de la Force (1673-1753), geògraf.
• Étienne Lolier (1724-1804), polític.
• Anne Emmanuel de Crussol d'Amboise (1726-1794), general i representant de la noblesa als Estats Generals de 1789, guillotinat a París el 1794.
• François Leigonyer (1740-1807), general de brigada durant la Revolució Francesa.
• Antoine Delzons (1743-1816), diputat.
• Pierre Hébrard (1750-1802), magistrat i polític, diputat als Estats Generals el 1789.
• Hugues Croizet (1752-1831), polític, diputat per Cantal de 1815 a 1816 i de 1820 a 1830.
• Pierre-François de Saint-Martial d'Aurillac (1753-1803), polític, diputat de la noblesa als Estats Generals de 1789.
• Jean-Baptiste Perret (1762-1843), polític, diputat per Cantal de 1791 a 1792.
• Antoine-Joseph Guitard (1762-1846), polític.
• Louis Furcy Grognier (1774-1837), president de la Société cantalienne i director de l'Escola Veterinària de Lió.
• Jean-Baptiste Carrier (1756-1794), revolucionari republicà i membre de la Convenció Nacional.
• Édouard Jean-Baptiste Milhaud (1766-1833), cosí de Jean-Baptiste Carrier, revolucionari, comissari de l'exèrcit i general dels exèrcits de la República i de l'Imperi.
• Alexis Joseph Delzons (1775-1812), general de l'Imperi.
• Charles Antoine Manhès (1777-1854), general dels exèrcits de la República i de l'Imperi.
• Arsène Lacarrière-Latour (1778-1837), enginyer, arquitecte, urbanista a Louisiana.
• Jean Baptiste Veyre (1798-1876), poeta occità, mestre d'escola.
• Amédée Delzons (1808-1891), polític nascut i mort a Aurillac, alcalde el 1848, diputat per Cantal de 1848 a 1849.
• Éloy Chapsal (1811-1882), pintor i director del Museu d'Art i Arqueologia d'Orlhac.
• Félix Esquirou de Parieu (1815-1893), advocat, ministre d'Instrucció Pública, diputat, senador.
• Raymond Bastid (1826-1880), diputat, president del consell general.
• Claude Sosthène Grasset d'Orcet (1828-1900), arqueòleg, epigrafista, fundador de la mitologia francesa.
• Paul Devès (1837-1899), advocat, alcalde de Béziers, senador, diputat, ministre d'Agricultura, ministre de Justícia.
• Émile Duclaux (1840-1904), físic, químic i biòleg francès. Va succeir Louis Pasteur el 1895 com a director de l'institut del mateix nom.
• Jules Rengade (1841-1915), metge, novel·lista infantil, periodista científic.
• Francis Charmes (1848-1916), periodista, membre de l'Acadèmia Francesa.
• Georges Alary (1850-1928), compositor.
• Francis Fesq (1851-1928), polític, alcalde d'Aurillac de 1881 a 1911, diputat de Cantal de 1910 a 1914.
• Géraud Réveilhac (1851-1937), general.
• Adrien Bastid (1853-1903), diputat.
• Eugène Lintilhac (1854-1920), polític, senador per Cantal de 1903 a 1920.
• Paul Doumer (1857-1932), President de la República francesa del juny de 1931 fins al maig de 1932.
• Jean de Bonnefon (1866-1928), periodista, escriptor prolífic.
• Pierre de Vaissière (1867-1942), arxiver-paleògraf, historiador.
• Marie-Rose Michaud-Lapeyre (1873-1960), poeta lamartina.
• Marie Marvingt (1875-1963), atleta i esportista, alpinista, pilot i periodista francesa.
• Robert Garric (1896-1967), escriptor i pedagog.
• Georges Monnet (1898-1980), agrònom, polític.
• Pierre Moussarie (1910-1978), poeta.
• Denise Bastide (1916-1952), combatent de la resistència, membre del Partit Comunista Francès i diputada del 1945 al 1952.
• Jacques Maziol (1918-1990), ministre de Construcció del govern Charles de Gaulle, director general de Ràdio Montecarlo.
• Bernard Tricot (1920-2000), secretari general del Palau de l'Elisi de 1967 a 1969, un dels negociadors dels Acords d'Évian amb l'FLN algerià, que van conduir a l'abandonament de l'Algèria francesa.
• Albert Lévy (1923-2008), activista comunista, posteriorment involucrat en la lluita contra l'antisemitisme (MRAP).
• Alain Delcamp (nascut el 1946), secretari general del Senat francès.
• Jean-Pierre Sauret (nascut el 1946), jugador internacional de Rugbi a 15 i Rugbi a 13 de 1960 a 1980.
• Roland Chassain (1947-2021), diputat per les Boques del Roine i alcalde de Les Santes Maries de la Mar de 1995 a 2021.
• Jean-Benoît Puech (nascut el 1947), escriptor.
• Jean-Yves Hugon (nascut el 1949), diputat per Indre.
• Jean-François Rousset (nascut el 1952 a Aurillac), diputat per l'Avairon.
• Marc Mézard (nascut el 1957), físic, el 29è director de l'École Normale Supérieure de París.
• Alain Calmette (nascut el 1957) alcalde d'Orlhac de 2006 a 2013.
• Pierre Trémouille (nascut el 1962), jugador de rugbi a 15.
• Marie-Hélène Lafon (nascuda el 1962), professora de literatura i novel·lista.
• Jean-Luc Marcastel (nascut el 1969), professor d'història i geografia i autor, fundador del Salon entre les Mondes.
• Gilles Vidal (nascut el 1972), dissenyador d'automòbils, cap de disseny a Peugeot del 2010 al 2020, després cap de disseny a Renault del 2020 al 2025 i, posteriorment, director de disseny i estratègia creativa per a les marques europees de Stellantis.
• Olivier Magne (nascut el 1973), jugador de rugbi a 15.
• Sébastien Pissavy (nascut el 1973), fundador del lloc web Jeuxvideo.com.
• Assaâd Bouab (nascut el 1980), actor.
• Pierre Vinclair (nascut el 1982), escriptor.
• Christophe Laborie (nascut el 1986), ciclista.
• Jean-Philippe Sol (nascut el 1986), jugador de voleibol.
• Jean-Philippe Cassan (nascut el 1989), jugador de rugbi a 15.
• Ulysse Malassagne (nascut el 1989), autor de còmics, animador, guionista, director i productor.
• Esther Paslier (nascuda el 1997), esquiadora alpina.

Lligades amb Orlhac

• François Maynard (Toulouse 1582 - Aurillac 1646), poeta, un dels primers membres de l'Acadèmia Francesa.
• François Marie Joseph Riou de Kersalaün (Morlaix 1765 - Aurillac 1811), prefecte de Cantal i membre del Consell dels Cinc-cents.
• Joseph Malègue (1876-1940). La major part de la seva novel·la de més de 900 pàgines, Augustin ou Le Maître est là, té lloc principalment a Orlhac.
• Marcel Grosdidier de Matons (1885-1945), professor de geografia a l'institut d'Aurillac. Autor d'Études de géographie urbaine (RHA) i La Châtaigneraie cantalienne.
• Maurice Chambon (1889-1915), estudiant a l'institut d'Aurillac, professor de grec.
• Pierre Poujade (1920-2003), professor a l'institut d'Orlhac, autor d'Aurillac de 1973, Voyage à travers la Haute-Auvergne de 1973 i Le Guide du Cantal de 1994.
• Bernard Thomas-Roudeix (nascut el 1942), pintor i ceramista francès (moviment: expressionisme figuratiu i abstracte). Va arribar a Orlhac molt jove i hi va passar la infància abans de traslladar-se a París als 19 anys.
• René Souchon (nascut el 1947) va ser alcalde d'Orlhac.
• Vendetta Mathea (nascuda el 1953), coreògraf i artista visual francoamericana, fundadora del Campus Coreogràfic La Manufacture.

Vegeu també

• Comtat d'Orlhac o Comtat d'Aurillac
• Sant Guerau d'Orlhac
• Marc Mézard (1957), físic