Regle
Un regle és un instrument de fusta, metall o altra matèria dura, llarg i dret, de secció rectangular, generalment de poc gruix, que serveix per a traçar línies rectes passant el llapis, o altre estri de dibuixar, per la seva vorera, i també per a amidar longituds, per a comprovar la dretesa de línies o superfícies, etc.[1] Si té una escala graduada i numerada s'anomena regle graduat.[2] La seva longitud total no sol superar el metre. En els països que empren el Sistema Internacional d'Unitats (SI) la unitat de mesura dels regles és el centímetre, però també hi ha marcats els mil·límetres i es destaquen els decímetres. En altres països, especialment els Estats Units d'Amèrica, que utilitzen el Sistema Imperial d'Unitats, els regles estan graduats en polzades i diferents fraccions (½'', ¼'', ⅛''...). També se'n fabriquen amb dues escales, una en centímetres i l'altre en polzades.
Regle graduat amb escala amb centímetres i mil·límetres (Sistema Internacional d'Unitats).
Regle graduat en polzades i fraccions (Sistema Imperial d'Unitats).
Dos regles graduats, el superior en polzades i fraccions i l'inferior en centímetres i mil·límetres.
Els regles serveixen per mesurar distàncies curtes i també s'utilitzen en dibuix tècnic per traçar línies rectes. Per mesurar un objecte o distància amb el regle, hom ha de posar el punt 0 de l'escala a l'extrem de l'objecte a mesurar i mirar fins a quin valor arriba. Si, en canvi, hom vol traçar una línia recta, ha de posar el regle sobre una superfície plana i mantenir-lo immòbil subjectant-lo amb una mà. Aleshores es pot traçar la línia desitjada fent lliscant el llapis o tiralínies resseguint la vora del regle.
El regle és una eina molt utilitzada en escoles, oficines i despatxos, on sol ser de plàstic; en les botigues, de fusta; i en fusteries, ferreries, tallers... d'acer. Es considera un objecte econòmic i la seva vida útil pot ser llarga. El regle s'assembla força a la cinta mètrica, però aquesta és molt més llarga (dos metres o més) i flexible, i es guarda enrotllada. No permet traçar línies rectes a causa de la seva flexibilitat. També hi ha el regle de fuster, que no és graduat i és fet fusta dura. Antigament, quan es planejava a mà, el regle era una eina bàsica, però ara amb les noves tecnologies no ho és tant.[3]
L'etimologia del mot «regle» prové d'una masculinització del mot «regla», el qual fou pres per via semipopular del llatí rēgŭla 'barra recta de metall o de fusta', derivat de l'arrel de regere, rectus, d'on figuradament ‘línia de conducta, regla’.[4]
El primer regle conegut és una vara de mesurar feta d'aliatge de coure, que data del 2650 aC. Aquest regle fou descobert per l'assiriòleg alemany Eckhard Unger (1884-1966) en una excavació a Nippur, ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC. El 1500 aC, la civilització de la vall de l'Indus utilitzava regles d'ivori. Algunes troballes a Lothal van demostrar que un regle estava calibrat a 1,6 mil·límetres i que tenia 4400 anys. Un regle trobat a la ciutat de Mohenjo-Daro, a l'actual Pakistan, té una precisió de 0,13 mil·límetres.[5] Un regle de bronze daurat que mesurava 23,1 cm de llargada va ser descobert a Hanzhong, Xina, i data d'entre el 206 aC i el 8 dC.[6]
Regle de Nippur, datat el 2650 aC. Les dues osques principals estan separades per 51,80 cm.
Regle de Maya (1336 aC–1327 aC), tresorer del faraó Tutankamon, Dinastia XVIII d'Egipte (1550 aC–1295 aC). Longitud: 52,3 cm; amplada: 3,2 cm; gruix: 2,4 cm.
Regle de bronze de Hanzhong de 23,1 cm de llargària. Datat entre el 206 aC i el 8 dC.
.jpg)
._Hanzhong_City.jpg)
El regle de fusta data del segle xvi; tanmateix, ara s'empren diferents tipus de regles. A finals del segle xviii, la Revolució Francesa va portar la creació del sistema mètric decimal per facilitar el comerç, definint el metre basant-se en les dimensions de la Terra, eliminant antigues unitats de mesura locals que dificultaven el comerç entre diferents regions i estats. Des de la implantació d'aquest sistema d'unitats a França es començaren a fabricar regles graduats en centímetres i a poc a poc el seu ús es feu habitual a altres estats d'Europa i les seves colònies.[7]
El primer regle plegable fou inventat el 1851 per l'industrial alemany Anton Ullrich (1826–1895).[7] El 1886, l'empresa Ullrich va obtenir la patent «Innovació de regles plegables amb mecanisme de bloqueig de ressort»; el regle plegable, tal com es fabrica actualment, inicià la seva expansió a la resta del món al municipi de Maikammer, a Renània-Palatinat.[8]
Regle en construcció
[modifica]Els margers empren com a regle una barra de fusta, dreta, de secció rectangular. Les mides són variables segons la superfície per empedrar. Es col·loca el regle de cantell per sobre la superfície de l'empedrat per tal de comprovar si està ben anivellat. S'utilitzen les pedres de cada costat, la cadena o altres regles com a guia per fer-lo córrer.
En construcció s'empra un perfil buit, per alleugerar el pes, de secció quadrada, generalment d'alumini que té poca densitat. S'utilitza per verificar la planeïtat i el nivell de parets i terres. En la construcció de murs, es fixa verticalment per assegurar la corda que ha d'assegurar les successives filades, per a fer arestes que serveixen de guia per arrebossar les parets, per fer arestes de cantons, amb l'ajut d'un nivell per comprovar que dos punts separats estan anivellats, etc.[9][10]
Els regles plegables es poden plegar en forma de ziga-zaga, són utilitzats per mesurar i tenen alguns avantatges respecte a les cintes mètriques d'ús més estès. Són les condicions de mesura les que fan que el regle plegable sigui millor que la cinta mètrica. Una situació ideal per als regles plegables és quan cal mesurar alguna cosa a gran alçada o més lluny. Quan s'estén un regle plegable, es manté rígid en situacions en què la cinta mètrica simplement es bolcaria. Igual que una cinta mètrica, el regle plegable també és útil per mesurar distàncies més curtes i més llargues. Si cal mesurar alguna cosa petita, només cal desplegar una secció del regle. També permet mesurar els angles dels edificis i altres llocs. Hom pot doblegar el regle en un triangle o en algun altre angle i utilitzar-lo per aproximar l'angle on s'ajunten dues parets, els vessants d'una teulada, per traçar dues rectes amb un determinat angle, etc. Les seccions del regle alineades amb l'angle a mesurar es poden mesurar amb un transportador si el regle no està graduat en graus.[11]
Els regles plegables també tenen certes característiques especials, depenent de l'ofici per al qual s'utilitzen. Alguns regles plegables tenen marques especials, com els regle plegable de Mason que es desplega en increments de 8 polzades. Altres regles plegables estan aïllats per al seu ús en treballs elèctrics, mentre que d'altres estan dissenyats per ser utilitzats per mesurar l'interior de portes i armaris. La majoria de versions també caben en una butxaca o en una bossa d'un cinturó d'eines.[11]
Construcció amb regle i compàs
[modifica]
Des de l'època grega clàssica hi ha una branca de la geometria dedicada a les construccions possibles amb un regle i un compàs.
Eines per a la construcció amb regle i compàs
[modifica]
El «compàs» i el «regle» de les construccions amb regle i compàs tenen unes certes restriccions en relació als existents en el món real:
- El regle és de longitud infinita amb un únic extrem, i no té marques. Només es pot emprar per dibuixar un segment entre dos punts que ja existeixen o per estendre una línia ja existent.
- El compàs pot obrir-se en una mida arbitrària però només és possible d'obrir-lo a les mides que ja s'han construït. A més a més, en separar-lo del paper el compàs es tanca per la qual cosa no és possible emprar-lo per transportar la distància.
La construcció de figures amb aquestes dues eines es basen en la geometria d'Euclides. La geometria euclidiana es basa en un sistema d'axiomes que asseguren que sempre és possible construir una recta que passa per dos punts i que sempre és possible traçar un cercle amb un centre donat que passi per un punt donat. D'aquí la construcció amb regle i compàs.
Una de les raons per les quals tenen interès les construccions amb regle i compàs és que no totes les figures geomètriques i no totes les longituds són construïbles. Així, per exemple, mentre que és possible construir pentàgons i hexàgons amb regle i compàs no és possible construir un enneàgon (polígon de 9 costats). De la mateixa manera, tot i que és construïble l'arrel de 2, no és possible construir el nombre e.
A més a més, hi ha tres problemes clàssics que no es poden resoldre amb regle i compàs. Aquests problemes es formulen a continuació.
- La quadratura del cercle: dibuixar un quadrat amb la mateixa àrea que un cercle donat.
- Duplicació del cub: donat un cub, dibuixar-ne un altre que tingui el doble del volum que el del cub donat.
- Trisecció de l'angle: dividir un angle donat en tres parts iguals.
Fins al segle xix no es va poder demostrar que aquests problemes no tenien solució amb regle i compàs, tot i ser coneguts des de molt antic. Pierre Wantzel va demostrar l'any 1837 que no tenien solució els de la duplicació d'un cub i la trisecció d'un angle.[12] La impossibilitat de la quadratura del cercle va ser provada formalment l'any 1882 per Ferdinand von Lindemann.[13][14]
Superfícies reglades
[modifica]La recta directriu que genera una superfície reglada pot assimilar-se en la realitat a un regle.[15]
Rasadora
[modifica]En la mesura de grans de cereals (i àrids similars) amb un recipient mesurador de capacitat i una rasadora, d'aquesta darrera eina s'aprofita que determina una recta.[16] Similar a un regle, en aquest sentit.[17][18]
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «regle». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «regle». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ «Graduated Rulers» (en anglès). Design+Encyclopedia. [Consulta: 13 maig 2026].
- ↑ Coromines, Joan. «Regla». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. vol. VII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980, p. 218. ISBN 84-7256-173-9.
- ↑ «Measuring Rulers - History and Types of Rulers». History of Pencils. [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ Deledicq, André. «La règle : histoire d'un instrument de mesure» (en francès), 19-03-2018. [Consulta: 12 maig 2026].
- 1 2 «A Brief History of the Ruler». The Ruler Co. [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ «Familie Ullrich - Gebrüder Ullrich» (en alemany). [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ Nácher fernández, Ricardo; Arias Gil, Mª Carmen; Donnay Pérez, Laura. Manual de albañilería (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2017. ISBN 978-84-283-3757-1.
- ↑ Trujillo Cebrián, Juan José. Proceso y preparación de equipos y medios en trabajos de albañilería. EOCB0208 (en castellà). IC Editorial, 2023-08-21. ISBN 978-84-1103-890-4.
- 1 2 «What is a Folding Rule and What are They Used for» (en anglès). Haus of Tools, 20-02-2019. [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ L. Wantzel «Recherches sur les moyens de reconnaître si un Problème de Géométrie peut se résoudre avec la règle et le compas». Journal de Mathématiques Pures et Appliquées, 1, 2, 1837, p. 366–372. Arxivat de l'original el 2011-06-07 [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ Solomon, R.; Grau, N. El pequeño libro de los principios matematicos (en castellà). Amat Editorial, 2020, p. 296. ISBN 978-84-18114-15-1.
- ↑ Zalduendo, I. Matemática para Iñaki (en gallec). FCE - Fondo de Cultura Económica, 2017, p. 78 (La Ciencia para Todos). ISBN 978-607-16-5171-6.
- ↑ Alvarado, M.G.G.. Geometría Diferencial I (en castellà). Uson, 2006, p. 62 (Colección textos académicos). ISBN 978-970-689-292-8.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ Barcia, R.; de Echegaray y Eizaguirre, E. Diccionario general etimológico de la lengua española (en castellà). J. M. Faquineto, 1889, p. 52 (Diccionario general etimológico de la lengua española).
- ↑ Diccionario Universal Francés-Español, Español-Francés: Francés-Español. M-Z (en castellà). Imp. de la Viuda de Jordán e Hijos, 1846, p. 574 (Diccionario Universal Francés-Español, Español-Francés).
Vegeu també
[modifica]
