37 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 37 aC (xxxvii aC) |
| Islàmic | 679 aH – 678 aH |
| Xinès | 2660 – 2661 |
| Hebreu | 3724 – 3725 |
| Calendaris hindús | 19 – 20 (Vikram Samvat) 3065 – 3066 (Kali Yuga) |
| Persa | 658 BP – 657 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 214 |
| Ab urbe condita | 717 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 60 aC 50 aC 40 aC - 30 aC - 20 aC 10 aC 1 aC | |
| Anys | |
| 40 aC 39 aC 38 aC - 37 aC - 36 aC 35 aC 34 aC | |
L'any 37 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Gal i Agripa (o, més rarament, any 717 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «37 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Extrem Orient
[modifica]Índia
[modifica]Pàrtia
[modifica]- Inici del regnat de Fraates IV, rei dels parts (fins a l'any 2 dC).[5]
Imperi romà
[modifica]- Luci Canini Gal i Marc Vipsani Agripa són cònsols.[5]
- En el context de la Guerra de Sicília, Octavi confia el comandament de l'exèrcit a Marc Vipsani Agripa en la lluita contra Sext Pompeu Pius i li ofereix el triomf. Agripa el va rebutjar, però va acceptar el consolat que Octavi li va oferir per aquell any. Com a cònsol se li va encarregar la construcció d'una flota que es pogués oposar al domini marítim de Sext Pompeu. Al llac de Lucrina, prop de Baies, edifica Portus Julius en honor d'Octavi (que formava part de la gens Júlia), i construeix naus i instrueix als mariners.[6][7]
- Roma conquereix Jerusalem dels parts. Herodes el Gran es converteix en rei de Judea.[8]
- Agost - setembre: tractat de Tàrent. Marc Antoni i Octavià renoven el Segon Triumvirat per cinc anys; la representació de Lèpid és només nominal.[9] El fill gran de Marc Antoni, Antil (9 anys), és promès amb Júlia (un any), filla d'Octavià. Antoni torna a Grècia per preparar la seva campanya, i deixa Octàvia embarassada, la seva filla i els fills que va tenir amb Fúlvia amb Octavià.[5]
- Tardor: Marc Antoni es reuneix amb la reina Cleòpatra VII d'Egipte a Antioquia, a Síria, en tornar de Roma després d'una absència de tres anys durant la qual s'ha casat amb la germana d'Octavià, amb qui ha tingut dues filles: Antònia Major i Antònia Minor. Durant l'hivern, Marc Antoni reorganitza l'Orient. Redueix el nombre de províncies romanes de cinc a tres (Àsia, Bitínia i Síria). Cedeix la Fenícia al regne de Calcis al Líban, (el rei del qual acaba de morir), Creta i Cirene a l'Egipte. A Judea, Cleòpatra VII obté el ric palmerar de la regió de Jericó i un tribut dels nabateus.[10]
- Marcus Vipsanius Agrippa es casa amb Cecília Pomponia Àtica, la filla única del ric cavaller romà i amic de Ciceró, Tit Pomponi Àtic.[11]
- Viatge a Bríndisi de l'escriptor Horaci : Virgili i Horaci acompanyen Mecenàs en una ambaixada a Marc Antoni enviada per Octavià.[12]
Necrològiques
[modifica]- Antígon de Judea executat per ordre de Marc Antoni.[13]
- Jing Fang, matemàtic i músic xinès.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Dayez-Burgeon, Pascal. Histoire de la Corée: des origines à nos jours. País: Tallandier, 2012, p. 50-55. ISBN 9782847348354.
- ↑ Ewha Womans University Press. 'A Brief History of Korea. 1, 2005, p. 141. ISBN 978-89-7300-619-9.
- ↑ Atlantic Publishers & Dist. Antiquities of India : An Account of the History and Culture of Ancient Hindustan, 1999, p. 322. ISBN 978-81-7156-442-2.
- 1 2 3 Continuum International Publishing Group. Chronology of the Roman Empire (en anglès), 2011. ISBN 978-1-4411-5478-1.
- ↑ Cassi Dió. Història de Roma, XLVIII, 49
- ↑ Gai Vel·lei Patèrcul. Història Romana, II, 79, 2
- ↑ John Wiley & Sons. Mark Antony's Heroes : How the Third Gallica Legion Saved an Apostle and Created an, 2011, p. 304. ISBN 978-1-118-04080-5.
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Marc Antoni, 30.
- ↑ Routledge. A History of the Ptolemaic Empire, 2013, p. 416. ISBN 978-1-135-11983-6.
- ↑ Wayne State University Press. Res publica conquassata, 1998, p. 242. ISBN 978-0-8143-2678-7.
- ↑ Fayard. La littérature latine, 1994, p. 650. ISBN 978-2-213-64791-3.
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIV, 16
- ↑ McClain, Ernest Glenn; Ming, Shui Hung. «Ethnomusicology». A: Chinese Cyclic Tunings in Late Antiquity (en anglès). núm. 23, (1979), pàg. 208
