Marisc
Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves i gastròpodes) comestibles,[1] però també els mol·luscs cefalòpodes comestibles, sense exoesquelet. Són un ingredient principal de la cuina dels Països Catalans i la dieta mediterrània en general.[2] Són part de plats combinats com la paella[3] o la fideuà[4], però també es presenten com un plat en si, la mariscada, reservada usualment per a celebracions.
Tipus de marisc
[modifica]El marisc es pot dividir entre els crustacis (com ara les gambes, llagostes, llagostins, llamàntols, escamarlans, galeres, xúies, o crancs), els mol·luscs bivalves (com ara les cloïsses, escopinyes o tellines o tellerines, musclos o clòtxines, ostres, petxines de pelegrí,etc.), els mol·luscs gastròpodes ( cargols de punxes, peus de cabra o de cabrit, pagellides o barretets, orelles de mar, i similars), i els mol·luscs cefalòpodes (com ara els pops, els calamars i les cananes, i les sèpies o sípies), entre altres animals marins, com ara alguns equinoderms (garoines, garotes o eriçons de mar).[5][6][7]
Entre els més coneguts hi ha cloïsses, escopinyes o tellines, gambes, llagostes, musclos[8] o clòtxines, ostres, polps o pops, sípies o sèpies, i peus de cabra.[9][10]
El marisqueig, o la pesca del marisc
[modifica]Des de les èpoques més primerenques de la humanitat els mariscs han participat en les gastronomies aportant una font d'alimentació important, açò és degut al fet que són fàcils de pescar donada la seua falta de velocitat i potència. El marisc es pesca a peu amb rastell de mà, o per contra, amb petites embarcacions amb arts de pesca o ormeigs artesanals (nanses, cadups, cargoleres i similar), o arts de pesca o ormeigs industrials, entre altres opcions.[11][12][13][14][15] És o era freqüent veure les nanses de marisqueig a les ribes del mar (i a rius i llacs?).
Consum adequat
[modifica]
Per a determinar si el marisc està en bon estat per a l'alimentació s'han de realitzar les següents comprovacions:[16]
- Els ulls i les antenes dels crustacis han de ser brillants i alçats. Mouen antenes i potes i deixen de fer-ho quan perden frescor.
- Mariscs amb conquilles bivalves (dues conquilles) que estiguen sense processar han de ser tancats o han de tancar-se en toca'ls.
- Quan es detecta olor d'amoníac, quan la closca és enfosquida o quan la carn és tova i té tonalitat verdes o groguenques s'ha de rebutjar.
Igualment s'ha de tenir en consideració que és fals i solament un mite urbà l'ús del suc del llimó com desinfectant per a poder menjar mariscs crus lliure de bacteris.
Curiositats
[modifica]En les civilitzacions de l'antic Egipte, se sap avui que els mariscs que representaven en els seus jeroglífics es prenien crus o bullits.
Els jueus s'abstenen de provar qualsevol varietat de mol·lusc a causa de la regla que estableix la caixrut.
Referències
[modifica]- ↑ «marisc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Corpus de la Cuina Catalana, 2006, p. 458-460.
- ↑ Corpus de la Cuina Catalana, 2006, p. 305.
- ↑ Corpus de la Cuina Catalana, 2006, p. 229-230.
- ↑ «Va de marisc». [Consulta: 30 abril 2026].
- ↑ «Parlem de marisc - ventsetmarees.com», 19-01-2018. [Consulta: 30 abril 2026].
- ↑ Lloris, Domènec; Meseguer i Ballester, Sergi. Recursos marins del Mediterrani. Fauna i Flora del Mar Català. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2000, 2002, p. 143-205. ISBN 978-84-393-7744-3.
- ↑ Gilbert, Trinitat «Marisc, també ‘low cost’». Ara, 17-08-2016.
- ↑ López Montes, Maria «marisc». Normalització Lingüística. Diputació de València, s.d, p. 1.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Va de marisc». DIBA. [Consulta: 30 abril 2026].
- ↑ «Modalitats de pesca». GenCat. [Consulta: 30 abril 2026].
- ↑ «Marisc». Agroxerxa, Menorca. [Consulta: 30 abril 2026].
- ↑ «Inventari del patrimoni cultural i immaterial de Menorca». [Consulta: 30 abril 2026].
- ↑ «Glossari - SOSpeix. Quin peix mengem? Consum responsable de peix i marisc». [Consulta: 30 abril 2026].
- ↑ Manel. «L´univers de les Nanses», 11-05-2015. [Consulta: 30 abril 2026].
- ↑ Todó Vila, Pilar; Porta Guiu, Lourdes. «Peix i marisc frescos?». A: Guia pràctica per al consum de peix i marisc. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2007, p. 24-28.
Bibliografia
[modifica]- «Peixos i marisc». A: Corpus de la Cuina Catalana. Barcelona: Institut Català de la Cuina, 2006, p. 514. ISBN 978-84-664-0772-4.
- «Peix i Marisc». Visit Flanders, s.d. Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 3 juny 2017].
- «Marisc». El producte local de Menorca. Agroxerxa, s.d. [Consulta: 3 juny 2017].
- «Marisc i crustacis». Receptes de cuina. Receptes.cat. [Consulta: 3 juny 2017].
