Makatea
| |||||
| Tipus | illa i illa de pedra calcària  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
| Comuna | Rangiroa | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 61 (2,54 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 24 km² | ||||
| Mesura | 7 ( ) × 7,5 ( ) km | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | 80 m | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Makatea o Mangaia-te-vai-tamae,[1](en el dialecte local Ma’atea) és una illa de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Administrativament és una comuna associada a la comuna de Rangiroa. Està situada al nord-oest de l'arxipèlag, a 230 km al nord-est de Tahití i a 82 km de Rangiroa.
Geografia
[modifica]És una de les poques illes de les Tuamotu que no és un atol. És una plataforma elevada de corall a 80 m sobre el nivell del mar, de 7,5 km de llarg i 7 km d'ample. La superfície total és de 24 km². El guano dels ocells marins va negar la llacuna formant, amb el corall calcari, una sorra fosfatada. En geologia, s'utilitza el nom de makatea per descriure aquests tipus d'illes.
La vila principal és Moumu, amb 68 habitants al cens del 201268.[2] L'activitat principal és l'agricultura, la producció de copra i el comerç de crancs dels cocoters. S'hi troben les rares restes de l'única via fèrria de la Polinèsia, avui abandonada.
Història
[modifica]Antigament era anomenada Papa Tea, que vol dir «roc blanc».[3] Va ser descoberta el 1722, pel neerlandès Jacob Roggeveen que la va anomenar Verkwikking («Recreació»). També s'ha conegut com l'illa de Roggeveen.[4]
El fosfat va ser explotat des del 1917 fins a exhaurir-se el 1966.[5]
Flora i fauna
[modifica]Makatea encara posseeix alguns espècimens d'arbres Barringtonia asiatica endèmics. No obstant això, el principal cobert forestal està compost de Pandanaceae.[6]
Des d'un punt de vista de la fauna, l'illa alberga una població endèmica de rossinyols de bec llarg, Ptilinop de les Tuamotu, i de coloms imperials de l'illa de la Societat.[7] La riquesa de la seva avifauna, en comparació amb els altres atols de les Tuamotu, s'explica per l'elevació de l'atol, que li ha permès no ser submergit per les darreres transgressions marines.[8]
Makatea és considerada com un conservatori d'alta importància per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).[7]
Referències
[modifica]- ↑ Young, J.L. «Names of the Paumotu Islands, with the old names so far as they are known». Journal of the Polynesian Society, 8, 4, 1899, p. 264–268. Arxivat de l'original el 2012-02-10 [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ «Population». Institut de la statistique de la Polynésie française. Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 2 octubre 2014].
- ↑ Decoudras, Pierre-Marie; Laplace, Danièle; Tesson, Frédéric «Polynésie, dynamique contemporaine et enjeux d'avenir». Cahiers d'Outre-Mer. Presses universitaires de Bordeaux, 58, 230, 4-2005.
- ↑ Bonvallot, Jacques; Laboute, Pierre; Rougerie, =Francis; Vigneron, =Emmanuel. «Annexe 3 : Chronologie de la découverte des îles Tuamotu». A: Les Atolls des Tuamotu (en francès). París: Institut de recherche pour le développement (éditions de l'ORSTOM), 1994, p. 275–282. ISBN 2-7099-1175-2.
- ↑ «Archéologie industrielle du phosphate - Makatea». Tahiti Heritage. Arxivat de l'original el 2012-12-25. [Consulta: 11 setembre 2011].
- ↑ Navarro-Rovira, Jacques (realitzador). Makatea, l'oubli (Documental en DVD) (en francès). Grand Angle productions, per France Télévisions (RFO Polynésie), 2010, p. min. 18 [Consulta: 5 desembre 2013].
- 1 2 Dahl, Arthur L. Review of the Protected Areas System in Oceania (en anglès). IUCN Commission on National Parks and Protected Areas | United Nations Environment Programme, 1986, p. 202. ISBN 2-88032-509-9.
- ↑ Blanvillain, Caroline «Avifaune de Makatea». Te Manu. Société d'ornithologie de Polynésie, 37, 12-2001, p. 3–4.
Enllaços externs
[modifica]
- Informació sobre Makatea Arxivat 2017-09-12 a Wayback Machine. (francès)
| Illes/atols | Ahe - Ahunui - Akiaki - Amanu - Anaa* - Anuanuraro - Anuanurunga - Apataki - Aratika - Arutua* - Faaite - Fakahina - Fakarava* - Fangatau* - Fangataufa - Hao* - Haraiki - Hereheretue - Hikueru* - Hiti - Katiu - Kauehi - Kaukura - Makatea - Makemo* - Manihi* - Manuhangi - Maria Est - Marokau - Marutea Nord - Marutea Sud - Mataiva - Matureivavao - Morane - Moruroa - Motutunga - Napuka* - Nengonengo - Niau - Nihiru - Nukutavake* - Nukutepipi - Paraoa - Pinaki - Puka Puka* - Pukarua - Rangiroa* - Raraka - Raroia - Ravahere - Reao* - Reitoru - Rekareka - Taenga - Tahanea - Taiaro - Takapoto - Takaroa* - Takume - Tatakoto* - Tauere - Tekokota - Tematangi - Tenararo - Tenarunga - Tepoto Nord - Tepoto Sud - Tikehau - Tikei - Toau - Tuanake - Tureia* - Vahanga - Vahitahi - Vairaatea - Vanavana |  |
|---|---|---|
| Grups d'illes | ||
.svg){kind=small}
