AMX-10P
 Un AMX-1OP del 16è batalló de caçadors francès durant la festa nacional francesa l'any 2006. | |
| Característiques generals | |
|---|---|
| Tipus | Vehicle de combat d'infanteria |
| País d'origen |  França |
| Any | 1973 |
| Fabricant | GIAT |
| Dimensions | |
| Pes | 14.200 kg |
| Amplada | 2,78 m |
| Longitud | 5,78 m |
| Altura total | 2,57 m |
| Altura del terra | 0,45 m[1] |
| Tripulació | 3 (conductor, comandant, artiller) |
| Tropa transportada | 8 soldats[2] |
| Especificacions | |
| Motor | Hispano-Suiza HS 115 |
| Tipus de motor | Motor dièsel V-8 sobrealimentat refrigerat per aigua |
| Potència màxima | 280 CV |
| Propulsió a l'aigua | 2 hidrojets |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | 65 km/h |
| Vel. a l'aigua | 7 km/h |
| Autonomia carretera | 600 km |
| Combustible | 528 L (dipòsit intern)[1] |
| Armament | |
| Primari | Canó automàtic GIAT M693 de 20 mm amb 800 projectils |
| Secundari | Metralladora de 7.62 mm amb 2.000 cartutxos[1] |
| Blindatge i defenses | |
| Blindatge en buc | Alumini soldat |
L'AMX-10P és un vehicle de combat d'infanteria desenvolupat per França introduït el 1973.
Aquest vehicle està protegit per un blindatge d'alumini soldat, que resisteix armes lleugeres o fragmentació d'explosions. L'armament està format per un canó automàtic de 20 mm de calibre i una metralladora coaxial de 7,62 mm, muntats a una torreta per a dos tripulants. Per desplaçar-se, l'AMX-10P disposa d'un motor dièsel de 280CV Hispano-Suiza HS 115 que li permet assolir velocitats de 65 km/h per carretera amb una autonomia de 600 km.[2] L'AMX-10P també ha servit de base per a moltes variants especialitzades, destacant el model de reconeixement, l'AMX-10 RC.[1]
El desenvolupament d'aquest blindat va començar a mitjans dels 60, amb l'objectiu de substituir el transport blindat de personal AMX-VCI.[1] El vehicle va ser dissenyat pels Ateliers de construction d'Issy-les-Moulineaux i la producció va començar l'any 1972 a l'Atelier de Construction Roanne (ARE). Els primers blindats van entrar en servei a l'Exèrcit francès l'any 1973. La fabricació d'aquests models va continuar fins el 1994, produint-se aproximadament 2.000 AMX-10P.[3] Unes 700 unitats es van fabricar per l'Exèrcit francès mentre que els models restants es van exportar a Grècia, Indonèsia, Iraq, Qatar, l'Aràbia Saudita, Singapur i la Unió dels Emirats Àrabs.[2]
Característiques
[modifica]El buc de l'AMX-10P està fet d'alumini soldat i té la següent distribució: el seient del conductor al davant a l'esquerra, el motor a la seva dreta, la torreta al centre, i el compartiment de tropa al darrere. El blindat pot transportar vuit soldats, que poden entrar i sortir per una rampa operada elèctricament amb dues portes al darrere del vehicle o per dues escotilles a sobre el compartiment de tropa.[2] A la rampa del darrere hi ha dos periscopis i dues espitlleres que la infanteria pot fer servir per disparar els seus fusells d'assalt. Un sistema visió nocturna i de protecció contra agents NBQ és part de l'equipament estàndard dels AMX-10P.[4]
La torreta estàndard és del model Toucan II, per a dos tripulants i accionada elèctricament, però es pot substituir pel model d'un sol tripulant Toucan I o Capre 20. L'armament principal de la torreta Toucan II és un canó automàtic GIAT M693 de 20 mm de calibre amb 800 projectils per disparar. Com a armament secundari disposa d'una metralladora coaxial de 7,62 mm amb 2.000 cartutxos.[1] Aquest armament pot girar 360° i es pot elevar entre -8º i +50º. A cada costat de la torreta també hi ha dos llançagranades amb cartutxos de fum.[2] La infanteria dels AMX-10P també podia fer servir un míssil antitancs des de les escotilles del darrere del vehicle, tot i que havien d'exposar el tors i el cap per operar l'armament.[5]
Aquest blindat és impulsat per un motor dièsel sobrealimentat V-8 model Hispano-Suiza HS 115 de 280CV. L'eruga està formada per 5 rodes de rodament, una tractora al frontal, una roda al darrere i tres corrons de retorn. Aquest conjunt permet que l'AMX-10P pugui arribar als 65 km/h per carretera i, amb un dipòsit de 528 litres, té una autonomia màxima de 600 km. També pot superar pendents frontals del 60%, laterals del 30%, obstacles verticals de 0,7m i trinxeres de 1.6m de llarg.[1] L'AMX-10P també té capacitats amfíbies, gràcies al seu buc lleuger d'alumini i dos hidrojets per impulsar-lo a l'aigua a 7 km/h.[2]
Operadors
[modifica]El principal operador de l'AMX-10P va ser l'exèrcit francès, que en va comprar 700 unitats i el va tenir en servei entre el 1973 i el 2015. A més a més, l'AMX-10P va ser àmpliament exportat a diferents estats arreu del món, arribant a una xifra de producció de 2.000 blindats.[5]
L'any 2024, els blindats AMX-10P i les seves variants continuaven en servei a l'Aràbia Saudita, Camerun, França, Indonèsia, Marroc, Qatar, Singapur i Ucraïna.
L'Aràbia Saudita té 380 AMX-10P estàndard, més de 90 AMX-10 HOT (variant antitancs amb quatre llançamíssils) i un nombre indeterminat d'AMX-10 EHC (variant de reparació amb una torreta Toucan I i una grua amb capacitat de 6.000 kg).[6] El Camerun té sis models de reconeixement AMX-10 RC.[7] França encara manté en servei 210 models AMX-10 RC, tot i haver retirat els models estàndard i les variants de suport.[8] Indonèsia té 24 AMX-10P estàndards i 10 AMX-10 PAC en servei,[9] una variant per als marines amb una torreta d'un sol tripulant CIBI 50 equipada amb una metralladora M2 Browning, millors hidrojets per assolir 10 km/h a l'aigua i una capacitat de tropa ampliada a 13 soldats.[1] Marroc té 10 AMX-10P estàndard i 80 AMX-10 RC en servei.[10] Qatar disposa de 40 AMX-10P i 12 AMX-10 RC.[11] Singapur té 22 models AMX-10P en reserva i 22 AMX-10 PAC en servei.[12]
Finalment, el Cos de Marines d'Ucraïna va rebre 80 AMX-10 RC de França l'any 2023 durant la Invasió russa d'Ucraïna del 2022. Inicialment, els ucraïnesos van fer servir els blindats a primera línia de combat patint nombroses baixes a causa del seu escàs blindatge. Després d'aquests errors inicials, els marines van començar a fer-los servir com a suport a distància, amb resultats més positius.[13] L'any 2024 Ucraïna mantenia 35 dels 80 blindats que va rebre en servei.[14]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 Chant, 1987, p. 44.
- 1 2 3 4 5 6 Bishop, 2006, p. 350.
- ↑ Green, 2023, p. 35.
- ↑ Green, 2023, p. 33.
- 1 2 Green, 2023, p. 34.
- ↑ Wall, 2024, p. 382.
- ↑ Wall, 2024, p. 478.
- ↑ Wall, 2024, p. 92.
- ↑ Wall, 2024, p. 275.
- ↑ Wall, 2024, p. 374.
- ↑ Wall, 2024, p. 380.
- ↑ Wall, 2024, p. 310.
- ↑ «Ukrainian Marines Almost Wasted Their First Batch Of French AMX-10RC Scout Vehicles. Now They’re Getting A Second Batch». Forbes. David Axe, 1 novembre 2023. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Wall, 2024, p. 212.
Bibliografia
[modifica]- Bishop, Chris. The Encyclopedia of Tanks & Armoured Fighting Vehicles. Londres: Amber Books Ltd, 2006, p. 448. ISBN 978-1-84013-907-5 [Consulta: 6 novembre 2025].
- Chant, Christopher. A Compendium of Armaments and Military Hardware. London and New York: Routledge & Kegan Paul, 1987, p. 553. ISBN 0-7102-0720-4 [Consulta: 6 novembre 2025].
- Green, Michael. NATO and Warsaw Pact Armoured Fighting Vehicles of the Cold War. Yorkshire - Philadelphia: Pen & Sword Books Ltd, 2023, p. 343. ISBN 978-1-39901-971-2 [Consulta: 6 novembre 2025].
- Wall, Robert. The military balance 2024. Londres: Routledge, 2024, p. 552. ISBN 978-1032780047 [Consulta: 6 novembre 2025].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
| Primers models. Dècada dels 50 i dels 60 | |
|---|---|
| Dècada dels 70 - Dècada dels 80 | Schützenpanzer Marder (1971) · AMX-10P (1973) · M113A1 (1975) · Ratel IFV (1979) · BVP M-80 (1980) · M2 Bradley (1981) · BMP-2 (1982) · TAMSE VCTP (1983) · M3 Bradley (1983) · MLI-84 (1985) · BMD-2 (1985) · FV510 Warrior (1986) · BMP-3 (1987) · Mitsubishi Tipus 89 (1989) |
| Dècada dels 90 - Dècada dels 2000 | BMD-3 (1990) · Freccia (1991) · Stridsfordon 90 (1993) · Bionix AFV (1997) · DIO Boragh (1997) · AF-40 Al-Fahd (1998) · Dardo VCI (1998) · BTR-3 (2001) · ASCOD (2002) · KTO Rosomak (2003) · BMD-4 (2005) · ZBD-97 (2006) · ZBD2000 (2006) · Patria AMV (2006) · CM-32 Yunpao (2007) · VBCI (2008) · BTR-4 (2009) · K21 (2009) |
| 2010 - Actualitat | |
