Marrà (mitologia basca)
Ahari  | |
|---|---|
 Els marrans, i especialment els negres, juguen un paper important en la mitologia basca. Sovint s'associen amb Mari. | |
| Tipus | entitat mitològica geni marrà |
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Pseudònim | Aari, Adari, Ari, etc. |
| Gènere | mascle |
El marrà (en basc: ahari,[1] amb les variants dialectals aari, adari, ari i altres) és un animal molt habitual en la mitologia basca i un dels genis nocturns subalterns de Mari.[2][3]
Creences
[modifica]Ahari és un dels ireluak,[4] genis nocturns de la mitologia basca, que de vegades s'apareix com una dona o un nen, de vegades com un animal, i que viu a la famosa cova d'Okina, a Bernedo (Àlaba), en forma de marrà. Generalment, els marrans "irelu" que viuen a les coves són servents de Mari. La deessa en fa servir el cos de coixí per a dormir i les banyes de filosa. De vegades, quan surt de la cova, Mari fa servir els marrans de muntura, cavalcant-hi com si anés a cavall. Aquesta creença, per exemple, s'aplica al cas de la Dama d'Aketegi (un dels molts noms de Mari), a Zegama.[5]
Juntament amb els marrans, les ovelles també són protagonistes de diverses mitologies arreu del món. Tenen una importància significativa en la mitologia basca i en les antigues creences d'aquest poble, cosa comprensible atesa la importància del pastoralisme a l'antiga societat agrària del País Basc.[5]
Context històric
[modifica]La vida pastoral es remunta a una gran antiguitat al País Basc, on ha romàs una constant fins als nostres dies. L'establiment de la forma de vida agropastoral es va produir relativament tard, al tercer mil·lenni aC, i sembla que la ramaderia és anterior a l'agricultura als Pirineus, ja que els noms bascos dels animals no tenen arrels indoeuropees.[6]
En la tradició basca
[modifica]
En els esports rurals bascos o herri kirolak, entre els molts esdeveniments pastorals, hi ha les lluites de marrans (ahari topeka), les competicions de gossos pastors (ardi txakurrak), generalment amb gossos pastors bascos (Euskal artzain txakurra) i l'esquilada d'ovelles.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «ahari» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- ↑ «Urdaibaiko Hiztegi Mitologikoa A-tik Z-ra (Etnografia)» (PDF) (en castellà). Urdaibai.org. Eusko Jaurlaritza, Gernika-Lumoko Udala i Urdaibai Biosfera Erreserba. [Consulta: 23 març 2023].
- ↑ Martín Sánchez, Manuel. Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). Edaf, 2002. ISBN 9788441410534.
- 1 2 Alijostes Bordagarai, Koldo. «Jeinu gehiago - Aari» (en basc). Euskal Mitologia.
- ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ Zallo, Ramón. Les basques, aujourd'hui : culture, histoire et société à l'ère de la diversité et de la connaissance (en francès). Irun: Alberdania, 2007, p. 295 (Ensayo, 33). ISBN 9788496643581. OCLC 434506467.
Bibliografia
[modifica]- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
Vegeu també
[modifica]Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
