Hatutu
| ||||
| Tipus | illa, reserva natural i illa volcànica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | |||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2007) (0 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 6,6 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Altitud | 428 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Hatutu, o també Hatuta’a, és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa.[1]
Descripció
[modifica]Està situada en el grup nord de l'arxipèlag, a 3 km al nord-est d'Eiao.[2] L'illa és deshabitada i consisteix en una plataforma elevada de 428 m d'altitud amb una superfície de 6,5 km².
Hatutu va ser descoberta, l'abril del 1791, pel nord-americà Joseph Ingraham[3] que l'anomenà Hancock, nom del primer governador de Massachusetts, John Hancock. Altres noms utilitzats van ser el francès Chanal i l'anglès Langdon. El 1971, Hatutu va ser declarat reserva natural.[4] És un lloc utilitzat pels ocells marins per a niar, un dels importants pel mascarell camablau (Sula nebouxii).
Referències
[modifica]- ↑ «Hatutu». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ Steadman, David W. Extinction and Biogeography of Tropical Pacific Birds (en anglès). University of Chicago Press, 2006-10-15, p. 24. ISBN 978-0-226-77142-7.
- ↑ Birx, H. James. Encyclopedia of Anthropology (en anglès). SAGE, 2006, p. 1535. ISBN 978-0-7619-3029-7.
- ↑ Gillespie, Rosemary G.; Clague, David. Encyclopedia of Islands (en anglès). University of California Press, 2009-08-19, p. 338. ISBN 978-0-520-25649-1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hatutu
.svg){kind=small}
