Bagan

Bagan

Tipus	cantó de Myanmar, jaciment arqueològic i ciutat antiga
Lloc
21° 10′ 21″ N, 94° 51′ 36″ E
Estat	Myanmar
Regió	Divisió de Mandalay
Capital de	Regne de Pagan
Població humana
Població	22.000 (211,54 hab./km²)
Geografia
Part de	Central Myanmar (en)
Superfície	104 km²
Creació	segle II
Identificadors descriptius
Fus horari	Myanmar Standard Time (en)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Àsia-Oceania insular
Data	2019 (43a Sessió), Criteris PH: (iii), (iv) i (vi)
Identificador	1588
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	4 octubre 1996
Data de finalització	2019
Identificador	819

Bagan, antigament Pagan, formalment anomenat Arimaddanapura ('la ciutat de la trituradora enemiga'), i també coneguda per Tambadipa ('la terra de coure') o Tassadessa ('la terra resseca'), fou l'antiga capital de diversos regnes antics a Myanmar. Està situat a les planes centrals seques del país, a la riba oriental del riu Irauadi, a 145 km al sud-oest de Mandalay. A l'entorn del que fou l'antiga capital vivien encara el 1901 fins a 6.254 persones, en part al poble de Nyaungu, el més proper. La Zona Arqueològica de Bagan és un dels princials atractius de la naixent indústria turística del país.

Etimologia

Bagan és la pronunciació birmana estàndard actual de la paraula birmana Pugan (Paraula birmana Pugan (ပုဂံ), derivada del birmà antic Pukam (ပုကမ်). El seu nom clàssic en pali és Arimaddanapura (အရိမဒ္ဒနာပူရ, literalment la ciutat que trepitja els enemics). Els seus altres noms a Pali fan referència al seu clima de zona seca extrema: Tattadesa (တတ္တဒေသ, terra seca) i Tampadīpa (တမ္ပဒီပ, país bronzejat). Les cròniques birmanes també informen d'altres noms clàssics de Thiri Pyissaya (သီရိပစ္စယာ; Pali: Siripaccaya) i Tampawaddy (တမ္ပဝတီ; Pali: Tampavatī).

Història

La primera capital en aquest lloc fou fundada al segle ii, prop del poble de Taungye, i va portar el nom de Pugama. Més tard, van seguir altres capitals anomenades Thiripyitsaya i Tampawadi, al costat del primer emplaçament; finalment, una nova capital de nom Pagan es va fundar vers el 847. Segons les cròniques birmanes, Bagan va ser fundada al segle II dC i fortificada el 849 dC pel rei Pyinbya, 34è successor del fundador dels primers Bagan. Tanmateix, les tesis amb major suport a l'àmbit acadèmic sostenen que Bagan va ser fundada a mitjans del segle ix pels mranma (birmans), que recentment havien entrat a la vall d'Irrawaddy des del regne de Nanzhao. Va estar entre diverses ciutats-estats de Pyu competidores fins a finals del segle x, quan l'assentament birmà va créixer amb autoritat i grandesa.

L'Imperi Pagà es va esfondrar el 1287 a causa de les reiterades invasions mongoles (1277-1301). Investigacions recents mostren que els exèrcits mongols potser no arribaren a la ciutat i que, fins i tot si ho van fer, els danys que van causar van ser probablement mínims. Tot i això, el dany ja s'havia fet. La ciutat, que antigament tenia una població d'entre 50.000 i 200.000 persones, havia quedat reduïda a un petit poble, per no recuperar mai la seua preeminència. La ciutat va deixar formalment de ser la capital de Birmània el desembre de 1297 quan el Regne Myinsaing es va convertir en la nova potència de l'alta Birmania. Les restes de muralles i edificis encara es poden veure al lloc anomenat Bagan o vella Pagan. La capital estava guardada per quatre muralles concèntriques, cadascuna amb 12 portes; una rasa la protegia per nord, sud i est mentre a l'oest estava protegida per l'Irauadi; la desforestació durant segles, en gran part per a construcció i manteniment de les pagodes, va causar la disminució de les pluges.

Bagan va sobreviure fins al segle xv com a assentament humà, i com a destinació de pelegrinatge durant tot el període imperial. Un número menor de monuments religiosos nous i impressionants encara van arribar fins a mitjans del segle xv, però després, les noves construccions de temples van disminuir fins a reduir-se amb menys de 200 temples construïts entre els segles XV i XX. L'antiga capital va romandre com a destí de pelegrinatge, però el pelegrinatge només es va centrar en una vintena de temples més destacats d'entre milers, com l'Ananda, el Shwezigon, el Sulamani, el Htilominlo, el Dhammayazika i alguns altres temples al llarg d'un camí antic. La resta, milers de temples menys famosos i fora del camí, van caure en mal estat i la majoria no van sobreviure al pas del temps.

El 1826, fou escenari d'una batalla entre anglesos i patriotes birmans, que foren derrotats per aquells. Al llarg de 12 km, centenars de pagodes i stupas de maó estucat s'estenen per la planura, a la vora del riu Irauadi i de la jungla invasora.

Bagan, situada en una zona sísmica activa, havia patit molts terratrèmols al llarg dels segles, amb més de 400 terratrèmols registrats entre 1904 i 1975. Un important terratrèmol va tenir lloc el 8 de juliol de 1975, arribant a 8 en l'escala de Mercalli (MM) a Bagan i Myincaba, i 7 MM a Nyaung-U. El terratrèmol va danyar molts temples, en molts casos, com ara la Bupaya, de manera greu i irreparable. Avui dia, hi queden 2229 temples i pagodes.

Disposicions turístiques inapropiades (autopista, terrenys de golf, torre d'observació) no varen permetre la seva inscripció com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO fins a l'any 2019. El Comité del Patrimoni Mundial, reunit a Bakú, va inscriure el 6 de julio de 2019 a Bagan com a nou lloc cultural a la Llista del Patrimoni Mundial.

En l'època de la seva esplendor (1044-1287), la capital del primer Imperi birmà tenia almenys mig-milió d'habitants, de religió budista. Totes les construccions civils, que eren de fusta, han desaparegut.

El temple de Thatbyinnyu és el més alt (67 m) i un dels més ben conservats de Pagan. Cada petit santuari dominat d'una stupa (campanar) conté una relíquia sagrada. Consagrat el 1144 pel rei Alaungsithu (†1167), aquest temple és sempre en activitat. Allotja, a més a més de nombroses estàtues del Buda, una biblioteca de valor inestimable.

Aviat, al matí, els fidels dipositen aliments per als bonzes en gerros negres situats a aquest efecte davant les estàtues del Buda, niades a les muralles de la vella Pagan. D'altres prefereixen que els monjos vagin a buscar les ofrenes a casa seva.

Malmès per l'edat i els terratrèmols, el temple de Godopalin ha estat reconstruït. Però n'és una excepció. Les rares restauracions són més sovint efectuades pels habitants. Birmània és massa pobra per a mantenir els seus monuments.

Entre els centenars de santuaris, hi ha la pagoda Bupaya, el temple Manuha, el temple Nanpaya, la pagoda Shwezigon, la pagoda Nagayon, el temple d'Ananda, la pagoda Shwegugyi, el temple Sulamani, i les pagodes Damayazika i Mahabawdi. Pyu Saw Ti, tercer rei de Pagan, és considerat el fundador de la Bupaya, una de les més destacades: la Manuha (2 km al sud), l'hauria construït un rei de Thaton, portat captiu a Pagan per Anawrata, el rei birmà més famós, i inclou una gran estàtua de Buda. La Nanpaya, al seu costat, té diverses escultures magnífiques de pedra. La pagoda Shwezigon està a Nyaungu, és daurada i inclou diverses inscripcions importants; fou iniciada per Anawrata i acabada el 1090 pel seu fill Kyansittha. La de Nagayon, la van construir arquitectes indis el 1064 i serví com a model del temple d'Ananda, fundat el 1090. La de Shwegugyi, la va fundar Alaungsithu, net de Kyansittha, el 1141, sobre el model de la cambra de dormir de Buda. La de Sulamani està a uns 6 km al sud-oest de Nyangu, similar al temple de Thatbyinnyu; al seu costat, les pagodes de Godopalin o Gawdawpalin i Damayazika, foren construïdes per Narapadasithu (1167-1204). El seu successor Nandaungmya Min va construir la pagoda de Mahabawdi sobre el model del temple de Buda Gaya a Bengala.

A la zona arqueològica, l'antiga capital de Birmània no és més que un tranquil llogaret que es dedica sobretot a les activitats tradicionals. Nyaungu va arribar a ser municipalitat, però fou suprimida el 1903 i reduïda a un comitè urbà de tres membres.

Per ser proper el budisme de l'animisme que el va precedir, es troba a Birmània aquesta simbiosi en les festes populars. Així, es pot veure a Pagan un ballarí disfressat de Nat, geni benèfic, conjurar els esperits malèfics que venen a enterbolir els mortals. Igualment, els presentadors de marionetes recorren el país contant llegendes fantàstiques d'un passat molt llunyà.

Geografia

La Zona Arqueològica de Bagan, definida com la zona de 13 × 8 km al voltant de Old Bagan, que forma Nyaung U al nord i New Bagan al sud, es troba a la vasta extensió de planes de l'Alta Birmània, al revolt del riu Irauadi. Està situada a 290 km al sud-oest de Mandalay i 700 km al nord de Yangon.

Clima

Bagan es troba al mig de la Zona Seca, la regió aproximadament entre Shwebo al nord i Prome al sud. A diferència de les regions costaneres del país, que reben pluges monsòniques anuals superiors a 2.500 mm, la zona seca rep poques precipitacions, ja que està protegida de la pluja per la Serralada de l'Arakan a l'oest.

Panorama de Bagan vist des del temple de Minyeingon: el Thatbyinnyu a l'esquerra i el Dhammayangyi a la distància a la dreta.

Planes de Bagan amb el Dhammayangyi a l'esquerra

|

Planes de Bagan amb l'Irauadi al fons

Planes de Bagan, vistes des de l'altra banda del riu Irauadi

Arquitectura

Bagan destaca no només pel gran nombre d'edificis religiosos de Myanmar, sinó també per la magnífica arquitectura dels edificis i la seva contribució al disseny dels temples birmans. L'art de l'arquitectura de les pagodes de Bagan demostra l'assoliment dels artesans de Myanmar en l'artesania. El temple de Bagan es divideix en dues grans categories: el temple sòlid d'estil stupa i el temple buit d'estil gu (ဂူ).

Estupes

Una estupa, també anomenada pagoda o chedi, és una estructura massiva, normalment amb una cambra de relíquies a l'interior. Les estupes o pagodes de Bagan van evolucionar a partir de dissenys anteriors de Pyu, que al seu torn es basaven en els dissenys d'estupes de la regió d'Andhra, particularment Amaravati i Nagarjunakonda, a l'actual sud-est de l'Índia, i en menor mesura a Ceilan. Les estupes de l'època de Bagan van ser, al seu torn, els prototips de les estupes birmanes posteriors pel que fa al simbolisme, la forma i el disseny, les tècniques de construcció i fins i tot els materials.

Evolució de l'estupa birmana

Pagoda Bawbawgyi (Sri Ksetra del segle VII)

Pagoda de Bupaya (abans del segle XI)

La Pagoda de Lawkananda (abans del segle XI)

La Pagoda de Shwezigon (segle XI)

La Pagoda Dhammayazika (segle XII)

La Pagoda Mingalazedi (segle XIII)

Paraigües cerimonials en un temple de Bagan

Originalment, una estupa ceilana tenia un cos hemisfèric (pali: anda l'ou), sobre el qual es col·locava una caixa rectangular envoltada per una balustrada de pedra (harmika). Des de la part superior de l'estupa s'estenia un eix que sostenia uns quants paraigües cerimonials. L'estupa és un cosmos budista: la seva forma simbolitza el Mont Meru, mentre que el paraigua muntat sobre el maó representa l'eix del món. El frontó de maó sovint estava cobert d'estuc i decorat amb relleu. Parelles o sèries d'ogres com a figures guardianes (bilu) eren un tema preferit en el període Bagan.

El disseny índic original va ser modificat gradualment primer pels Pyu, i després pels birmans a Bagan, on l'estupa va desenvolupar gradualment una forma cilíndrica més llarga. Les primeres estupes de Bagan, com la Bupaya (c. segle IX), van ser les descendents directes de l'estil Pyu a Sri Ksetra. Al segle XI, l’estupa havia desenvolupat una forma més acampanada en què els para-sols es transformaven en una sèrie d'anells cada cop més petits col·locats un sobre l'altre, que s'elevaven fins a un punt. A sobre dels anells, el nou disseny va substituir l’harmika per un brot de lotus. El disseny del brot de lotus va evolucionar cap al brot de plàtan, que forma l'àpex estès de la majoria de les pagodes birmanes. Tres o quatre terrasses rectangulars servien de base per a una pagoda, sovint amb una galeria de rajoles de terracota que representaven històries budistes de jataka. La pagoda Shwezigon i la pagoda Shwesandaw són els primers exemples d'aquest tipus. Exemples de la tendència cap a un disseny més acampanat van anar guanyant gradualment primacia, com es veu a la pagoda Dhammayazika (finals del segle XII) i la pagoda Mingalazedi (finals del segle XIII).

Temples buits

A diferència de les estupes, el temple buit d'estil gu és una estructura utilitzada per a la meditació, el culte devocional a Buda i altres rituals budistes. Els temples gu es presenten en dos estils bàsics: el disseny d'una cara i el disseny de quatre cares, essencialment una entrada principal i quatre entrades principals. També existeixen altres estils com el de cinc cares i els híbrids. L'estil d'una cara va sorgir del Beikthano del segle II, i el de quatre cares del Sri Ksetra del segle VII. Els temples, les característiques principals dels quals eren els arcs apuntats i la cambra voltada, es van fer més grans i imponents durant el període Bagan.

Innovacions

Bagan a l'alba

Tot i que els dissenys dels temples birmans van evolucionar a partir dels estils índic, pyu (i possiblement mon), les tècniques de volta semblen haver-se desenvolupat a la mateixa Bagan. Els primers temples amb volta de Bagan daten del segle XI, mentre que la volta no es va generalitzar a l'Índia fins a finals del segle XII. La maçoneria dels edificis mostra un grau sorprenent de perfecció, on moltes de les immenses estructures van sobreviure al terratrèmol de 1975 més o menys intactes. (Malauradament, les tècniques de volta de l'era de Bagan es van perdre en períodes posteriors. Només es van construir temples d'estil gu molt més petits després de Bagan. Al segle xviii, per exemple, el rei Bodawpaya va intentar construir la pagoda Mingun, en forma d'un espaiós temple amb cambra voltada, però va fracassar, ja que els artesans i els paletes de l'època posterior havien perdut el coneixement de la volta i l'arc clau per reproduir l'espai interior espaiós dels temples buits de Bagan.)

Vell Bagan a la posta de sol

Una altra innovació arquitectònica originada a Bagan és el temple budista amb una planta pentagonal. Aquest disseny va sorgir de dissenys híbrids (entre dissenys d'una cara i quatre cares). La idea era incloure la veneració del Buda Maitreya, el futur i cinquè Buda d'aquesta època, a més dels quatre que ja havien aparegut. El Dhammayazika i la pagoda Ngamyethna són exemples del disseny pentagonal.

Llocs culturals destacats

Nom	Imatge	Construït	Patrocinador(s)	Notes
Temple d'Ananda		1105	Rei Kyansittha	Un dels temples més famosos de Bagan; 51 m d'alçada
Pagoda Bupaya		c. 850	Rei Pyu Saw Hti	En estil Pyu; pagoda original del segle ix destruïda pel terratrèmol de 1975; completament reconstruïda, ara daurada
Temple Dhammayangyi		1167–1170	Rei Narathu	Largest of all temples in Bagan
Pagoda Dhammayazika		1196–1198	Rei Sithu II
Temple Gawdawpalin		c. 1211–1235	Rei Sithu II i rei Htilominlo
Temple Gubyaukgyi		Principis del segle XIII	Rei Kyansittha
Temple Gubyaukgyi (Myinkaba)		1113	Princep Yazakumar
Temple Htilominlo		1218	Rei Htilominlo	46 m , temple de 3 pisos
Pagoda Lawkananda		c. 1044–1077	Rei Anawrahta
Temple Mahabodhi		c. 1218	Rei Htilominlo	Rèplica més petita del Temple de Mahabodhi a Bodh Gaya
Temple Manuha		1067	Rei Manuha
Pagoda Mingalazedi		1268–1274	Rei Narathihapate
Temple Minyeingon
Inscripció Myazedi		1112	Princep Yazakumar	"Pedra de Rosetta de Birmània" amb inscripcions en quatre idiomes: pyu, mon antic, birmà antic i pali
Temple Nanpaya		c. 1160–1170		Temple hindú d'estil Mon; es creu que és l'antiga residència de Manuha o construït al lloc
Temple Nathlaung Kyaung		c. 1044–1077		temple Hindu
Temple Payathonzu		c. 1200		en els estils Mahayana i tàntric
Pagoda Seinnyet Nyima i Pagoda Seinnyet Ama		Segle XI
Temple Shwegugyi		1131	Rei Sithu I	Sithu I va ser assassinat aquí; conegut per les seves finestres arquejades
Shwesandaw Pagoda		c. 1057	Rei Anawrahta	100 m d'alçada sense comptar l'agulla hti; La pagoda més alta de Bagan
Pagoda Shwezigon		1102	Rei Anawrahta i rei Kyansittha
Temple Sulamani		1183	Rei Sithu II
Porta Tharabha		c. 1020	El rei Kunhsaw Kyaunghpyu i el rei Kyiso	L'única part que queda de les antigues muralles; datada per radiocarboni cap al 1020
Temple de Thatbyinnyu		1150/51	Sithu I	66 m . El temple més alt de Bagan
Pagoda Tuywindaung			Anawrahta

El nucli emmurallat del Vell Bagan

El nucli de 140 hectàrees a la vora del riu està envoltat per tres muralles. Una quarta muralla, al costat oest, podria haver existit abans de ser arrossegada pel riu en algun moment. L'Irrawaddy ha erosionat sens dubte almenys algunes parts de la ciutat, ja que hi ha edificis que s'esfondren al riu tant aigües amunt com aigües avall del nucli emmurallat.

El nucli emmurallat anomenat Vell Bagan només ocupa una petita fracció de la superfície de 8.000 hectàrees on es troben els monuments. També és molt més petit que les zones emmurallades de les principals ciutats Pyu (la més gran, Śrī Kṣetra o Thayekittaya, té una superfície emmurallada de 1.400 hectàrees). En conjunt, això suggereix que l'Antic Bagan representa un nucli d'elit, no una frontera urbana.

Bibliografia

• Aung-Thwin, Michael. Pagan: The Origins of Modern Burma. Honolulu: University of Hawai'i Press, 1985. ISBN 0-8248-0960-2. 
• Ministry of Culture, Union of Myanmar. «Royal Palaces in Myanmar». Ministry of Culture, 2009. Arxivat de l'original el 2015-07-11. [Consulta: 4 juliol 2021].
• Harvey, G. E.. History of Burma: From the Earliest Times to 10 de març de 1824. Londres: Frank Cass & Co. Ltd, 1925. 
• Htin Aung, Maung. A History of Burma. New York and London: Cambridge University Press, 1967. 
• Lieberman, Victor B. Strange Parallels: Southeast Asia in Global Context, c. 800–1830, volume 1, Integration on the Mainland. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-80496-7. 
• Stadtner, Donald M. Sacred Sites of Burma: Myth and Folklore in an Evolving Spiritual Realm. Bangkok: 2011, 2011. ISBN 978-974-9863-60-2. 
• Than Tun «History of Burma: A.D. 1300–1400». Journal of Burma Research Society, XLII, 12-1959.
• UNESCO. Unesco Courier. 28. París: UNESCO, 1976. 
• UNESCO. «Bagan Archaeological Area and Monuments». UNESCO. [Consulta: 18 febrer 2012].