close
Vés al contingut

Casa Calvet

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Calvet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(ca) Casa Calvet Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Construcció1898 Modifica el valor a Wikidata
Obertura2024 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura modernista Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCasp, 48 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 27″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.390833333333°N,2.1730555555556°E / 41.390833333333; 2.1730555555556
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN37-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0003819 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC41 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1404 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantVíctor Maria d'Imbert Manero
Anna Solà Galí Modifica el valor a Wikidata

X: casa_calvet Modifica el valor a Wikidata

La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1][2]

Història

[modifica]

Va ser projectat el 1898 per l'arquitecte Antoni Gaudí per encàrrec de Juliana Pintó i Roldós, vídua del fabricant tèxtil de Vilassar de Dalt Pere Màrtir Calvet i Carbonell (†1894)[3] i representant de la raó social Successors de Pere Calvet.[4]

El 1900, l'edifici guanyà el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any,[1] i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. Més endavant hi viuria el matrimoni format per Víctor Maria d'Imbert Manero i Anna Solà i Galí.[5]

Descripció

[modifica]

Edifici de planta baixa i quatre pisos, destinat a oficines i habitatges. El projecte s'insereix dins la tipologia, aleshores ja molt codificada, de les cases de pisos de l'Eixample, amb dos habitatges per planta al voltant de quatre celoberts i de la caixa de l'escala, i amb façana anterior i posterior.[1]

A la façana principal, Gaudí posà a prova les possibilitats que li ofereix el repertori estilístic del barroc: les columnes de la planta baixa, l'ornamentació de la tribuna de la planta noble i dels balcons, el mateix tractament de la pedra, el coronament doblement curvilini de l'edifici. El repertori barroc apareix també al vestíbul i a l'escala principal.[1] Però el sector més personal i creatiu és, sens dubte, la façana interior, mancada de referències estilístiques però que desenvolupa una solució original al problema de les galeries, fet que l'apropa a la funcionalitat de les façanes racionalistes.[1]

Cal destacar també, al coronament de la façana, els bustos dels tres sants patrons de Vilassar de Dalt, d'on eren els Calvet: Sant Pere Màrtir (en honor del pare del propietari), Sant Genís d'Arle, el notari, i Sant Genís de Roma l'actor. Les columnes que flanquegen l'entrada recorden bobines de fil, i constitueixen una al·lusió al negoci tèxtil de la família.[6]

Els treballs de forja són obra del serraller Josep Perpinyà.[7] A l'interior s'hi troba una obra mecànica destacada, un ascensor amb aparença de moble de fusta tallada fabricat per Cardellach.[8]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 «Casa Calvet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Casa Calvet». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. «Defuncions. Any 1894. Registre 1833. Jutjat Universitat». AMCB, 21-02-1894. [Consulta: 27 abril 2019].
  4. «Juliana Pintó Roldos. Representant dels Successors de Pedro Calvet. Casp 48. Sol·licitar permis per a construir habitatge». Q127 Eixample 6887/1898. AMCB, 02-04-1898.
  5. «Víctor Imbert [Víctor Maria d'Imbert Manero]». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «Casa Calvet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  7. «Perpinyà, Josep». Dades dels Països Catalans.
  8. Marín, Laia. «Casa Calvet: la primera obra residencial de Gaudí a l’Eixample». El Temps, 03-11-2024. [Consulta: 4 maig 2026].

Enllaços externs

[modifica]