Sot de Xera
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital | Sot de Xera | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 427 (2025) (11,01 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 38,8 km² | ||||
| Altitud | 240 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Llíria | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Sant Roc | ||||
| Festa patronal | Del 14 al 20 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | José Rafael Rodrigo Boronat | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 46168 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46234 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46234 | ||||
| Lloc web | sotdechera.es | ||||
Sot de Xera (en castellà i oficialment, Sot de Chera, i en la parla xurra, Sote) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.[1]
Geografia
[modifica]El poble està assentat en una depressió coneguda com a la Vall de l'Alegria, al peu d'una roca de composició calcària coneguda com El Morrón.
Per un dels canyons naturals discorre el riu Sot o Reatillo, que naix en el paratge conegut com a las Fuentes, passa prop de la població i l'abastix d'aigua potable. També s'utilitza per a regar les hortes, i al seu pas pel poble s'ha aprofitat per a fer unes piscines naturals. En el terme hi ha nombroses fonts, algunes amb propietats medicinals. Les més significatives són la font de Santa María, la font del Feig, i la font del Tio Fausto.
Des del punt de vista orogràfic, el terme presenta muntanyes abruptes, que culminen en Las Cimas (789 m)[2] de gran realç i bellesa a causa del fort desnivell amb les terres confrontants, no existint-ne pràcticament planes. Pel que fa a la litologia, són materials calcaris, mesozoics, i el seu plegament pertany al plegament Alpí, observant-se en diferents punts grans deformacions dels estrats, degudes a la formació de cobertera coneguda geològicament com a l'Anticlinal de Sot. L'orografia s'emmarca en el Sistema Ibèric.
A causa de la seua especial composició geològica (alternança de calcàries i margues amb moltes fissures) les muntanyes estan poblades de coves i avencs de gran bellesa com a conseqüència dels processos càrstics, constituint un edifici en el qual trobem dolines, uvales, pòlies, lapiaz, coves i surgències. Hi destaca especialment l'aparició de gran quantitat de fòssils corresponents a la sèrie «Margues de Sot de Xera».
Clima
[modifica]La climatologia del terme de Sot de Chera és molt diversa per la mateixa idiosincràsia geològica, ja que el clima es veu molt afectat per les diferències d'altitud. Així, al fons de la Vall el clima és típicament mediterrani, cosa que fa que en aquesta zona es cultivin per exemple tarongers. En canvi, a les zones més elevades, on neva amb freqüència, els cultius són molt diferents. A la capital del municipi, les temperatures oscil·len entre els 8º que tenen al gener i els 24º de juliol.[3]
No solen tenir grans precipitacions i generalment no superen els 420 mm, sent la primavera i la tardor les estacions de pluges més grans.[3]
Límits
[modifica]El terme municipal limita amb els termes de Xulilla i Xestalgar (a la mateixa comarca); i amb els de Xera (Plana d'Utiel) i Loriguilla (Camp de Túria).
Accessos
[modifica]Hi ha dues rutes distintes per a accedir a la localitat des de la ciutat de València. La primera, de 67 km des de la capital, és a través de la carretera CV-35 fins a enllaçar amb la CV-395 direcció Xulilla. En la segona, més llarga (100 km), cal prendre l'autovia A-3 (carretera de Madrid) fins a desviar-se a Requena direcció Xera.
Història
[modifica]
Encara que es manca de dades exactes, hi va haver assentaments ibèrics, ja que s'han trobat monedes i atuells al paratge conegut com a los Casericios, a més d'un aqüeducte en les proximitats de la població, situat al paratge de la Canal. En el segle xi, en el període de taifes, es va erigir una torre o talaia de vigilància sobre el pas fronterer entre els regnes de Toledo i València en el paratge denominat "Soto de Xera", compost del llatí saltus, "pas estret" i el preromà chera, "penyal", entorn de la qual es va anar configurant el primitiu nucli de població.
Després de la conquesta en 1271, es va convertir en senyor territorial Hurtado de Lihory, cavaller que havia pres part en la conquesta del futur Regne de València; en el segle xiv el senyoriu va passar a la família dels Fernández d'Heredia, nobles vinculats per parentiu amb els Ruíz de Lihory, fins que en el segle xvi el senyoriu va ser comprat per la família Mompalau per a afegir-lo a les seues possessions de Xestalgar.
El 10 de gener de 1540 es verifica l'escriptura de població o carta de poblament de Sot de Xera atorgada per Miguel Ángel de Mompalau, senyor de la Baronia de Xestalgar i de Sot de Xera, a favor de 12 residents, mitjançant la qual passaren a ser veïns amb els drets i deures.
En 1654, Gaspar de Mompalau, per a evitar discòrdies entre ambdós pobles, ordena l'acta d'aixecament de fites que, derruïdes, ja existien des de temps immemorial.
En 1812, la guerrilla de Romeu, precedent de Setaigües, va penetrar a Sot de Xera, poble que havia triat per les seues condicions estratègiques per a concentrar a diversos caps guerrillers que actuaven per part de Conca i Terol. El dia 5 de juny, Sot de Xera va ser envaït per les tropes franceses al comandament del capità Lacroix, on va ser capturat el guerriller Romeu. Conduït a Llíria i després a València, va ser penjat en la plaça del Mercat el 12 de juny de 1812. En Sot va quedar la resta de l'escamot, sent afusellats quaranta-cinc homes.
En 1836, els habitants del caseriu de Xera van sol·licitar del governador civil la segregació de Sot de Xera. L'1 de gener de 1841 pren possessió el nou ajuntament de Xera.
La Dana d'octubre de 2024
[modifica]El municipi de Sot Xera es va veure molt afectat pas de la Dana, sent la desgràcia més gran la vida d'un nen i el seu pare. El poble a més es va quedar amb una sola via d'accés, i la Dana es va emportar amb si a més de la vida de dues dels seus veïns una de les fonts d'ingressos econòmics del municipi, el turisme, motor econòmic de particulars i comerciants.[4]
El dia 29 d'octubre de 2024, com a conseqüència de l'episodi de pluges intenses, es van produir nombrosos danys personals i materials, tant en infraestructures com en béns públics i privats que van exigir una actuació immediata. A la província de València, la comarca dels serrans va ser una de les més afectades.[5]
El Grup Tècnic de Carreteres Dana 24, va celebrar una reunió el 6 de novembre de 2024 per al seguiment i coordinació en matèria de carreteres entre administracions, es va acordar posar en marxa, amb caràcter d'urgència, l'inventariat dels danys soferts en les infraestructures municipals. Sot de Xera es va incloure en el llistat complet dels municipis analitzats per la Diputació de València, dins dels municipis afectats a la comarca dels Serrans.[5][6] Els serveis bàsics de llum i aigua es van veure molt afectats interrompent-se el servei durant diversos dies. L'aigua va continuar sofrint corts en destrossar-se la depuradora que donava servei al municipi, com va ocórrer amb la xarxa de clavegueram.[4]
El traçat dels camins paral·lels al riu van desaparèixer, per la qual cosa es va fer necessari el desenvolupament d'un altre traçat alternatiu que tingués en compte el nou llit del riu i les condicions en aquest moment, així com la previsió de noves inundacions. Per a això calia emplenar amb terres per a proporcionar accés i reconstruir el carrer. En estar en la vora del llit que es va crear amb la riuada, va ser necessari crear un mur de guarda per a evitar entrades d'aigua en la zona per a sobreelevar el carrer.[5]
Es va perdre per la crescuda del riu Sot de Xera l'accés a la zona del Cerrao, a l'edifici multiusos, restaurant (que va quedar sepultat íntegrament), hotel rural (sense accés) i habitatge, que va quedar parcialment esfondrada.[5]
Els camins agrícoles de formigó que es localitzen en el marge esquerre del riu (aigües amunt) van quedar pràcticament desapareguts, tant la base de formigó com les subcapas que formen la seva estructura, ja que el riu va arrossegar tot en aquesta zona. Els danys ocasionats van suposar la desaparició de l'estructura dels camins.[5]
Els camins agrícoles de terra que es localitzen per tot el terme, comunicant zones de cultiu, zones forestals, punts d'interès, … i també amb altres termes, van sofrir danys en la seva plataforma a causa de la forta i intensa pluja, que va provocar que l'escolament de l'aigua erosionés gran part de la capa de terra dels camins.[5]
A més, l'ensulsiada gairebé total del pont d'accés al barri Teixiria, va deixar aquesta zona incomunicada en un primer moment, al igyual que va passar amb el cementiri. Entre altres danys la plataforma va perdre totalment les baranes costat aigües avall i danys generalitzats irreparables en costat aigües amunt, amb retenció d'arrossegaments. Es va produir el tall de serveis allotjats en el pont i el carrer Ramón y Cajal va ser arrasada.[5]
Van quedar destruïdes la passarel·la (íntegrament) i uns 10 accessos (totalment o parcialment) corresponents a la pista forestal paral·lela al riu, que també quedo totalment destruïda en els trams pròxims al llit del riu.[5]
Gran part de les rutes turístiques que partien de Sot de Xera vorejant el riu i els seus voltants van quedar totalment o parcialment afectats i per això van deixar de poder realitzar-se.[7][8][9]
Una altra zona que es va veure molt afectada per la Dana va ser la de Les Tosques de Sot de Xera, (que es troba dins del Parc natural de Xera-Sot de Xera) una deu petrificante, que presenta diverses cascades en filera, en el curs del riu Sot o Reatillo, un afluent del riu Túria; formant les tosques i els travertins buits contigus. Les Tosques continua existint i oferint un espectacle, però cal tenir molta atenció ja que les boques d'accés de la cova, comunicades entre si, estan plenes de restes de l'arrossegament de la Dana i no és adequat entrar en ella; a més el bany en la zona encara no és recomanable l'any 2025 perquè pot haver-hi "Contaminació per aigües fecals i objectes arrossegats per la Dana". La Dana va destruir per complet el clavegueram i la depuradora de Sot de Xera, per la qual cosa a les Tosques desemboquen totes les aigües fecals del poble, des d'octubre del 2024.[10]
La zona de bany del riu Sot al seu pas per Sot de Xera que va ser arrasada per la Dana es va poder recuperar per al bany en l'estiu del 2025 , ja que l'aigua de la recent zona per al bany del Gruñidor ve directament de les muntanyes.[10]
Economia
[modifica]Dintre del cultiu de secà es troben ametlers, oliveres, garroferes i, en menor mida, vinya. En el regadiu es conrea dacsa, creïlles, cebes, taronges i altres fruiters, entre els quals destaca el cultiu del taronger.
La ramaderia manté un cert nombre de caps de bestiar de llana i porcí.
Quant a la indústria, en els últims anys s'han tancat les poques empreses que es dedicaven a la transformació de caolí, les mines de la qual eren ja explotades en època romana.
Demografia
[modifica]Sot de Xera compta actualment amb 409 habitants (INE 2016). En les darreres dècades s'ha experimentat un creixement progressiu de la població, amb algun descens demogràfic poc significatiu en els anys 1998 i 2006. En la dècada compresa entre 1996 i 2006 la població va augmentar en més de 100 persones. La densitat demogràfica, per tant, se situa en 12 hab/km².
El 98% de la població de Sot de Xera és de nacionalitat espanyola. El 2% restant correspon a població provinent d'Amèrica i de la Unió Europea, en què els europeus tenen major representació.
Hi ha pràcticament el mateix nombre d'hòmens que de dones, sent la població femenina lleugerament superior (210 hòmens-218 dones). Els majors nivells de població es troben entorn els 55-59 anys i 65-69 anys en els hòmens i en els 45-49 anys i 75-79 anys en les dones. En edats superiors la dona té més presència a causa de la seua major longevitat. La presència de menors de 25 anys és molt reduïda en comparació amb la resta de marges d'edat.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2014 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 327 | 292 | 319 | 283 | 275 | 340 | 349 | 381 | 387 | 428 | 374 |
Política i govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 3 del Partit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Mª Dolores Moreno Vanacloig | 131 | 49,43% | 4 ( ) | |
| Partit Popular |  |
Tomás Cervera Carrió | 129 | 48,68% | 3 () | |
| Vots en blanc |  |
5 | 1,89% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 265 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 8 | 2,93% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 273 | 83,49%** | ||||
| Abstenció | 54* | 16,51%** | ||||
| Total cens electoral | 327* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Mª Dolores Moreno Vanacloig (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
| Fonts: JEC,[11] JEZ Llíria,[12] Periòdic Ara.[13] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia
[modifica]Des de 2019 l'alcaldessa de Sot de Xera és Mª Dolores Moreno Vanacloig del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[14]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Pedro Mínguez Royuela | AEI[a] | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Manuel Guijarro Cosín | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Manuel Guijarro Cosín | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Manuel Guijarro Cosín | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Manuel Guijarro Cosín | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Rafael Rodrigo Boronat | GIS[b] | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | José Rafael Rodrigo Boronat | GIS | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | César Rodrigo Mínguez José Rafael Rodrigo Boronat |
GIS GIS |
16/06/2007 ?? |
?? -- |
| 2011–2015 | José Rafael Rodrigo Boronat | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Tomás Cervera Carrió | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Mª Dolores Moreno Vanacloig | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[14] | ||||
Monuments
[modifica]
- Castell. És un castell d'origen islàmic situat en el centre de la població, sobre un promontori sobre el riu Sot, en l'actual barri del castell.
- Església parroquial o de Sant Sebastià. Es tracta d'una església del segle xvii, de concepció neoclàssica composta per una sola nau central coberta amb volta de mig canó amb llunetes.[15]
- Ermita de Sant Roc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, d'estil renaixentista edificada en 1592, i dedicada al patró del poble.
- Almàssera del Comte és un important vestigi del patrimoni senyorial de Sot de Chera, destacant com la indústria oleica més antiga del municipi. L'agricultura, especialment el cultiu de l'olivera, ha estat essencial a l'economia local, amb varietats tradicionals com Sollana i Villalonga. Les oliveres, cultivades en secà, produeixen oli de qualitat que depèn de les pluges, i també es consumeixen com a olives de taula adobades.[16]
- Molí del Pouet (del Pocillo). Molí de gra, mogut per aigua, de finals del segle xix, i en els treballadors del poble s'oferien a treballar pel simple fet de menjar, sense cobrar cap salari.
- Molí de les Fonts (de las fuentes). Pertany a l'arquitectura popular o tradicional de finals del segle xix. Es tracta d'un antic molí de gra mogut per aigua.
- Antic calabós municipal. L'antic calabós està situat en allò que era l'entrada al barri àrab de la localitat. L'edifici és de reduïdes dimensions, el seu origen es pensa que és medieval i que formaria un conjunt amb els edificis amb què està adossat.[17][18][19]
Llocs d'interés
[modifica]- Parc Geològic. La peculiar geologia de Sot, on trobem un anticlinal perfectament plegat, fan que siga un dels municipis més coneguts al món de la geologia. Es tracta d'una zona d'enormes fractures, que han dut a desplaçaments de l'escorça terrestre de fins a 600 metres i han fet aflorar una gran diversitat d'estrats.
- Parc Natural de Xera-Sot de Xera. Està situat entre els termes dels dos municipis.
Festes locals
[modifica]Fogueres de Sant Antoni
[modifica]Aquesta festa se celebra el cap de setmana més proper a la celebració de San Antonio Abat, que és el 17 de gener. A més de les fogueres, inclou activitats com l'elaboració tradicional d'oli, gastronomia local, música i la benedicció d'animals. El diumenge s'organitza una ruta mediambiental pels paratges del municipi.[20][21]
Les fogueres s'encenen en diversos punts de la població, que són la plaça Pintor Beltrán Segura, la cruïlla dels carrers Sant Sebastià i València i l'avinguda de Pera, la plaça Juan de Juanes, la plaça Guerrillero Romeu, la cruïlla dels carrers Silenci i València, el carrer del Morrón i la plaça Blas Cerver. No és un recorregut, ja que cada emplaçament és un acte per si mateix. A la tarda es preparen les fogueres i en caure la nit, s'encenen i hi acudeixen famílies o grups d'amics i amigues amb els sopars de pa i porta, sopant en grup al voltant de la foguera. Això es fa tant divendres com dissabte.[21]
Per a l'elaboració d'oli es posa en funcionament l'Almàssera del Comte durant el dissabte i el diumenge.[21]
La festivitat que té un origen religiós, ha anat adaptant-se amb el temps. Inicialment, la majoria de les activitats estaven relacionades amb la devoció al sant, se celebraven misses en honor seu i es feien diferents ofrenes i benediccions. Algunes d'aquestes activitats es continuen mantenint, com la benedicció dels animals a la porta de l'església per part del rector, una tradició que es conserva a molts altres llocs.[21]
Fogueres de Sant Sebastià
[modifica]La festivitat de Sant Sebastià, patró de Sot de Chera, se celebra el 20 de gener amb una missa i un dinar popular a la plaça de l'Ajuntament, on es reparteixen ingredients per a paella entre els veïns. És la festa hivernal més destacada del municipi. A més, el Corpus Christi se celebra amb gran tradició i sentiment religiós.[22]
Aquestes fogueres se celebren en honor al patró del poble, Sant Sebastià. És la festa més important de les celebrades a l'hivern, de gran tradició i arrelament a la localitat. Aquestes fogueres tenen lloc el cap de setmana posterior al 20 de gener, si bé la missa se celebra el mateix dia 20. Igual que a les Fogueres de Sant Antoni, el foc és el protagonista en aquesta celebració de gran tradició a Sot de Chera, per la qual cosa des de l'antiguitat els veïns i veïnes del municipi es reunien en cap de setmana per celebrar Sant Sebasti hivern. Ballaven, cantaven i saltaven la foguera.[23]
El punt central de la festa és la plaça Pintor Beltrán Segura, centre del festival on es fan la major part de les activitats i on s'instal·len diversos bidons de ferro amb una foguera al seu interior per escalfar les persones assistents. Però a més, el veïnat encén fogueres en altres punts del poble, els mateixos que s'utilitzen per a les fogueres de Sant Antoni. La socialització entorn de les fogueres és similar a les de Sant Antoni, si bé els actes que acompanyen no són els mateixos.[23]
Festes Patronals d'agost
[modifica]Són les festes d'estiu de la població i tenen gran tradició i arrelament, de fet hi ha autors que consideren que té el seu origen al 1592.[24] Uneixen diverses celebracions agrupades entre el 14 i el 20 d'agost:[25]
15 d'agost: Festivitat de la Mare de Déu de l'Assumpció.
16 d'agost: Festivitat de Sant Roc, patró de la població.
17 d'agost: Festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, traslladada del 15 de setembre.
18 d'agost: Festivitat de Santa Anna, traslladada del 26 de juliol.
19 d'agost: Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats, el dia litúrgic del qual és el 8 maig, encara que sol celebrar-se el segon diumenge de maig.
La celebració de cada dia té una programació d'actes que estableixen les diverses associacions i comissions de festes, amb el suport del consistori.[25]
La major part de les activitats es realitza a la plaça Pintor Beltrán Segura, fora d'aquest emplaçament, destaquen els recorreguts processionals en honor a cadascuna dels sants i advocacions, i que discorren per un recorregut que sempre és el mateix: partint de la porta de l'església de Sant Sebastià, recorre el carrer Sant Sebastià fins a la plaça Blas Cervera; puja pel carrer Sant Roc per arribar al carrer Músic Esteve, d'on continua baixant pel carrer València fins a tornar a la porta de l'església, a l'inici del carrer Sant Sebastià. Durant aquestes processons, i després de les misses d'honor, es disparen traques a diversos llocs del recorregut.[25]
Éa tradicional la nit de paelles del municipi que té lloc el 15 d'agost al carrer Baró de Monpalau.[25]
El 16 d'agost se celebra sant Roc de gran tradició i devoció al poble. Es tracta del patró del municipi i és la festa original al voltant de la qual es van anar afegint les altres. En aquest cas se celebra una romeria a l'ermita de Sant Roc, un petit temple situat en paratge muntanyós proper al nucli urbà de Sot. La romeria es fa durant el matí i culmina amb una missa seguida d'un dinar popular. A la tarda d'aquell dia té lloc la processó del sant.[25]
El 17 d'agost, celebració de la Mare de Déu de la Dolorosa. Comença el dia amb la Recollida de la Dolorosa, després de la qual se celebra una missa en honor de la Mare de Déu. A continuació es realitza una cercavila pel poble. A la tarda-nit una processó. Encara que no hi ha una norma específica, regeix el codi de vestir de negre i portar mantellina negra, vestimenta tradicional de les Doloroses.[25]
La festivitat de Santa Anna se celebra el 18 d'agost amb una subhasta de plats típics elaborats pels veïns per tal de preservar la gastronomia local. Destaquen activitats tradicionals com "La Pozalá" al safareig municioal, i el popular joc del "Pollastre a la Plaça". La jornada inclou una cursa a l'ermita de Sant Roc, cercavila i el repartiment de figues amb mistela.[26] Existeix una indumentària tradicional per a aquest dia, que en el cas de les dones consisteix en camisa blanca, cosset de color, mocador negre a les espatlles i faldilla llarga i àmplia amb brodat. Els cabells van recollits en un monyet baix. En el cas dels homes, inclou camisa blanca, faixí a la cintura negre i pantalons grisos o negres bombatxos a mitja cama. En ambdós casos el calçat tradicional són albarques.[25]
Fills il·lustres
[modifica]- Esteban Esteve Jorge (Sot de Xera, 1937 - Mislata, 2006), un músic, director i compositor
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Sot de Xera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Gran Enciclopedia de la CV, volum XV, p. 265 - 266, veure-hi l'entrada "Sot de Chera". València: Editorial Prensa Valenciana. ISBN 84-87502-62-8 (volum XV) 84-87502-47-4 (l'obra sencera)
- 1 2 Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. 1973. Valencia. cas. Tomo 11 pág 86. ISBN: 84-300-5539-8
- 1 2 Soria, Amparo. «Sot de Chera, cincuenta días después: 'Podemos reconstruir el pueblo, pero no superamos la muerte de un padre y su hijo de 4 años'» (en castellà). Levante-EMV, 18-12-2024. [Consulta: 5 febrer 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Informe de daños en Sot de Chera por la Dana del 29 de octubre de 2024. Diputación de Valencia.
- ↑ «▷ La Dana en Sot de Chera 🎙️【2026 】» (en castellà). [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ «[https://parquesnaturales.gva.es/va/web/pn-chera-sot-de-chera/descripcion-ruta-azul Descripció - PN Chera - Sot de Chera - Generalitat Valenciana Ruta blava]». [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ «Descripció - PN Chera - Sot de Chera - Generalitat Valenciana. Ruta verda.». [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ «Descarrega la teua ruta - PN Chera - Sot de Chera - Generalitat Valenciana. Ruta morada». [Consulta: 5 febrer 2026].
- 1 2 ValenciaBonita. «Así ha cambiado Las Toscas de Sot de Chera tras la Dana: belleza alterada y baño no recomendado» (en castellà). Valenciabonita, 06-08-2025. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, p. 107.465 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 52, 30-04-2019, p. 46-47. Arxivat de l'original el 2020-06-03 [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sot de Xera», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
- 1 2 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sot de Xera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ «Sot de Chera». La Serranía. Revista comarcal de información y cultura. nº 1. 1r trimestre 1984.
- ↑ «La Almazara del Conde | Sot de Chera» (en castellà). [Consulta: 29 gener 2026].
- ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural. Calabozo de Sot de Chera.». [Consulta: 2 març 2026].
- ↑ «Calabozo | Sot de Chera» (en castellà). [Consulta: 2 març 2026].
- ↑ Sot de Chera. Tríptico de la Oficina de Turismo
- ↑ «HOGUERAS DE SAN ANTÓN | Sot de Chera» (en castellà). [Consulta: 29 gener 2026].
- 1 2 3 4 Moreno Vanacloig, María Dolores (1-12-2021). «Ficha de Catalogación». FICHA DE CATALOGACIÓN HOGUERAS SAN ANTÓN.
- ↑ «HOGUERAS DE SAN SEBASTIÁN | Sot de Chera» (en castellà). [Consulta: 29 gener 2026].
- 1 2 Moreno Vanacloig, María Dolores (2-12-2021). «Ficha de Catalogación». FICHA DE CATALOGACIÓN HOGUERAS SAN SEBASTIÁN.
- ↑ «Sot de Chera». La Serranía. Revista comarcal de información y cultura. nº 13,14 y 15. 1-2-3 trimestre 1987.
- 1 2 3 4 5 6 7 Ayuntamiento de Sot de Chera (21 de marzo de 2023). «Ficha de Catalogación». FICHA DE CATALOGACIÓN FIESTAS PATRONALES DE AGOSTO.
- ↑ «FIESTA DE SANTA ANA | Sot de Chera» (en castellà). [Consulta: 29 gener 2026].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Ajuntament de Sot de Xera (castellà)
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
