close
Salta al contegnùo

Commonwealth de łe nasion

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Commonwealth
Infotaula d'organitzacióCommonwealth de łe nasion
BERJAYA BERJAYA
Bandiera del Commonwealth delle nazioni (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
BERJAYA
Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
Sortelanguage-based geopolitical organization (en) Traduzi
Commonwealth (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Łéngua ufisałeinglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Istòria
El renpiasa aInpero britànego Cànbia el vałor in Wikidata
Creasion11 de disenbre del 1931 Cànbia el vałor in Wikidata
Evento signifegadivo
1926 Dichiarazione Balfour (1926) (it) Traduzi
1931 Statuto di Westminster (it) Traduzi
28 de apriłe del 1949 Dichiarazione di Londra (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Governo d'impresa
PresidènsaCarlo III (2022) Cànbia el vałor in Wikidata
Zestor/diretorShirley Ayorkor Botchway Cànbia el vałor in Wikidata
Cao del Commonwealth Cànbia el vałor in WikidataCarlo III Cànbia el vałor in Wikidata
Filiałi

Sito webthecommonwealth.org Cànbia el vałor in Wikidata

Facebook place: commonwealthsec X: commonwealthsec Instagram: commonwealth_sec LinkedIn: 638037
Pozision
Map

El Commonwealth de łe nasion o Commonwealth (acrònemo CN) el ze na organizasion intergoernadiva de 54 Stai indipendenti, tuti comunai (a parte el Mozanbico e el Ruanda) da ła pasada partenjensa a l'Inpero britànego, de'l cuało el Commonwealth ła ze na sorta de dezviłupo so baxe vołontaria. Ła popołasion totałe de i Stai che i ghe ne fa parte ła ze de pì de du miłiardi de parsone. Ła paroła Commonwealth ła devien da ła union de common (comun) e wealth (richesa), o sia richesa comun.

In pasà sta orgainxasion ła zera conjosesta anca cofà Commonwealth britànego, bensì che sta definision ła ze ezistìa sol che da ła so fondasion inte'l 1926 finmente a'l 1948.

BERJAYA
Menbri del Commonwealth de łe nasion.

Lista dei Stati aderenti al Commonwealth de łe nasion par ano de adexion.

Stato Data Notasion
bandiera Regno Unìo 1931
bandiera Cànada 1931
BERJAYA Sudafrica 1994 In orìxane dal 1931 fin a ła so espulsion inte el 1961 par discrimenasion rasiałi
BERJAYA Austràłia 1942 invitada inte el 1931, ratifegada inte el 1942
BERJAYA Ìndia 1947
BERJAYA Nova Zełanda 1947 invitada inte el 1931, ratifegada inte el 1947
BERJAYA Pakistan 1947 sbandonà inte el 1972, rientrà inte el 1989, sospendesto intrà el 1999 e el 2004 e intrà el 2007 e el 2008
BERJAYA Sri Lanka 1948
BERJAYA Gana 1957
BERJAYA Małèzia 1957
BERJAYA Nizèria 1960 sospendesta intrà el 1995 e el 1999
BERJAYA Sipro 1961
BERJAYA Siera Łeon 1961
bandiera Zamàega 1962
bandiera Trinidad e Tobago 1962
BERJAYA Uganda 1962
BERJAYA Kénia 1963
BERJAYA Małaui 1964
BERJAYA Malta 1964
BERJAYA Tanzània 1964
BERJAYA Zànbia 1964
BERJAYA Gànbia 1965 sbandonà inte el 2013, tornaà inte el 2018
BERJAYA Singapor 1965
bandiera Barbados 1966
BERJAYA Botsuana 1966
BERJAYA Guiana 1966
BERJAYA Łesotho 1966
BERJAYA Mauritius 1968
BERJAYA Esuatini 1968
BERJAYA Fizi 1970 sospendeste intrà el 1987 e el 1997, e intrà el 2006 e el 2014
BERJAYA Samoa 1970
BERJAYA Tonga 1970
BERJAYA Bangladeš 1972
BERJAYA Bahamas 1973
bandiera Granada 1974
BERJAYA Papua Nova Guinea 1975
BERJAYA Seicełe 1976
bandiera Repùblega Dominicana 1978
BERJAYA Ìxołe Sałomone 1978
BERJAYA Tuvału 1978
bandiera Kiribati 1979
bandiera San Vinsenso e Granadine 1979
bandiera Santa Łucia 1979
BERJAYA Vanuatu 1980
bandiera Antigua e Barbuda 1981
bandiera Bełize 1981
BERJAYA Maldive 1982 ndae fora inte el 2016[1] e rientrae inte el 2020[2][3]
bandiera San Cristòforo e Nèvis 1983
BERJAYA Brunei 1984
BERJAYA Namìbia 1990
BERJAYA Kamerun 1995
BERJAYA Mozambico 1995
1999
BERJAYA Ruanda 2009 [4]
Stato menbro
bandiera Antigua e Barbuda
BERJAYA Austràłia
BERJAYA Bahamas
bandiera Barbados
bandiera Bełize
bandiera Cànada
bandiera Zamàega
bandiera Granada
BERJAYA Ìxołe Sałomone
BERJAYA Nova Zełanda
BERJAYA Papua Nova Guinea
bandiera Regno Unìo
bandiera San Cristòforo e Nèvis
bandiera San Vinsenso e Granadine
bandiera Santa Łucia
BERJAYA Tuvału

Nasion del Commonwealth che łe detien na monarchia pròpia (6 stati)

[canbia | canbia el còdaxe]
Stato menbro
BERJAYA Brunei
BERJAYA Łesotho
BERJAYA Małèzia
BERJAYA Samoa
BERJAYA Esuatini
BERJAYA Tonga

Repùbleghe del Commonwealth (31 stati)

[canbia | canbia el còdaxe]
Stato menbro
BERJAYA Bangladeš
BERJAYA Botsuana
BERJAYA Kamerun
BERJAYA Sipro
bandiera Domìnega
BERJAYA Fizi
BERJAYA Gana
BERJAYA Guiana
BERJAYA Ìndia
BERJAYA Kénia
bandiera Kiribati
BERJAYA Małaui
BERJAYA Maldive
BERJAYA Malta
BERJAYA Mauritius
BERJAYA Mozambico
BERJAYA Namìbia
BERJAYA Nauru
BERJAYA Nizèria
BERJAYA Pakistan
BERJAYA Ruanda
BERJAYA Seicełe
BERJAYA Siera Łeon
BERJAYA Singapor
BERJAYA Sri Lanka
BERJAYA Sudafrica
BERJAYA Tanzània
bandiera Trinidad e Tobago
BERJAYA Uganda
BERJAYA Vanuatu
BERJAYA Zànbia

Ex menbri (2 stati)

[canbia | canbia el còdaxe]
Stato ex menbro Data de sbandono Notasion
BERJAYA Irlanda 1949
BERJAYA Zinbàbue 2003 sospendesto intrà el 2002 e el 2003
  1. Maldives leaves Commonwealth amid democracy row, in BBC, BBC, 13 ottobre 2016.
  2. Maldives becomes 54th member of Commonwealth family, in The Commonwealth, The Commonwealth, 1º febbraio 2020.
  3. (EN) P. A. Media, Maldives rejoins Commonwealth after evidence of reforms, in The Guardian, 1º de febraro 2020. Entrada il 17 de zugno 2020.
  4. Rwanda: Joining the Commonwealth, in The New Times, AllAfrica, 27 novembre 2009.

Altri projeti

[canbia | canbia el còdaxe]

Linganbi foresti

[canbia | canbia el còdaxe]
Controło de autoritàVIAF (EN) 144390698 · ISNI (EN) 0000 0000 9755 4421 · LCCN (EN) n92054702 · GND (DE) 4010437-0 · BNF (FR) cb11941137j (data) · NLA (EN) 35646862 · NDL (EN, JA) 00563985 · WorldCat Identities (EN) n92-054702
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Commonwealth_de_łe_nasion&oldid=1223096"