close
Vés al contingut

vagar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /bəˈɣa/, balear /vəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /baˈɣa/
valencià /vaˈɣaɾ/, /baˈɣa/

Verb

[modifica]

vagar intr.

  1. Tenir temps, estar desocupat, ociós.
    «És un cognom tan il·lustre que el lector el reconeixerà a cop d'ull si li vaga d'aviar-se llibre endins.» (Jesús Moncada, Estremida memòria, 1997)
    «Els colors de l'hivern em sorprenen, com si mai abans m'hagués vagat de mirar-los.» (Maria Barbal, País íntim, 2005)
  2. Sinònim de vacar.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: vago, vaga, vaguem

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

vagar intr.

  1. Anar errant sense destinació concreta.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]