Setember

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Personifegazzion del mes de setember, Joachim von Sandrart

Setember (parnonzia: /seˈtem.bɛr/) l’è el mes de l’ann quell di nœuv ind i lunari sgiulian e gregorian. El gh’ha 30 dì. Setember ind l’emisferi boreal e marz in quell austral inn equivalent. Ind l’emisferi boreal, el prenzipi de l’autoven metereologegh l’è el 1 de setember; inscambi, el prenzipi de la primavera metereologega l’è el 1 de setember ind l’emisferi austral.

Setember (del latin septem, o ben “set”) l’era in orisgen el mes quell di set ind la version pussee veggia del lunari roman, el Lunari del Romel. Chichinsì, marz l’era el mes ch’el dava l’inviada a l’ann e, despœu una reforma, gh’haveven sgiontad anca sgener e fevrer in coo al lunari. Insì, setember l’è vegnud el mes quell di nœuv ancaben ch’el retegness el sò nom orisgenal.

Ind la Roma antiga, a setember es zelebrava i Ludi Romani. De sora maross, a gh’era l’Epulum Jovis le 3 de setember, i Ludi Triumphales del 18 al 22, e el Septimonium.

La preja zodiegal de setember l’è el zafir. I sò fior inn i oggit de la Madona, la sgilapa e l’aster. I sò segn zodiegai inn versgen – infina al 22 de setember – e balanza – del 23 inanz.

Proverbi

• In setember e setembrin mangen pollaster anca i zavatin.

Olter proget

Altri progetti

• Wikiquote
• Wikimedia Commons
• Wikivoyage

• Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su setember
• Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su setember
• Wikivoyage el gh'ha dent Informazzion turisteghe su setember