Juan Carlos Ferrero Donat

Juan Carlos Ferrero Donat

Biografia
Naixement	(en) Juan Carlos Ferrero 12 febrer 1980 (46 anys) Ontinyent (Espanya)
Alçada	183 cm
Pes	76 kg
Activitat
Ocupació	tennista (1998–2012), entrenador de tennis
Activitat	1998 - 2012
Patrimoni net estimat	13.998.165 $
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual tennis dobles
Mà de joc	dretà  i revés a dues mans
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 479–262   16 1 (2003) Tennis dobles 6–25 0 198 (2003) ATP Info ATP
Trajectòria   Equip Competició - Equip de Copa Davis d'Espanya
Participà en
2004	Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
2000	Jocs Olímpics d'Estiu de 2000
Lloc web	juancarlosferrero.com

Juan Carlos Ferrero i Donat (Ontinyent, 12 de febrer de 1980) és un ex jugador i entrenador de tennis valencià.

És considerat un dels millors tennistes de la història d'Espanya, ja que té un títol de Roland Garros i arribà en el seu dia a la primera posició del rànquing mundial, que va conservar només durant vuit setmanes. Va guanyar un total de setze títols individuals. Fa formar part de l'equip espanyol de la Copa Davis i va guanyar-ne dues edicions (2000, 2004). El 23 d'octubre de 2012, amb 32 anys, es va retirar professionalment després de perdre contra Nicolás Almagro en el torneig de València per 7-5 i 6-3 posant punt final a la seva carrera esportiva. A continuació va iniciar la seva trajectòria com a entrenador dirigint a Alexander Zverev dues temporades, i llavors es va centrar en Carlos Alcaraz.

Biografia

Ferrero va nàixer a Ontinyent, el 12 de febrer de 1980, fill d'Eduardo i Rosario, i té dues germanes més grans, Ana i Laura. Va començar a jugar a l'edat de set anys gràcies al seu avi. Quan tenia disset anys va estar a punt de deixar el tennis per la mort la seva mare a causa d'un càncer.

Conviu amb la seva xicota Eva Gil, amb qui va tenir una filla de nom Vega, nascuda el 9 de setembre de 2014.

És un dels tennistes més complets, fet que demostra havent arribat almenys als quarts de final de tots els Grand Slams, tot i que sempre ha obtingut millors resultats en terra batuda. Els seus patrocinadors són Joma per la roba i Prince Sports per les raquetes.

Torneigs de Grand Slam

Individual: 3 (1−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Finalista	1.	2002	Roland Garros	Albert Costa	1−6, 0−6, 6−4, 3−6
Guanyador	1.	2003	Roland Garros	Martin Verkerk	6−1, 6−3, 6−2
Finalista	2.	2003	US Open	Andy Roddick	3−6, 6−7, 3−6

Carrera

El 1998 va ser finalista en el Roland Garros junior, perdent davant Fernando González. Degut a l'èxit, aquell mateix any ja es va fer professional, però no va ser fins a l'any següent que va aparèixer en el quadre principal d'un torneig ATP, concretament a semifinals de Casablanca. Després de guanyar diversos torneigs challengers, va entrar en el grup dels primers 100 tennistes del món per primera vegada. El 1999 va disputar el seu primer Grand Slam, el US Open, i un mes després, va aconseguir el seu primer títol a Mallorca, quan tot just era el seu cinquè torneig professional. Va finalitzar l'any en 43a posició del rànquing, fet que li va valer el premi de nouvingut ATP de l'any (ATP Newcomer of the Year). L'any 2000, tot i no guanyar cap torneig, va arribar a dues finals i va entrar en els vint primers del rànquing. També va ajudar a Espanya a aconseguir la Copa Davis guanyant els cinc partits que va disputar.

L'any 2001 va començar en plena forma i va aconseguir quatre títols en només tres mesos, entre ells el seu primer Masters a Roma. Seguidament va ser finalista al Masters d'Hamburg i la semifinalista al Roland Garros novament. Aquests èxits li van permetre disputar el Tennis Masters Cup perdent a semifinals davant el vencedor final, Lleyton Hewitt, i va entrar en el top 5 del rànquing mundial. Va iniciar l'any 2002 amb problemes degut a una bursitis al genoll dret però va afrontar el Roland Garros amb suficients condicions com per arribar a la seva primera final de Grand Slam, que va perdre davant el seu compatriota Albert Costa. Els bons resultats de la temporada li van permetre tornar a disputar el Tennis Masters Cup, al qual va arribar a la final perdent novament davant Lleyton Hewitt, i es va situar en quarta posició del rànquing.

Juan Carlos Ferrero a l'Open d'Austràlia de 2006

La temporada 2003 va esdevenir la millor a nivell professional des de bon principi. Va encadenar diverses finals i semifinals fins a aconseguir el seu primer títol de Grand Slam, el Roland Garros davant Martin Verkerk. També va aconseguir el seu millor resultat en el US Open perdent clarament en la final contra Andy Roddick. Tot i això, aquest resultat li va permetre accedir al cim del rànquing mundial i fou guardonat com a esportista espanyol de l'any. Va conservar aquesta posició només vuit setmanes i va acabar l'any en tercer lloc.

Malgrat començar el 2004 arribant a semifinals de l'Open d'Austràlia, aquest any va ser un autèntic malson per Ferrero degut a diverses lesions i malalties, i com a conseqüència, el seu rànquing va caure en picat. Per exemple, el març va patir la varicel·la i el maig va caure en un entrenament i es va lesionar en diverses costelles i el canell dret. Tot i intentar recuperar-se aviat, ja no va aconseguir l'estat de forma necessari per a aconseguir algun èxit. El següent any va començar de forma correcta arribant a diverses finals i semifinals, i malgrat no guanyar cap títol, es va tornar a situar entre els vint millors tennistes del món. Els següents anys van ser molt semblants, no va aconseguir cap títol però si va realitzar algunes actuacions destacades com la final del Masters de Cincinnati (2006) o els quarts de final a Wimbledon (2007), que li va permetre mantenir-se entre els trenta primers del rànquing. El 2008 va tornar a patir diverses lesions que no li van permetre aconseguir cap èxit important i va baixar el lloc 55, la posició més baixa des del 1998.

Ferrero el 2011 en un partit benèfic pels afectats del terratrèmol de Llorca.

El 2009 va començar de forma molt mediocre i va desaparèixer dels cent primers del rànquing. Ràpidament es va refer i el març va aconseguir el seu primer títol des del 2003 a Casablanca. De forma estranya, els seus èxits sobre terra batuda es van acabar aquí, en canvi, el seu ressorgiment va venir gràcies a les pistes de gespa, amb les semifinals a Queens i els quarts de final a Wimbledon. Seguidament va arribar a la final d'Umag i a quarta ronda al US Open. Aquestes actuacions que li van permetre passar del lloc 115 a tornar a entrar als vint primers del rànquing en només cinc mesos. El 2010 va començar amb resultats discrets però amb l'arribada de la terra batuda va millorar radicalment els seus resultats. En la gira sud-americana va aconseguir els títols de Costa do Sauipe i Buenos Aires, i va ser finalista a Acapulco, actuacions que li van permetre situar-se en 14a posició del rànquing, fet que no aconseguia des del 2004.

D'ençà que es va fer professional, Ferrero va ajudar a Espanya a guanyar diverses Copes Davis. En l'edició del 2000, va participar activament en totes les rondes guanyant els cinc partits que va disputar en les tres eliminatòries contra Rússia, Estats Units i Austràlia. Espanya va guanyar el primer títol de la seva història. En el 2001 va perdre el seu primer partit i Espanya també va caure en primera ronda contra els Països Baixos. En el 2004 també va ser un jugador clau en la consecució del segon títol del país jugant les eliminatòria contra els Països Baixos, França i Estats Units. Si bé en el títol del 2008 no va participar en cap eliminatòria perquè estava passant una mala època professional, si que va tornar a col·laborar en l'edició del 2009. Va guanyar el partit definitiu de l'eliminatòria de quarts de final contra Alemanya i també va guanyar el seu partit de semifinals contra Israel. Tanmateix, degut a la recuperació de Rafael Nadal, Ferrero fou suplent en la final que també va guanyar Espanya davant Txèquia.

Palmarès

Individual: 34 (16−18)

Llegenda (pre/post 2009) Grand Slams (1−2) Tennis Masters Cup / ATP Finals (0−1) ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (4−2) ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (2−6) ATP International Series / ATP World Tour 250 (9−7)

Títols per superfície Dura (3−9) Gespa (0−0) Terra batuda (13−9)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Guanyador	1.	13 de setembre de 1999	Mallorca, Espanya	Terra batuda	Àlex Corretja	2−6, 7−5, 6−3
Finalista	1.	13 de febrer del 20010	Dubai, Emirats Àrabs Units	Dura	Nicolas Kiefer	5−7, 6−3, 4−6
Finalista	2.	30 d'abril del 2000	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Marat Safin	3−6, 3−6, 4−6
Guanyador	2.	26 de febrer del 2001	Dubai	Dura	Marat Safin	6−2, 3−1, retirada
Guanyador	3.	9 d'abril del 2001	Estoril, Portugal	Terra batuda	Fèlix Mantilla	7−6(3), 4−6, 6−3
Guanyador	4.	23 d'abril del 2001	Barcelona	Terra batuda	Carles Moyà	4−6, 7−5, 6−3, 3−6, 7−5
Guanyador	5.	7 de maig del 2001	Roma, Itàlia	Terra batuda	Gustavo Kuerten	3−6, 6−1, 2−6, 6−4, 6−2
Finalista	3.	20 de maig del 2001	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Albert Portas	6−4, 2−6, 6−0, 6−7(5), 5−7
Finalista	4.	15 de juny del 2001	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	Jiří Novák	1−6, 7−6(5), 5−7
Guanyador	6.	15 d'abril del 2002	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Carles Moyà	7−5, 6−3, 6−4
Finalista	5.	9 de juny del 2002	Roland Garros, França	Terra batuda	Albert Costa	1−6, 0−6, 6−4, 3−6
Finalista	6.	28 de juliol del 2002	Kitzbühel, Àustria	Terra batuda	Àlex Corretja	4−6, 1−6, 3−6
Guanyador	7.	23 de setembre del 2002	Hong Kong, Xina	Dura	Carles Moyà	6−3, 1−6, 7−6(4)
Finalista	7.	18 de novembre del 2002	Tennis Masters Cup, Xangai, Xina	Dura (i)	Lleyton Hewitt	5−7, 5−7, 6−2, 6−2, 4−6
Finalista	8.	12 de gener del 2003	Sydney, Austràlia	Dura	Lee Hyung-taik	6−4, 6−7(6), 6−7(4)
Guanyador	8.	14 d'abril del 2003	Montecarlo (2)	Terra batuda	Guillermo Coria	6−2, 6−2
Guanyador	9.	28 d'abril del 2003	València, Espanya (2)	Terra batuda	Christophe Rochus	6−2, 6−4
Guanyador	10.	26 de maig del 2003	Roland Garros	Terra batuda	Martin Verkerk	6−1, 6−3, 6−2
Finalista	9.	7 de setembre del 2003	US Open, Estats Units	Dura	Andy Roddick	3−6, 6−7(2), 3−6
Finalista	10.	29 de setembre del 2003	Bangkok, Tailàndia	Dura (i)	Taylor Dent	3−6, 6−7(5)
Guanyador	11.	13 d'octubre del 2003	Madrid, Espanya	Dura	Nicolás Massú	6−3, 6−4, 6−3
Finalista	11.	22 de febrer del 2004	Rotterdam, Països Baixos	Dura (i)	Lleyton Hewitt	7−6(1), 5−7, 4−6
Finalista	12.	24 d'abril del 2005	Barcelona (2)	Terra batuda	Rafael Nadal	1−6, 6−7(4), 3−6
Finalista	13.	16 d'octubre del 2005	Viena, Àustria	Dura (i)	Ivan Ljubičić	2−6, 4−6, 6−7(5)
Finalista	14.	21 d'agost del 2006	Cincinnati, Estats Units	Dura	Andy Roddick	4−6, 3−6
Finalista	15.	19 de febrer de 2007	Costa do Sauipe, Brasil	Terra batuda	Guillermo Cañas	6−7(4), 2−6
Finalista	16.	13 de gener de 2008	Auckland, Nova Zelanda	Dura	Philipp Kohlschreiber	6−7(4), 5−7
Guanyador	12.	12 d'abril de 2009	Casablanca, Marroc	Terra batuda	Florent Serra	6−4, 7−5
Finalista	17.	2 d'agost de 2009	Umag, Croàcia	Terra batuda	Nikolai Davidenko	3−6, 0−6
Guanyador	13.	14 de febrer de 2010	Costa do Sauipe	Terra batuda	Łukasz Kubot	6−1, 6−0
Guanyador	14.	21 de febrer de 2010	Buenos Aires, Argentina	Terra batuda	David Ferrer	5−7, 6−4, 6−3
Finalista	18.	27 de febrer del 2010	Acapulco, Mèxic	Terra batuda	David Ferrer	3−6, 6−3, 1−6
Guanyador	15.	1 d'agost de 2010	Umag, Croàcia	Terra batuda	Potito Starace	6−4, 6−4
Guanyador	16.	18 de juliol de 2011	Stuttgart, Alemanya	Terra batuda	Pablo Andújar	6−4, 6−0

Períodes com a número 1

Núm.	Predecessor	Dates	Successor	Setmanes	Acumulat
1.	Andre Agassi	08/09/2003 − 02/11/2003	Andy Roddick	8	8

Equips: 3 (2−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	8−10 de desembre de 2000	Copa Davis, Barcelona, Espanya	Terra batuda	Joan Balcells Àlex Corretja Albert Costa	Lleyton Hewitt Patrick Rafter Sandon Stolle Mark Woodforde	3−1
Finalista	2.	28−30 de novembre de 2003	Copa Davis, Melbourne, Austràlia	Gespa	Àlex Corretja Carles Moyà Feliciano López	Wayne Arthurs Lleyton Hewitt Mark Philippoussis Todd Woodbridge	1−3
Guanyador	2.	3-5 de desembre de 2004	Copa Davis, Sevilla, Espanya (2)	Terra batuda (i)	Carles Moyà Rafael Nadal Tommy Robredo	Bob Bryan Mike Bryan Mardy Fish Andy Roddick	3–2

Trajectòria

Individual

Torneig	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	Títols	G-P
Open d'Austràlia	A	3R	2R	A	QF	SF	3R	3R	2R	4R	1R	1R	A	1R	0 / 11	20–11
Roland Garros	Q	SF	SF	F	G	2R	3R	3R	3R	1R	2R	3R	A	2R	1 / 12	34–11
Wimbledon	A	A	3R	2R	4R	3R	4R	3R	QF	2R	QF	1R	A		0 / 10	22–10
US Open	1R	4R	3R	3R	F	2R	1R	2R	1R	A	4R	3R	4R		0 / 12	23–12
Tennis Masters Cup	A	A	SF	F	RR	A	A	A	A	A	A	A	A		0 / 3	5–7
Jocs Olímpics	NC	QF	No celebrat			2R	No celebrat			A	No celebrat				0 / 2	4–2
Rànquing a final d'any	45	12	5	4	3	31	17	23	24	55	23	29	50			108–53
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; Q: Qualificació

Enllaços externs

• Web oficial Arxivat 2020-10-31 a Wayback Machine. (castellà)
• Juan Carlos Ferrero a l'ATP (anglès)
• Juan Carlos Ferrero a la Copa Davis (anglès)