Arthur Henderson
Arthur Henderson (Glasgow, Escòcia, 1863 - Londres, Anglaterra, 1935) fou un polític i sindicalista escocès. El 1934 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs a favor del desarmament mundial.[1]
Joventut
[modifica]Arthur Henderson nasqué el 13 de setembre de 1863 a la ciutat escocesa de Glasgow fill d'un treballador tèxtil que morí quan Henderson tenia 10 anys. Posteriorment la seva família es traslladà fins a la ciutat de Newcastle.[2]
A l'edat de 12 anys Henderson entrà a treballar en una empresa automobilística, i un cop acabats els seus estudis primaris entrà a treballar en una empresa siderúrgica. Es convertí al metodisme i, quan perdé la seva feina, es dedicà a l'ensenyament i predicació de la seva nova religió.[2]
Sindicalista
[modifica]Vers el 1892 Henderson entrà al món del sindicalisme quan fou escollit líder del sindicat del gremi de fundidors de ferro. Com a sindicalista va creure que les vagues feien més mal al treballador que bé, per la qual cosa va intentar evitar-les. S'oposà fermament a la creació d'una Federació General de Sindicats, ja que va creure que la seva creació duria a més vagues.
Vida política
[modifica]El 1900 Henderson formava part dels 129 delegats dels sindicats socialistes i formà part de la creació del Labour Representation Commitee (LRC), del qual va esdevenir tresorer. De 1903 a 1904, Henderson també va exercir com a alcalde de Darlington, County Durham.[3] El 1906 aquest comitè es refundà, prengué el nom de Partit Laborista britànic i guanyà 29 escons en les eleccions generals d'aquell any. El 1908 Henderson fou elegit president del Partit Laborista, càrrec que exercí durant dos anys.[4]
Posteriorment fou escollit Conseller de qüestions obreres en el govern de Lloyd George (1915-1916) i ministre de l'Interior (1924) i d'Assumptes Exteriors (1929-1931).[4]
El laborista Ramsay MacDonald va impulsar algunes reformes socials i va intentar polítiques per combatre l'atur, però la Gran Depressió desencadenada pel crac del 1929 va colpejar durament el Regne Unit amb atur massiu, caiguda de la producció i crisi financera; formà aleshores un govern d'unitat amb més ministres conservadors que laboristes, i això el va dur a ser expulsat del partit.[5][6] Henderson fou l'escollit per rellevar-lo, però a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1931 la coalició del govern nacional es va imposar i va continuar.
Últims anys
[modifica]El 1932 fou escollit President de la Conferència de Desarmament de Ginebra, càrrec que assumí fins al 1934. Per l'exercici del seu càrrec, i la seva ferma convicció contra la guerra i les armes, fou guardonat el 1934 amb el Premi Nobel de la Pau.[7]
Henderson morí a casa seva, a la ciutat de Londres, el 20 d'octubre de 1935.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 «Arthur Henderson | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 abril 2026].
- 1 2 Simkin, John. «Arthur Henderson» (en anglès). Spartacus Educational, actualitzat agost 2022. [Consulta: 6 març 2022].
- ↑ «Arthur Henderson: a Labour pioneer». The Northern Echo.
- 1 2 Carlton, David. MacDonald versus Henderson: the foreign policy of the second Labour Government.. London,: Macmillan, 1970. ISBN 978-1-349-00675-5.
- ↑ Marquand, David: Ramsay MacDonald, London, 1977, pp. 4-5
- ↑ Clegg, H.A;, Fox, Alan; Thompson, A.F.: A History of British Trade Unions since 1889, 1964, vol I, p. 388
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1934» (en anglès americà). [Consulta: 6 març 2022].
Enllaços externs
[modifica]
Guardonats amb el Premi Nobel de la pau | |
|---|---|
| 1901–1925 |
|
| 1926–1950 |
|
| 1951–1975 |
|
| 1976–2000 |
|
| 2001–actualitat |
|
