close
Vés al contingut

Hoquei sobre herba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'esportHoquei sobre herba
BERJAYA
Tipushoquei i esport olímpic Modifica el valor a Wikidata
Autoritat esportivaFederació Internacional d'Hoquei Modifica el valor a Wikidata
País d'origenAnglaterra Modifica el valor a Wikidata

L'hoquei sobre herba (IPA: [uˈkɛj ˈso.βɾə ˈer.bə]) és un esport d'equip de pilota practicat entre dos equips d'onze jugadors cadascun, que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols. Per altres esports relacionats, vegeu hoquei.

Història

[modifica]

Com en altres manifestacions esportives podem trobar modalitats properes en èpoques llunyanes, es té registre gràfic de dues persones utilitzant pals amb una pilota en l'Antic Egipte, fa 4.000 anys. Molts museus ofereixen proves que Grecs i Romans hi jugaven. Igualment existeix un relleu de l'Edat Mitjana a Europa on es poden veure dues persones jugant. Es creu també, que es va poder haver originat a Àsia, en el que avui es coneix com a Pakistan i Índia, solien fer el pal de fusta d'hoquei amb una canya i el seu rizoma i les pilotes de cautxú de bambú.[1]

A la fi del segle xix es conforma la primera associació d'hoquei sobre gespa, com els Jocs Ístmics, a Grècia, o els indis americans, tant del nord com del sud, els àrabs, que tenien un joc anomenat 'koura' o els xilens un d'anomenat 'cineca'. A Anglaterra trobem referències cap a l'any 1175 o unes vidrieres a les catedrals de Canterbury i Gloucester que daten del segle xiii. Els anglesos feien derivar l'hoquei d'un altre jocs irlandès anomenat 'hurley' o 'hurlino'.

L'hoquei modern feu la seva aparició a inicis de la segona meitat del segle xix als col·legis privats anglesos. El primer reglament escrit apareix el 1852.[2] L'any 1875 una societat londinenca dita 'The Men Hockey Association' donà un bon pas per a corregir les antigues regles per tal de millorar el joc.[3] El pas definitiu es donà el 16 de gener de 1886 quan els clubs Blackheath, Molesey, Wimbledom, Earling, Surbiton, Teddington, Eliot Place School, de Blackhead; i Trinity College de Cambridge constituïren la 'Federació d'Hoquei'.[4] A finals del segle xix ja era un esport molt popular, fins i tot entre les dones.

La 'Federació Internacional d'Hoquei' començà a funcionar a París el 7 de gener de 1924,[5] amb assistència de les delegacions d'Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Hongria, Suïssa i Txecoslovàquia. Índia i Pakistan han estat els principals dominadors, encara que actualment els països d'Europa occidental dominen els campionats. També és molt popular a Oceania i, des de 1908, forma part dels Jocs Olímpics.

A Catalunya, l'hoquei es començà a practicar a principis del segle XX a Barcelona, portat per anglesos, i a Terrassa, portat pels fills dels industrials egarencs que van estudiar a Anglaterra, en ambdós casos es va difondre entre famílies benestants. El primer club que es va crear fou el Barcelona Hockey Club, fundat l'any 1907 a Barcelona, però va tenir una vida efímera. A Terrassa el primer club va ser creat l'any 1910, amb el nom de Lawn Hockey Club Calassanci, que més tard acabarà prenent el nom actual de Club Deportiu Terrassa, degà de l'hoquei català i estatal. El primer partit oficial es va jugar a Terrassa l'any 1912, entre el Lawn Hockey Club Calassanci i el RCD Espanyol, que en aquella època va tenir una secció d'hoquei. Pel que fa a l'hoquei femení, el primer partit oficial es va jugar entre els equips del Júnior i del Real Club de Polo, ambdós barcelonins.[6][7]

L'any 1923 es va constituir oficialment la Federació Espanyola d'Hoquei' a Barcelona.[8]

BERJAYA
Estadi Olímpic Municipal de Terrassa (2022)

Conceptes bàsics del reglament

[modifica]
  • Gol: Un gol només és vàlid si ha sigut anotat des de dins de l'àrea
  • Cop franc: manera de posar la bola en joc després que algun jugador hagi rebut una falta en qualsevol part del terreny de joc, o després que hagi sortit la bola dels límits del camp. El jugador que executa el cop franc pot sortir amb la pilota controlada o bé passar-li a un company situat a més de 5 metres.
  • Córner: Posar la bola en joc des de la línia 22 just davant per on ha sortit, quan aquesta ha estat impulsada fora del camp a través de la línia de fons. Només serà córner si el jugador que expulsa la bola involuntàriament forma part de l'equip que defensa la porteria situada en aquell mig camp.
  • Bulling: Servei neutral que es fa quan s'ha produït alguna interrupció no penalitzable o no favorable a cap dels dos equips. Dos jugadors, un de cada equip, fan xocar un cop els estics amb la bola al mig i ja poden disputar-se-la.
  • Penal córner: sanció a mig camí entre el córner i el penal del futbol. Es produeix quan l'equip defensor comet una falta voluntària dins del seu migcamp o quan comet una falta involuntària dins de la seva àrea. Un jugador de l'equip beneficiat posa la bola en joc des de la línia de fons i l'envia a companys seus situats al voltant de l'àrea rival. El porter i quatre jugadors de l'equip defensor intenten evitar el gol sortint de la línia de fons, o fins i tot des de la línia de gol.
  • Cop de càstig:[9]: equivalent al penal del futbol. Es produeix quan l'equip defensor comet una falta voluntària dins la seva àrea. Un jugador atacant executa el penal des del punt de 6,40 metres.
  • Faltes més habituals Les principals faltes són el joc perillós (aixecar l'estic i/o la bola més amunt del maluc; és a dir, de forma perillosa), els peus (tocar, parar o jugar la bola amb els peus), obstrucció (situar-se entre la bola i el rival sense intenció de jugar-la), el revés d'estic (jugar la bola per la part no plana de la pala de l'estic) i aixecar la bola prop d'un adversari.
  • Targetes: La targeta verda significa l'expulsió del jugador durant 2 minuts per reiteració de faltes o per protestar a l'àrbitre. La targeta groga suposa una exclusió temporal per un mínim de 5 minuts. La segona groga no implica la vermella (només en cas que les dues grogues siguin per cometre el mateix tipus de falta). La targeta vermella comporta l'expulsió del partit.
  • Penal Shoot Out: Incorporat l'any 2012. L'ús d'aquest tipus de penal és exclusiu de les competicions que fan servir fases eliminatòries per tal de decidir el guanyador d'un partit que ha acabat en empat. Cada equip ha de triar cinc jugadors i un defensor (porter), cadascun dels jugadors d'un equip s'enfrontarà al defensor de l'equip contrari de manera alternativa. En cadascun dels 10 enfrontaments un a un, el jugador atacant se situa a prop de la bola, que es posa front la porteria sobre la línia de 23 més propera, mentre el porter de l'equip contrari se situa al centre de la porteria. Quan l'àrbitre ho indica, el jugador atacant disposa de 8 segons per avançar i intentar fer gol, per la seva banda, el porter intentarà evitar-ho. El porter pot sortir de la seva àrea i, igual que l'atacant, es pot moure en totes direccions. Finalitza quan s'acaba el temps, si es fa gol o si la bola surt fora del camp, inclòs si és desviada pel porter. Si el porter fa una falta no intencionada es recomença el procés amb els mateixos protagonistes, si la falta és intencionada s'executarà un cop de càstig. Guanya l'equip que aconsegueix fer més gols.[10]

Camp de joc

[modifica]
BERJAYA
Camp de joc

L'hoquei sobre herba es practica en un camp rectangular a l'aire lliure, amb unes mides de 91,40 metres de llarg i 55 metres d'ample. A cada cantonada hi ha un pal d'entre 1,20 i 1,50 metres. Addicionalment hi ha d'haver un mínim de 2 metres darrere les línies de fons i 1 metre més enllà de les línies laterals de la mateixa superfície que el camp i un metre més lliure més al voltant d'aquest perímetre. Dividint el camp, hi ha tres línies paral·leles entre si: la línia de mig camp o de centre i les línies de 23, que estan a 22,90 metres de les línies de fons, on se situen les porteries. Les porteries tenen unes dimensions de 3,66 metres d'ample i 2,14 metres d'alt, al davant de cadascuna hi ha una línia semicircular contínua traçada amb un radi de 14,63 metres, i un altre arc de traç discontinu a 5 metres del primer. Les línies han de ser blanques, són part del terreny de joc i han de tenir una amplada de 75 mm d'amplada. El punt de penal stroke és un cercle de 150 mm de diàmetre que es troba a 6,40 metres del centre de la línia de porteria.[11]

Competicions

[modifica]

Competicions de clubs nacionals

[modifica]

Catalunya

[modifica]

Espanya

[modifica]

Competicions de Clubs Internacionals

[modifica]

Competicions de Seleccions

[modifica]

Clubs

[modifica]
BERJAYA
Paco Argemí i Solà, al centre de la imatge, en un partit d'hoquei herba (Terrassa, 1920)
BERJAYA
Atlètic Terrassa HC celebrant la revàlida del Campionat de Catalunya el 2020

Catalunya

[modifica]

Filials

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «General History of Field Hockey». Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 17 setembre 2006].
  2. «History of hockey: from power games, to Olympic tactics» (en anglès). the hockey paper, 2 juliol 2021. [Consulta: 13 juliol 2026].
  3. «A Brief History Of Hockey» (en anglès). African Hockey Federation. [Consulta: 13 juliol 2026].
  4. «Year 1886 Sports History» (en anglès). On This Day. [Consulta: 13 juliol 2026].
  5. «Els Jocs retroactius». L'Esportiu de Catalunya, 6 febrer 2014. [Consulta: 13 juliol 2026].
  6. «Hoquei sobre herba». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 agost 2026].
  7. Ycart Canal, Arola «Història del hockey femení a Terrassa: des dels orígens fins al 1992». Terme. Revista d'història. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa [Terrassa], 34, 2019, p. 261-79.
  8. «Historia RFEH» (en castellà). Real Federación Española de Hockey. [Consulta: 13 juliol 2026].
  9. «cop de càstig». Diccionari general de l'esport. TERMCAT. [Consulta: 20 agost 2026].
  10. FIH, Maig 2026, p. 42-44.
  11. FIH, Març 2026.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]