Josef Dieter Maier

Sepp Maier

Biografia
Naixement	Josef Dieter Maier 28 de febrer de 1944 (1944-02-28) Metten, Alemanya
Alçada	1,83 m
Pes	75 kg
Activitat
Ocupació	futbolista, porter, esportista, entrenador de futbol, entrenador de porters, músic
Activitat	1966 - 1979
Nacionalitat esportiva	Alemanya
Esport	futbol
Lliga	Lliga alemanya de futbol i Oberliga Süd
Posició a l'equip	Porter
Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1962–1979 Bayern Múnic 536 (0) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1966–1979 Alemanya Federal 95 (0)
Participà en
juny 1978	Mundial de Futbol 1978
juny 1976	Eurocopa 1976
1974	Mundial de Futbol 1974
juny 1972	Eurocopa 1972
1970	Mundial de Futbol 1970
juliol 1966	Mundial de Futbol 1966
Premis
(2018)  German Football Hall of Fame (en) (1978)  Futbolista alemany de l'any (1977)  Futbolista alemany de l'any (1975)  Futbolista alemany de l'any  Orde Bavarès del Mèrit  Saló de la Fama dels Esports Alemanys  Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya
Lloc web	seppmaier.de
Llista Trajectòria   Equip 1962–1980 FC Bayern de Múnic 536   Selecció nacional 1961–1962   Alemanya sub-18 11 (0) 1963–1963 Alemanya Olímpica 4 (0) 1963–1963 Alemanya Amateur 4 (0) 1966–1979   Alemanya 95 (0)

Josef Dieter Maier, també conegut com a Sepp Maier, (Metten, Baviera, 28 de febrer de 1944) fou un destacat porter de futbol alemany de la dècada dels 60 i 70 que posteriorment va fer d'entrenador de porters. Maier disputà tota la seva trajectòria professional al Fußball-Club Bayern München, si bé durant la seva infància va jugar també a l'equip local TSV Haar.

Maier jugà amb el FC Bayern de Múnic entre 1963 i 1980, quan es veié obligat a deixar el futbol a causa de les lesions patides en un accident de cotxe. Durant deu anys, de 1966 a 1977, fou considerat el millor porter del moment, i va rebre el sobrenom de "Die Katze von Anzing" ("el gat d'Anzing") pels seus reflexos ràpids, agilitat, flexibilitat, velocitat i consistència. Fou elegit en tres ocasions com a Futbolista alemany de l'any, premi poc habitual per a un porter.

A més de la seva habilitat per aturar xuts, Maier també era conegut per la seva capacitat de dominar la seva àrea, així com pel seu sentit de l'humor i la seva personalitat al llarg de la seva carrera, cosa que el va convertir en un dels preferits dels aficionats. Pel que fa al seu estil de joc, una vegada va dir en broma que "un porter hauria de transmetre una sensació de calma i no adormir-se mentre ho fa".

Defensant la porteria del Bayern de Múnic coincidí amb grans jugadors com Franz Beckenbauer i Gerhard Müller, i en aquells anys el club de Baviera conquistà 3 Copes d'Europa, 1 Copa Intercontinental, 1 Recopa d'Europa, 4 Bundeslligues i 4 Copes d'Alemanya. Amb 709 partits en 17 temporades, fou durant molts anys el jugador amb més partits disputats amb el Bayern, fins que el rècord va ser batut per Thomas Müller el 2024.

A nivell internacional, Maier també esdevingué durant la dècada dels 60 i 70 el porter habitual de la Selecció de futbol d'Alemanya Occidental, amb la qual va guanyar l'Eurocopa 1972 celebrada a Bèlgica i el Mundial 1974 celebrat a l'Alemanya Federal. Fou el capità del combinat nacional alemany els anys 1978 i 1979.

Carrera de club

Maier (esquerra) amb Gerd Müller el 1978

Nascut a Metten, Baviera, Maier va passar tota la seva carrera professional al Bayern de Múnic. Va començar a jugar a les categories inferiors del Bayern el 1958. Durant la dècada de 1970, va formar part del llegendari equip del Bayern, que incloïa jugadors com Franz Beckenbauer i Gerd Müller, que va guanyar quatre títols de lliga de l'Alemanya Occidental, tres copes d'Alemanya i tres Copes d'Europa consecutives (1974 derrotant l'Atlètic de Madrid, 1975 derrotant el Leeds United FC, 1976 derrotant l'AS Saint-Étienne). Anteriorment, ja havia tastat l'èxit a Europa el 1967, quan el Bayern va guanyar la Recopa d'Europa, derrotant el Rangers FC a la final a la pròrroga.

Va disputar com a titular els dos partits de la final de la Copa d'Europa de 1974, única de la història que s'ha repetit. Els dos partits es van disputar a l'Estadi de Heysel de Brussel·les, i el Bayern va aconseguir el triomf final després d'empatar a zero el primer i guanyar 4-0 el segon. Fou titular també a la polèmica final de la Copa d'Europa de 1975, entre el Bayern i el Leeds United FC, disputada al Parc dels Prínceps de París el 28 de maig de 1975, la qual el Bayern va guanyar per 2-0. Fou el segon títol consecutiu de Campions d'Europa per al Bayern. En els cinc partits de les quatre finals europees, després d'haver guanyat el títol de 1974 repetint el partit, Maier va encaixar un total d'un gol.

Maier va ser elegit Futbolista Alemany de l'Any el 1975, 1977 i 1978. Entre 1966 i 1979 va jugar 442 partits consecutius de la Bundesliga, cosa que encara constitueix un rècord nacional alemany.

El 14 de juliol de 1979, Maier va patir lesions greus en un accident de trànsit autoinfligit. Mentre feia aquaplaning, va sortir del seu carril i va xocar amb un cotxe que venia de cara, cosa que va resultar en ferides lleus a dues dones. Inicialment ingressat a l'hospital del districte durant el cap de setmana, el personal mèdic no va reconèixer l'abast de les seves lesions, diagnosticant només unes quantes fractures de costelles. Tanmateix, a través del seu amic Uli Hoeneß, recentment nomenat entrenador del Bayern, Maier va ser posat en contacte amb el metge del club del Bayern. Per recomanació del metge, Maier va ser traslladat a l'hospital de Großhadern, on les radiografies van revelar un pulmó trencat, un fetge desplaçat, un diafragma esquinçat i una acumulació de dos litres i mig de sang a la cavitat abdominal. Una cirurgia d'urgència a Großhadern va salvar la vida de Maier. Va tornar a entrenar el 26 de novembre de 1979, però després va haver d'acabar la seva carrera, després d'haver-se perdut tota la temporada 1979-80.

Carrera internacional

Maier sostenint el trofeu de la Copa del Món de la FIFA de 1974

Maier va ser seleccionat a la selecció de l'Alemanya Occidental durant quatre Copes del Món consecutives. El 1966 a Anglaterra, va ser el suplent no jugador de Hans Tilkowski. A la Copa del Món de la FIFA de 1970 a Mèxic, va ser titular i va jugar tots els partits (inclosa la derrota per 4-3 a les semifinals contra Itàlia després de la pròrroga) excepte el partit pel tercer lloc.

A la Copa del Món de la FIFA de 1974, disputada a casa seva, en el cim de les seves habilitats futbolístiques, va arribar al cim de la seva carrera internacional, ja que els alemanys van arribar fins a la final amb un equip llegendari que incloïa jugadors com Franz Beckenbauer, Berti Vogts, Gerd Müller i Paul Breitner. El triomf més gran va arribar quan els locals van derrotar un equip holandès liderat per Johan Cruyff per 2-1 a la final a la ciutat natal de Maier, Munic.

Quatre anys més tard, a la Copa del Món a l'Argentina, Maier va fer una gran actuació, però no va poder evitar que el seu equip no passés de la segona ronda. Maier també va guanyar el Campionat d'Europa de 1972 amb l'Alemanya Occidental i va arribar a la final el 1976, perdent contra Txecoslovàquia als penals. En aquesta ocasió, va ser ell qui va rebre el penal original de Panenka. En total, va jugar 95 partits amb la seva selecció.

Carrera després de la retirada

Maier va començar a entrenar tant per al club com per a la selecció i va ser mentor d'Oliver Kahn. A l'octubre de 2004, el seu contracte amb la selecció nacional va ser rescindit per l'entrenador Jürgen Klinsmann després que Maier parlés a favor de Kahn en lloc de Jens Lehmann, d'l'Arsenal, en una disputa sobre qui havia de ser el porter titular de l'equip. Va continuar treballant com a entrenador de porters del Bayern i es va retirar el 2008.

Vida personal

A més de les seves gestes com a porter, Maier era famós pels seus pantalons curts massa llargs i per ser el primer porter a portar els guants de "Mickey Mouse" de talla gran, ara estàndard, així com pel seu sentit de l'humor. Se'l recorda per un incident en què es va avorrir durant un partit a l'Olympiastadion, ja que l'equip contrari encara no havia amenaçat la seva porteria. Un ànec va entrar al camp i Maier va intentar atrapar-lo.

El juny de 2009, Maier va ser guardonat pel govern bavarès amb el Premi a la Trajectòria.

Estadístiques

Club

Partits i gols per club, temporada i competició

Club	Temporada	Lliga			DFB-Pokal		Europa		Altres		Total
		Divisió	Part.	Gols	Part.	Gols	Part.	Gols	Part.	Gols	Part.	Gols
FC Bayern de Múnic	1962–63	Oberliga Süd	4	0	—		1	0	—		5	0
	1963–64	Regionalliga Süd	24	0	—		7	0	6	0	37	0
	1964–65		36	0	—		—		8	0	44	0
	1965–66	Bundesliga	31	0	6	0	—		—		37	0
	1966–67		34	0	5	0	9	0	—		48	0
	1967–68		34	0	4	0	8	0	—		46	0
	1968–69		34	0	6	0	—		—		40	0
	1969–70		34	0	3	0	2	0	—		39	0
	1970–71		34	0	7	0	8	0	—		49	0
	1971–72		34	0	5	0	8	0	—		47	0
	1972–73		34	0	5	0	5	0	3	0	47	0
	1973–74		34	0	4	0	10	0	—		48	0
	1974–75		34	0	3	0	7	0	—		44	0
	1975–76		34	0	7	0	9	0	2	0	52	0
	1976–77		34	0	4	0	6	0	4	0	48	0
	1977–78		34	0	3	0	6	0	—		43	0
	1978–79		34	0	1	0	—		—		35	0
	1979–80		0	0	0	0	0	0	—		0	0
Total carrera			537	0	63	0	86	0	23	0	709	0

Internacional

Partits i gols per selecció nacional i any

Equip nacional	Any	Partits	Gols
Alemanya Occidental	1966	3	0
	1967	4	0
	1968	5	0
	1969	6	0
	1970	9	0
	1971	8	0
	1972	7	0
	1973	5	0
	1974	12	0
	1975	6	0
	1976	6	0
	1977	8	0
	1978	12	0
	1979	4	0
Total		95	0

Palmarès

Bayern de Múnic

• Lliga Regional Sud : 1964–65
• Bundesliga: 1968–69, 1971–72, 1972–73, 1973–74
• DFB-Pokal: 1965–66, 1966–67, 1968–69, 1970–71
• Copa d'Europa: 1973–74, 1974–75, 1975–76
• Recopa d'Europa: 1966–67
• Copa Intercontinental: 1976

Alemanya Occidental

• Copa del Món de la FIFA: 1974
• Campionat d'Europa de la UEFA: 1972

Individual

• Equip All-Star de la Copa del Món de la FIFA: 1974
• Kicker Equip de la temporada de la Bundesliga: 1974–75
• Futbolista de l'Any (Alemanya): 1975, 1977, 1978
• FIFA 100
• El porter del segle d'Alemanya
• Futbol Mundial: Els 100 millors futbolistes de tots els temps
• Premi One Club Man : 2017
• Onze de tots els temps del Bayern de Múnic
• Membre del Saló de la Fama dels Esports d'Alemanya