1064
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1064 (mlxiv) |
| Islàmic | 456 – 457 |
| Xinès | 3760 – 3761 |
| Hebreu | 4824 – 4825 |
| Calendaris hindús | 1119 – 1120 (Vikram Samvat) 986 – 987 (Shaka Samvat) 4165 – 4166 (Kali Yuga) |
| Persa | 442 – 443 |
| Armeni | 513 |
| Rúnic | 1314 |
| Ab urbe condita | 1817 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1030 1040 1050 - 1060 - 1070 1080 1090 | |
| Anys | |
| 1061 1062 1063 - 1064 - 1065 1066 1067 | |
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià. És el cinquè any de la dècada del 1060 i el seixanta-quatrè any del segle xi i del primer mil·lenni.
Durant l'any 1064 Ferran I de Lleó conquereix Coimbra, Sanç Ramires d'Aragó conquesta Barbastre a l'Emirat de Saraqusta, els reis Harald III de Noruega i Sweyn II de Dinamarca signen un tractat de pau, Alp Arslan es converteix en el sultà de l'Imperi Seljúcida i els azteques migren des d'Aztlán cap al sur, al centre de Mèxic.[1] A més, en aquest any traspassa el comte Roger de Foix.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1064 són Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I; Felip I de França; Eduard el Confessor d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Ferran I de Lleó; Harald III de Noruega, Salomó d'Hongria, Boleslau II de Polònia, Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Alp Arslan, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Huemac governa els tolteques; Vuit Cérvol Urpa de Jaguar, als mixteques; i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Barbastre, Conquesta feudal hispànica, Setge de Barbastre (1064)
- Juny, comença el setge de Barbastre fet per una coalició cristiana en la que hi ha també cavallers normands.[2]
- Inicis d'agost, el duc Guillem VIII d'Aquitània pren la ciutat als sarraïns de Saraqusta després de 40 dies de setge i els cristians massacren la població musulmana.[3] Per aquest fet, Guillem rebrà el vexillum (estandard de Sant Pere) del papa Gregori VII.[4] A l'abril de 1065 els musulmans recuperen la fortalesa de Barbastre i la seva guarnició és massacrada.[5]
- Consagració de l'església del Monestir de Sant Llorenç del Munt.[6][2]
- El comte de Cerdanya Ramon I fa donacions al monestir Sant Miquel de Cuixà.[7]
Resta de la Península Ibèrica
[modifica]- 20 de gener, Coïmbra: els exèrcits del rei Ferran I de Lleó comencen el setge de Coïmbra.[8]
- 9 de juliol, Coïmbra: la ciutat és conquerida per Ferran I de Castella i nomena un mossàrab com duc de Portugal.[9]
Europa, Imperi Romà d'Orient i Terra Santa
[modifica]
L'abadia benedictina de Michaelsberg de Siegburg, Alemana és fundada per l'arquebisbe de Colònia l'any 1064 - Primavera:
- Harold Godwinson, comte de Wessex, va encallar a les costes de Normandia, on fou fet presoner per Guiu I, comte de Ponthieu, que el va lliurar a Guillem de Normandia, que el fa retenir presoner al castell de Beaurainville. Harold va obtenir la seva llibertat a canvi de jurar que donaria suport a la candidatura de Guillem al tron d'Anglaterra i que li jurés vassallatge.[11]
- Roger d'Hauteville intenta vanament conquerir Palerm, a l'emirat de Sicília.[12]
- Abril - Gran Pelegrinatge alemany a Jerusalem: surt una gran expedició de pelegrins cap a Terra Santa guiats per Günter, bisbe de Bamberg, l'arquebisbe de Magúncia, Siegfried, i els bisbes Otó de Ratisbona i Guillem I d'Utrecht. Milers de persones segueixen aquesta expedició armada que s'acaba l'any 1065.[13]
- 30 d'abril - 2 de maig, Holanda: l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic ofereix una part de Frísia Occidental al bisbe d'Utrecht Guillem en detriment del jove Teodoric V d'Holanda. En aquests textos es cita per primera vegada el nom d'Holanda.[14]
- 31 de maig, Màntua: un concili posa fí al cisme quan declara a Alexandre II com el papa legítim. L'Antipapa Honori II manté les seves reivindicacions sobre el tron pontifical fins que mori a l'any 1072.[15]
L'any 1064 es comença a construir la Piazza dei Miracoli, on hi ha la catedral de Pisa, seguint els dissenys de l'arquitecte Buscheto - Geòrgia: els seljúcides ataquen i sequegen el país i ocupen Akhalkalaki abans de retirar-se sense signar la pau.[16]
- Sàmxvilde, regne de Lorí: Bagrat IV de Geòrgia conquereix la capital del regne armeni de Lorí.
- Els reis Harald III de Noruega i Svend II de Dinamarca signen un acord de pau. Harald es torna a interessar en Anglaterra, regne del qual creu que té dret al tron.
- Siegburg, Sacre Imperi Romanogermànic: l'arquebisbe de Colònia Anno II hi funda l'abadia benedictina de Michaelsberg.[17]
- Pisa: es comença a construir la Piazza dei Miracoli de la ciutat toscana, on hi ha el duomo de Pisa seguint el disseny de l'arquitecte Buscheto.[18]
Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 16 d'agost (o 6 de juny) - Aní (antiga ciutat armènia): els turcs seljúcides sota les ordres d'Alp Arslan conquesten l'Armènia que formava part de l'Imperi Romà d'Orient i arrasen la capital, Aní i en massacren la seva població.[19][20] Els armenis es dispersen. Únicament els restarà el regne korikain de Lorí, que serà independent en mans dels bagràtides fins a l'any 1118.
- Els petxenegs tornen a fer una nova invasió de l'Imperi Romà d'Orient travessant la Tràcia fins les portes de Constantinoble.[21]
- El rei Salomó d'Hongria conquereix Belgrad després d'un setge de tres mesos, fet en represàlia contra els atacs dels búlgars al Regne de Polònia.[22]
El duc de Bohèmia Bořivoj II neix l'any 1064 
El homo universalis, historiador, jurista, filòsof i teòleg andalusí Ibn Hazm mor el 15 d'agost de 1064
_in_C%C3%B3rdoba,_2021.jpg)
Àfrica
[modifica]
Amid-al-Mulk al-Kundurí, visir de Toghril Beg, mor el 29 de novembre de 1064
Amèrica
[modifica]- 4 de gener, Aztlán, actual Mèxic: els azteques emigren cap al sud d'aquesta ciutat, al centre de Mèxic.[26]
- (o 1065) Volcà Cràter Sunset, actual Arizona: es forma el volcà quan viu la seva primera erupció entre els anys 1064 i 1065.[27]
- Civilització tolteca: Tula manté la seva hegemonia tolteca com a centre polític i religiós de Mesoamèrica, mentre que les ciutats maies del nord de Yucatán continuen actives dins d’un model de reorganització política i comercial regional, sense col·lapse generalitzat, basat en xarxes d’intercanvi i prestigi simbòlic.[28]
Àsia
[modifica]- 27 d'abril - Imperi Seljúcida: comença el regnat del sultà Alp Arslan. Després d'enfrontar-se a les revoltes del seu cosí Kutulmich i del seu oncle Qâwurd al Kirmân, a qui perdona.[29] D'aquesta manera, esdevé el sobirà únic de Pèrsia des del riu Oxus fins el Tigris.
El monjo budista chan xinès Danxia Zichun neix l'any 1064 - Imperi Song: l’Estat Song de la Xina consolida un sistema de govern basat en funcionaris seleccionats pels exàmens imperials, reforçant l’administració i la fiscalitat; aquest procés prepara les Reformes de Wang Anshi (a partir de 1069), impulsades pel mateix Wang Anshi per enfortir l’Estat i limitar el poder de les elits locals.[31]
Naixements
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- Beatriu I de Bigorra († 1095) fou comtessa de Bigorra de 1080 a 1095, i filla de Bernat II de Bigorra, comte de Bigorra, i de Clemència.[32]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Bořivoj II de Bohèmia (m. 1124) fou duc de Bohèmia des del 1100 fins el 1107 i des del 1117 fins el 1120.[33]
- Hugues de Flavigny, historiador i monjo benedictí francès, abat de Flavigny entre el 1097 i el 1100.[34]
- Robert Fitz Richard (m. 1136), noble anglo-normand, fill de Sir Richard FitzGilbert de Clare, Lord de Clare i Tonbridge. Fou steward dels reis anglesos Enric I d'Anglaterra i Esteve d'Anglaterra que assolí el títol de lord.[35]
Àsia
[modifica]Xina
[modifica]- Zitong: Danxia Zichun, monjo budista chan durant la Dinastia Song.[36]
- Zhao Lingzhi, poeta i polític de la dinastia Song del Nord, conegut per l’obra Houqing lu (侯鯖錄), un text de notes literàries i assajos. (m. 1134)[37]
- (vers) Mao Pang, funcionari i poeta, autor de poesia ci xinès.[38]
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Roger I de Foix, comte de Foix des del 1034 fins a la seva mort i co-comte de Carcassona (com a Roger II). El 1034 a la mort del seu pare rebé el senyoriu de Foix però ell fou el primer a titular-se comte de Foix.[39]
Resta de la Península Ibèrica
[modifica]- 15 d'agost - Emirat de Niebla: Ibn Hazm, fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí que exercí com a visir del califa Abd ar-Rahman V.[40]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 28 de juny: Enric I de Dabo, comte de Dabo i d'Eguisheim des del 1049, membre de la dinastia dels eticònides.[41]
Aquesta pintura de Pompeo Batoni mostra la verge Maria envoltada dels sants i beats de la família dels Gabriels de Gubbio. Sant Rodol, que mor el 17 d'octubre de 1064, està a la dreta. - Octubre: Atenulf II de Gaeta, duc de Gaeta des del 1062 sota la regència de la seva mare Maria de Gaeta.[43]
- 15 d'octubre, Mazara del Vallo, emirat de Sicília: Ibn Rachik (n. vers 1000), escritor i poeta magribí que mor exiliat a Sicília.[44]
- 17 d'octubre, Gubbio, península Itàlica: sant Rodolf de Gabrielli (n. 1034), monjo eremita camaldulès, bisbe de Gubbio, que fou canonitzat sant per l'església catòlica.[45]
- Turlich-og, Ardgar mac Lochlainn, rei d'Ailech, Irlanda, des del 1061 fins el 1064.[46]
- Roma, Donnchad mac Briain, rei de Munster des del 1014 al 1023 i durant el 1064 i Ard ri Érenn del 1040 al 1064.[47]
- Armagh, illa d'Irlanda: Dub dá Leithe, abat d'Armagh.[48]
- (o 1065) Roma: Echmarcach mac Ragnaill va ser un cabdill nòrdic-gaèlic, Senyor de les Illes i monarca viking del regne de Dublín i gran part de Galloway.[49]
- Regne de França: Gozelo I de Montaigu, comte de Montaigu i senyor de Rochefort.[50]
- Guillem VI d'Alvèrnia (n. 1000), comte d'Alvèrnia.[51]
- (vers) Guillem Astanove I de Fezensac, comte de Fesensac des del 1032.[52]
- (vers) Gal·les: Llywelyn Aurdorchog, noble gal·lès que fou Primer Ministre del rei de Gal·les Gruffydd ap Llywelyn.[53]
Detall d'una pintura del pintor xinès Yi Yuanji, que morí l'any 1064
Àsia
[modifica]- 29 de novembre - Imperi Seljúcida: Amid-al-Mulk al-Kundurí fou visir del primer sultà seljúcida Toghril Beg (1055 - 1063). Juntament amb el visir Nidham-al-Mulk, que va servir a Alp Arslan i a Malik Shah I, fou el visir més important del període seljúcida.[55]
- 19 de desembre - Japó: Fujiwara no Nagaie noble i poeta del gènere yamato-uta japonès del Període Heian (n. 1005).[56]
- Dinastia Chalukya, Índia - Akkadevi, princesa de la dinastaia Chalukya de Karnataka i governadora de Kishukādu. Era germana del rei Jayasimha II dels Chalukya Occidentals.[57]
Pintura de Yi Yuanji, pintor xinès mort l'any 1064 - Imperi Seljúcida: Kutalmix, príncep seljúcida, origen de la branca que va fundar el Soldanat de Rum. Va morir quan va caure d'un cavall quan fugia després de ser derrotat pel sultà Alp Arslan.[59][21]
Dos gibons en un arbre, obra del pintor xinès Yi Yuanyi que va morir l'any 1064 
Pintura de Yi Yuanji, pintor xinès mort l'any 1064
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1064
- 1 2 3 «El mundo en el año 1064 d. C.» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2026].
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Medieval, Universidad de Barcelona Departamento de Historia. Acta historica et archaeologica mediaevalia 14-15. Edicions Universitat Barcelona, 1994-10, p. 20. ISBN 978-84-475-0454-1.
- ↑ Duby, Georges. France in the Middle Ages 987-1460: From Hugh Capet to Joan of Arc (en anglès). Wiley, 1993-12-08. ISBN 978-0-631-18945-9.
- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y Media. Madrid: Rialp, 1976. ISBN 978-84-321-1882-1.
- ↑ Hernández Cardona, Àngel Manuel. «Dos errors històrics sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt». A: III Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació, 1997.
- ↑ Font i Rius, J. M. (Ed.). (1981). Diplomatari de Sant Miquel de Cuixà. CSIC. ISBN 9788400039331, pp. 233-237
- ↑ Livermore, H. V. (1947). A history of Portugal. Cambridge University Press. ISBN 9780521032615., pp. 20-121
- ↑ Candeira, Alfonso Sánchez. Castilla y León en el siglo XI: estudio del reinado de Fernando I (en castellà). Real Academia de la Historia, 1999, p. 182. ISBN 978-84-89512-41-2.
- ↑ Bartl, Július. Slovak History: Chronology & Lexicon (en anglès). Bolchazy-Carducci Publishers, 2002, p. 27. ISBN 978-0-86516-444-4.
- ↑ Bennett, Matthew. Campaigns of the Norman conquest. Oxford: Osprey Pub, 2001. ISBN 978-1-84176-228-9.
- ↑ Mercier, Ernest. Histoire de l'Afrique septentironale (Berberie) depuis les temps les plus reculés jusqu'à la conquête français (1830). 2. París: Ernest Leroux, 1868.
- ↑ Rohrbacher, René Franc̨ois. Histoire universelle de l'église catholique: An 1054 - 1106 (en francès). Lardinois, 1845, p. 131.
- ↑ L'Art de vérifier les dates (en francès). Moreau, imprimeur, 1819, p. 423.
- ↑ Grenon, Michel. Conflits sud-italiens et royaume normand: 1016-1198 (en francès). Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-06964-0.
- ↑ Asatʻiani, Nodar; Bendianišvili, A. Histoire de la Géorgie. Paris: L'Harmattan, 1997. ISBN 978-2-7384-6186-5.
- ↑ Firmenich, Heinz. Die Abtei Michaelsberg in Siegburg. 6., veränd. Aufl. Neuss: Gesellschaft für Buchdruckerei, 1978. ISBN 978-3-88094-229-5.
- ↑ «Buscheto - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Brosset, Marie-Félicité. Les ruines d'Ani: capitale de l'Arménie sous les rois Bagratides, aux Xe et XIe S, histoire et description (en francès). Eggers et cie., 1860, p. 125.
- ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, p. 267», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
- 1 2 Grousset, René. L'empire des steppes : Attila, Gengis-Khan, Tamerlan. Paris : Payot, 1980, p. 238. ISBN 978-2-228-27251-3.
- ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, p. 264», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, p. 266», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ al-Bakrī. (1992). Book of routes and realms (N. Levtzion & J. F. P. Hopkins, Trans.). Markus Wiener. ISBN 9781558760830, pp. 321-325
- ↑ Levtzion, N. (1973). Ancient Ghana and Mali. Methuen. ISBN 9780416684006, pp. 63-67
- ↑ Rafael Tena, Anales de Tlatelolco, INAH–CONACULTA 2004, p. 55.
- ↑ Volcanic activity and human ecology. Nova York: Academic Press, 1979, p. 459-485. ISBN 978-0-12-639120-6.
- ↑ León-Portilla, M. (1992). Toltecayotl. University of Oklahoma Press. ISBN 9780806125042, pp. 45-52
- ↑ Grousset, René. L'empire des steppes : Attila, Gengis-Khan, Tamerlan. Paris : Payot, 1980, p. 207. ISBN 978-2-228-27251-3.
- ↑ Nicolle, David; Hook, Christa. Manzikert 1071: the breaking of Byzantium. Botley, Oxford: Osprey Publishing, 2013, p. 20. ISBN 978-1-78096-504-8.
- ↑ Bol, P. K. (1992). This culture of ours. Stanford University Press. ISBN 9780804721741, pp. 103-107
- ↑ «GASCONY». Arxivat de l'original el 2024-10-08. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ «Bohemia 1». [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Hugo von Flavigny - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Amt, Emilie. The accession of Henry II in England: royal government restored, 1149 - 1159. 1. publ. Woodbridge: Boydell Press, 1993, p. 66. ISBN 978-0-85115-348-3.
- ↑ Schlütter, Morten. How Zen became Zen: the dispute over enlightenment and the formation of Chan Buddhism in Song-dynasty China. Paperback ed. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2010, p. 102, 164. ISBN 978-0-8248-3508-8.
- ↑ Theobald, Ulrich. «Houqinglu 侯鯖錄 (www.chinaknowledge.de)» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «作者:毛滂 - 维基文库，自由的图书馆» (en xinès simplificat). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Roger I de Foix | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Ramón Guerrero, Rafael. Pròleg del Taqrîb li-hadd al-mantiq d'Ibn Hazm de Córdoba, Qurtuba, 1 (1996) 139-155.
- ↑ Parisse, Michel. Noblesse et chevalerie en Lorraine médiévale: les familles nobles du XIe au XIIIe siècle. Nancy: Service des publications de l'Université de Nancy II, 1982, p. 375. ISBN 978-2-86480-127-6.
- ↑ Breve chronicon Northmannicum, an. 1064 : "Et mense septembri mortuus est Malgerus comes".
- ↑ Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicilie. Paris, 1907.
- ↑ Fontaine, Jean. Histoire de la littérature tunisienne. 1, 1999, p. 202-206. ISBN 9973-19-403-9.
- ↑ «RODOLFO, santo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Byrne, F. J.. Irish kings and high-kings. 2a edició. Dublin ; Portland, OR: Four Courts Press, 2001, p. 284. ISBN 978-1-85182-196-9.
- ↑ «Donchad mac Briain, (d. 1064)» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004.
- ↑ «Dub dá Leithe [Dubhdalethe (d. 1064)]». Oxford Dictionary of National Biography.
- ↑ Duffy, Seán «Irishmen and Islesmen in the Kingdoms of Dublin and Man, 1052-1171». Ériu, 43, 1992, p. 96. ISSN: 0332-0758.
- ↑ Société archéologique de Namur. Annales de la Société archéologique de Namur. [Namur : La Société], 1849.
- ↑ «Comtes d'Auvergne». Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Gascony - dukes and counts». Medieval Lands, Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Pughe, William Owen. The Cambrian Biography: Or, Historical Notices of Celebrated Men Among the Ancient Britons (en anglès). E. Williams, 1803, p. 226.
- ↑ «Jacob ben Yakar | Encyclopedia.com». [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ The encyclopaedia of Islam. 10: T - U. New edition. Leiden: Brill, 2000, p. 554. ISBN 978-90-04-11211-7.
- ↑ Hashimoto, Fumio (1983). "Fujiwara no Nagaie" 藤原長家. Nihon Koten Bungaku Daijiten 日本古典文学大辞典 (in Japanese). Vol. 5. Tokyo: Iwanami Shoten. p. 300. OCLC 11917421
- ↑ B. S. Chandrababu, L. Thilagavathi, Woman, Her History and Her Struggle for Emancipation, p.158
- ↑ «The Treasury of Lives: A Biographical Encyclopedia of Tibet, Inner Asia and the Himalayan Region» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Cahen, Claude. The Formation of Turkey: The Seljukid Sultanate of Rum: Eleventh to Fourteenth Century (en anglès). Routledge, 2014-06-11. ISBN 978-1-317-87625-0.
- ↑ «Monkey and Cats by Yi Yuanji» (en anglès americà). [Consulta: 8 febrer 2026].
