close
Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 80 117 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   BERJAYAVarda la Guida esenziala   BERJAYA Pagina principala in Scriver Lombard   BERJAYADervì un cunt   BERJAYA Wikisource in Lombard  BERJAYA Wikizzionari in Lombard

BERJAYA
BERJAYA

Vos in vedrina

El Paolo Gentiloni Silveri (Roma, 22 de november del 1954) l'è on politegh e giornalista italian, minister di comunicazion in del governo Prodi II e di affar forest in del governo Renzi, primm minister italian dal 21 de dicember del 2016 e deputaa dal 2001, per La Margherita prima e per el Partii Democrategh poeu. Del 2019 al 2024 a l'è staa commissari europee a l'economia.

Paolo Gentiloni el riva de la nobil familia di cont Gentiloni Silveri, imparentaa con Vincenzo Ottorino Gentiloni, autor del Patt Gentiloni che l'ha segnaa al principi del 1900 l'ingress di cattolich in politega.

De fioeu el frequenta 'na scoeula montessoriana e l'è educaa in la fed cristiana, el fa anca el catechista insemma a la Agnese Moro, fioeula de Aldo.

Passaa el Liceo ginnasio Torquato Tasso el partecipa a di occupazion in del november 1970 e a dicember el scappa de cà per andà a 'n occupazion a Milan. El s'è laureaa in Scienz Politegh a l'Università la Sapienza de Roma.

Dal 1990 a l'è giornalista professionista.

(Inanz)

BERJAYA
BERJAYA

Te 'l savevet che ...

El poder di senza poder (in cecch Moc bezmocných) a l'è on sagg politegh scrivuu del Václav Havel in del 1978 e deventaa vun di fondament de l'attività di dissident in Cecoslovacchia e in Polònia, distribuii in samizdat. El trattava de la vita in d'on regimm comunista e de la trasformazion di cittadin comun in dissident.

In del sagg Havel el spiega el mecanism che on regimm totalitari el ries a tegnì in pè el sò poder anca senza la fede vera di cittadin. L’esempi pussee famos l’è quell del fondeghee: on vendô che ogni matina el tacaa in vetrina on cartel con la scritta «Proletari de tutt el mond, gionteves». El fondeghee el ghe cred minga, e anca la gent che passa la sa che l’è domà ona fras de propaganda. Però el cartell el vegn mostraa istess per schivà problema e per dimostrà obbedienza al sistema.

(Va inanz)

BERJAYA
BERJAYA

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Vallon, Tarantin, Ligurin, Zulu, Mari de l'Est, Shona, Rusyn, Sami del Nord, Maori, Fiamingh oriental

BERJAYA
BERJAYA

Un proverbi a cas

"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan"
Schiscia chi per atualizà la pagina
BERJAYA
BERJAYA

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin
BERJAYA
BERJAYA

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.
BERJAYA
BERJAYA

Una vos de scriver

BERJAYA
BERJAYA

Cossa se po fà?