Wajiara
Aparença
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.200 |
| Autòcton de | Estat de l'Amazones i Vaupés |
| Estat | Brasil i Colòmbia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües tucanes Llengües tucanes orientals | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | yui |
| Glottolog | yuru1263 |
| Ethnologue | yui |
| UNESCO | 610 |
| IETF | yui |
| Endangered languages | 2770 |
El yurutí, o wajiara, és una llengua de la branca oriental de les llengües tucanes de Colòmbia, amb al voltant de 1.200 parlants a Colòmbia i Brasil.[1]
Fonologia
[modifica]Consonants[2]
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Gutural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | ||
| Africada | t͡ʃ | d͡ʒ | ||||||
| Fricativa | s | h | ||||||
| Aproximant | w | j | ||||||
| Bategant | ɾ | |||||||
Vocals
| Frontal | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | (ɨ) | u |
| Mitjana | e | o | |
| Oberta | a |
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- (anglès) Aikhenvald, Alexandra Y., Areal Diffusion in Northwest Amazonia: The Case of Tariana, Anthropological Linguistics, 38:1, 1996.
- Bue, ojare wajiárayemena 1, Defensoría del Pueblo, Barrio el Centro, Mitú, Vaupés : Comité de Literatura Wajiára, "CLIWA" et Asociación de Autoridades Tradicionales Indígenas Yurutí del Vaupés "ASATRAIYUVA", 2007 (copie en ligne dans sil.org)
- Bue, ojare wajiárayemena 2, Defensoría del Pueblo, Barrio el Centro, Mitú, Vaupés : Comité de Literatura Wajiára, "CLIWA" et Asociación de Autoridades Tradicionales Indígenas Yurutí del Vaupés "ASATRAIYUVA", 2007 (copie en ligne dans sil.org)
