1085
Aparença
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1085 (mlxxxv) |
| Islàmic | 477 – 479 |
| Xinès | 3781 – 3782 |
| Hebreu | 4845 – 4846 |
| Calendaris hindús | 1140 – 1141 (Vikram Samvat) 1007 – 1008 (Shaka Samvat) 4186 – 4187 (Kali Yuga) |
| Persa | 463 – 464 |
| Armeni | 534 |
| Rúnic | 1335 |
| Ab urbe condita | 1838 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1050 1060 1070 - 1080 - 1090 1100 1110 | |
| Anys | |
| 1082 1083 1084 - 1085 - 1086 1087 1088 | |
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]25 de maig - Alfons VI de Castella pren Toledo a Yahya Al-Qadir i aquest es fa càrrec de l'Emirat de Balànsiya. La ciutat esdevé la residència dels reis de Castella.[1] Algons VI es proclama Emperador d'Hispània.[2]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Gener: la flota veneciana, aliada dels romans d'Orient, és vençuda per Robert Guiscard, que reprèn Corfú i arriba al Golf d'Ambràcia. Una epidèmia delma l'exèrcit normand i Bohemon I d'Antioquia ha de tornar Itàlia.[3]
- 29 d'abril: concili de Magúncia que confirma la deposició de Gregori VII en presència dels legats de l'antipapa Climent III[4]
- Juliol: després de la presa de Antioquia de l'Orontes (1084), Sulayman ibn Kutalmix marxa sobre Alep on és vençut per Tútuix I.[3] El seu fill Kilij Arslan I és portat en captivitat. Tútuix confia Alep a Aq-Súnqur al-Hàjib, pare d'Imad-ad-Din Zengi I[5]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Gregori VII, papa
- 17 de juliol: mort de Robert Guiscard a Cefalònia.
Àsia
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Romey, Charles. Histoire d'Espagne, 5 (en francès). Furne et Cie, 1858.
- ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 37. ISBN 978-84-7306-561-0.
- 1 2 Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance (PDF). Albin Michel, 1946, p. 596.
- ↑ Nouvelle encyclopédie théologique (en francès). J.P. Migne, 1854.
- ↑ Degeorge, Gérard. Damas: des origines aux Mamluks (en francès). L'Harmattan, 1997.
- ↑ Sargent, Stuart Howard. The Poetry of He Zhu (1052-1125): Genres, Contexts, and Creativity (en anglès). BRILL, 2007. ISBN 978-90-04-15711-8.
