1014
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1014 (mxiv) |
| Islàmic | 404 – 405 |
| Xinès | 3710 – 3711 |
| Hebreu | 4774 – 4775 |
| Calendaris hindús | 1069 – 1070 (Vikram Samvat) 936 – 937 (Shaka Samvat) 4115 – 4116 (Kali Yuga) |
| Persa | 392 – 393 |
| Armeni | 463 |
| Rúnic | 1264 |
| Ab urbe condita | 1767 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040 | |
| Anys | |
| 1011 1012 1013 - 1014 - 1015 1016 1017 | |
L'any 1014 (MXIV) va ser un any comú començat en divendres del calendari julià, el 1014è en les designacions de l'Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 13è any del segon mil·lenni, el 13è any del segle XI i el 4t any de la dècada 1010.
Enric II el Sant és nombrat rei dels romans pel papa de Roma després d'haver conquerit el Regne d'Itàlia.
Canut I de Dinamarca, nou rei d'Anglaterra i Dinamarca fuig d'Anglaterra. Etelred l'Indecís recupera el regne. El rei d'Irlanda posa fí a la dominació normanda de l'illa.
Basili II Bulgaròcton recupera Bulgària per l'Imperi Romà d'Orient després de véncer els búlgars en la batalla de Clídion.
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]
Sven I de Dinamarca i Anglaterra. Mor l'any 1014 - Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent el comte Guifré II envia emissaris a Mirapeis a cercar les relíquies de Sant Galderic que s'havien endut a la força cent anys abans. Quan les retornen, el comte les fa pujar al monestir de Sant Martí del Canigó. A partir d'aquest moment, aquest sant es cnberteix en dispensador de pluja a tota la regió.[1]
Península ibèrica
[modifica]- Expedició normanda a Galícia.[2]
- A Al-Àndalus, Ali b. Hammud, al·legant que Hixam al-Muàyyad bi-L·lah l'havia nombrat el seu hereu, comença a reunir un important exèrcit per atacar al califa Sulayman l'any següent.
Europa
[modifica]- 3 de març: Canut II de Dinamarca esdevé rei de Dinamarca i d'Anglaterra després de la mort del seu pare Svenn a Gainsborough. el Witenagemot (homes savis) anglès envia una delegació a normatia per invitar a Etelred l'Indecís a que tornés a ser el rei d'Anglaterra. Amb l'ajuda de mercenaris víkings, obliga a Canut a retirar-se a Dinamarca.[3]
- 14 de febrer: després d'haver recuperat el Regne d'Itàlia, Enric II el Sant és nomenat Rei dels Romans pel papa Benet VIII.[4]
- 23 d'abril: Batalla de Clontarf - El rei d'Irlanda Brian Boru posa fi a la dominació danesa d'Irlanda però és mort després del combat.[5]
Batalla de Clontarf, oli d'Hugh Frazer, 1826
Els romans d'Orient guanyen als búlgars a la Batalla de Clídion i ocupen Bulgària - 29 de juliol - Batalla de Clídion. Basili II Bulgaròcton venç els búlgars. Samuel I de Bulgària fuig però mor deu dies després. Bulgària passa a formar part de l'Imperi Romà d'Orient.[8]
- 28 de setembre: inundacions als Països Baixos.[9]
- 6 d'octubre: Gabriel Radomir esdevé Tsar de Bulgària després de la mort del rei Samuel i segueix la lluita contra l'Imperi Romà d'Orient (que finalitza l'any 1015.[8]
- Rainier esdevé Marquès de Toscana.[10]
- Iaroslau I el Savi, Gran Príncep de la Rus de Kíev i príncep de Novgorod refusa pagar el tribut al Rus de Kíev.[11]
- Olaf II de Noruega pren el castell de Dol-de-Bretagne.[12]
Altres continents
[modifica]- A l'Imperi Chola es vota els representants amb una papereta dins d'una urna per primer cop.[13]
- Octubre: desena expedició de Mahmud de Ghazna a l'Índia, que finalitza el març del 1015. Ocupa Thanesar i intenta conquerir Caixmir després de destruir el temple de Mathura.[14]
- Al Magrib, Hammad ibn Bulugguín, fundador de la dinastia amazic dels Banu Hammad, es declara independent dels zirida i reconeix els Califes Abbàssida de Bagdad en detriment dels Fatimites d'el Caire.[15]
- Inici del regnat de Rajendra I Chola al sud de l'Índia, que s'acabarà el 1044. Rajendra atacarà Orissa i Bengala i se li sotmet Ceilan, Java, Palembang i Malaisia.[16]
Naixements
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Huelva - Abu-Ubayd al-Bakrí (m. 1094), un dels geògrafs andalusís més importants de la història. També historiador, filòleg, metge i teòleg islàmic sunnita.[17]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Cynan ap Iago príncep gal·lès, fill i pare de reis de Gwynedd.[18]
Altres continents
[modifica]- 11 de maig - Bagan, Myanmar - Anawrahta, rei de Birmània entre el 1044 i el 1077. És conegut per haver convertit el budisme Theravada com la religió d'estat.[19]
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Ratbold II de Provença, (o 2015) Comte de Provença des dels anys 1006 o 1008.[20]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 3 de febrer - Gainsborough - Sven Tveskæg, rei víking de Dinamarca (986-1014), Noruega (1000-1014) i Anglaterra (1013-1014). Mort degut a les ferides durant l'explosió del pont de Londres a Gainsborough, Lincolnshire. El cos fou portat a Dinamarca i sepultat a la catedral de Roskilde.[21]
Estàtua de la princesa Reglindis a la catedral de Naumburg - 23 d'abril, a la Batalla de Clontarf:[23]
- Brian Boru, Rei d'Irlanda
- Murchad mac Briain, fill gran de Brian Boru
- Máel Morda mac Murchada, Reis de Leinster
- Sigurd Hlodvirsson, comte de les Òrcades.
- 7 de maig - Bagrat III l'Unificador, fundador del regne unificat de Geòrgia.[24]
- 25 de juny - Etelstan Eteling, príncep de la Casa de Wessex, fill gran del rei d'Anglaterra Etelred l'Indecís.[25]
- agost - Pandolf II de Benevent sisè príncep longobard de Benevent entre el 981 i el 1014 i príncep de Càpua (III) des del 1008.[26]
- 6 d'octubre, Prílep, Macedònia del Nord - Samuel de Bulgària, Tsar de Bulgària. Mor d'una Apoplexia després de la seva derrota a la batalla de Clídion contra els romans d'Orient.[27]
- 14 de desembre, Abadia de Fruttuaria, a San Benigno Canavese, el Piemont: Arduí d'Ivrea, marquès d'Ivrea entre els anys 990 i 999 i Rei d'Itàlia entre els anys 1002 i 1014. Membre de la família Anscàrica, enemic de l'emperador Enric II el Sant, que va governar una Itàlia independent de l'Imperi germànic.[28]
- Dúnlaing mac Tuathal, rei de Leinster l'any 1014.[29]
- Hug III del Maine, comte del Maine, aliat de Ricard II de Normandia contra els reis Hug I de França i Robert II de França.[30]
- Prokulf bisbe de Cracòvia i missioner de Polònia[31]d'origen grec.[32]
- Teofilacte Botaniates, general i conseller de l'emperador romà d'Orient i governador de Tessalònica. Mor en una emboscada feta per Gabriel Radomir (tsar búlgar) després de la seva victòria a la batalla de Clídion.[33]
.png)
Altres continents
[modifica]- Rajaraja I Chola, rei de la Dinastia Chola del sud de l'Índia des del 985. Conquesta molts territoris de Sri Lanka, Malàisia i les Maldives.[34]
Referències
[modifica]- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 162-163. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Juan Francisco de Masdeu, Historia crítica de España y de la cultura española, Volum 15 p.172 (castellà)
- ↑ Schoell, Frédéric. Cours d'histoire des états européens: depuis le bouleversement de l'empire romain d'occident jusqu'en 1789 (en francès). de l'imprimerie royale et chez Duncker et Humblot, 1830.
- ↑ Schoell, Frédéric. Cours d'histoire des états européens: depuis le bouleversement de l'empire romain d'occident jusqu'en 1789 (en francès). de l'imprimerie royale et chez Duncker et Humblot, 1830.
- ↑ Biographie universelle ancienne et moderne: ou histoire, par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous ls hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents ... (en francès). Michaud, 1855.
- ↑ Olafs saga hins Helga: en kort saga on Kong Olaf den Hellige fra anden halvdeel af det tolfte aarhundrede : efter et gammelt pergaments-haandskrift i Universitets-Bibliotheket i Upsala (en islandès). Feilberg u. Landmark, 1849.
- ↑ Histoire de la G orgie depuis l'antiquit jusqu'au XIXe si cle. Traduite du g orgien par M. Brosset. Partie 1: Histoire ancienne, jusqu'en 1469 de J.-C (en francès). Adamant Media Corporation. ISBN 978-0-543-98416-6.
- 1 2 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
- ↑ Bruyssel, Ernest Jean van. Histoire du commerce et de la marine en Belgique (en francès). A. Lacroix, 1861.
- ↑ Chaudon, Louis Mayeul. Nuovo dizionario istorico: ovvero, Istoria in compendio di tutti gli uomini, che si sono renduti celebri per talenti, virtù, sceleratezze, errori, &c. dal principio del mondo sino a nostri giorni ... (en italià). M. Morelli, 1794.
- ↑ Perrie, Maureen; Suny, Ronald Grigor. The Cambridge History of Russia: Volume 1, From Early Rus' to 1689 (en anglès). Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-81227-6.
- ↑ Merdrignac, Bernard; Quaghebeur, Joëlle. Bretons et Normands au Moyen Âge: Rivalités, malentendus, convergences (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2015-02-04. ISBN 978-2-7535-3056-0.
- ↑ Rao, B. V.. World History: From Early Times to A.D. 2000 (en anglès). New Dawn Press, 2005-12, p. 106. ISBN 978-1-932705-58-4.
- ↑ Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971.
- ↑ Khaldūn, Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique Septentrionale (en francès). Impr. du Gouvernement, 1854.
- ↑ Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.
- ↑ «Abū ʿUbayd al-Bakrī | Islamic geographer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-03-21 [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ (en) Cogadh Gaedhel re Gallaibh (« War of the Gaedhil with the Gaill ») ed J.H Todd (london 1867) p. 193 & 257.
- ↑ The Princeton dictionary of buddhism par Robart E. Buswell Jr et Donald S; Lopez Jr aux éditions Princeton University Press, (ISBN 0691157863), pages 43 et 44.
- ↑ «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Sven I de Dinamarca | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Reglindis - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ (en) Seán Duffy, Brian Boru and the Battle of Clontarf, Dublin, Gill and Macmillan, 2013, 349 p. (ISBN 978-0-7171-6207-9)
- ↑ «ბაგრატ III (961-1014)». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Simon Keynes, AEthelstand AEthelting , dans , Oxford University Press, 2004
- ↑ «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Louis Bréhier Vie et mort de Byzance L'Évolution de l'humanité, Albin Michel, Paris 1946, réédition 1969 p. 192.
- ↑ «Arduí d’Ivrea | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ (en) Francis John Byrne Irish Kings and High Kings: "Kings of Leinster": Genealogical Tables, p. 290, Dublin, réédition (2004) (ISBN 1851825525).
- ↑ Bernard Beck, Chateux frots de Normandie , Rennes, Ouest-France, 1986, 158 p. (ISBN 2-85882-479-7), p. 19.
- ↑ Jerzy Kłoczowski, Histoire religieuse de la Pologne, Le Centurion, 1987, p. 27.
- ↑ Roman Jakobson, Comparative Slavic Studies. The Cyrillo-Methodian Tradition, Walter de Gruyter, 1985 : « The name of the first bishop of Cracow, Prohor (Prochor), and also probably the name of his successor, Prokulf (Proklus), belong to the Byzantine world. »
- ↑ Skylitzès, Jean; Flusin, Bernard; Cheynet, Jean-Claude. Empereurs de Constantinople. París: P. Lethielleux, 2003. ISBN 978-2-283-60459-5.
- ↑ Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1014
