1665
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1665 (mdclxv) |
| Islàmic | 1076 – 1077 |
| Xinès | 4361 – 4362 |
| Hebreu | 5425 – 5426 |
| Calendaris hindús | 1720 – 1721 (Vikram Samvat) 1587 – 1588 (Shaka Samvat) 4766 – 4767 (Kali Yuga) |
| Persa | 1043 – 1044 |
| Armeni | 1114 |
| Rúnic | 1915 |
| Ab urbe condita | 2418 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvi - segle xvii - segle xviii | |
| Dècades | |
| 1630 1640 1650 - 1660 - 1670 1680 1690 | |
| Anys | |
| 1662 1663 1664 - 1665 - 1666 1667 1668 | |
Esdeveniments
[modifica]- 4 de març, Canal de la Mànega: la Companyia d'Aventurers Reials a l'Àfrica ataca dos combois de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals i això desencadena la Segona guerra anglo-holandesa.[1]
- Robert Hooke, publicà els resultats de les seves observacions sobre teixits vegetals, com el suro, realitzades amb un microscopi de cinquanta augments construït per ell mateix. Aquest investigador fou el primer que, en veure en aquests teixits unitats que es repetien de manera similar a les cel·les dels nius d'abella, les denominà com a elements de repetició, "cèl·lules". Tanmateix, Hooke només pogué observar cèl·lules mortes, de manera que no pogué descriure les estructures del seu interior.[2]
Naixements
[modifica]Països Catalans
- València (Horta de València, País Valencià): Juan de Cabriada, metge (m. 1714)
Resta del món
- 17 de març - Île Saint-Louis: Élisabeth Jacquet de la Guerre, clavecinista i compositora francesa (m. 1729).[3]
Necrològiques
[modifica]- 24 de maig: Ágreda, Soriaː María Jesús de Ágreda, religiosa castellana, escriptora i mística i consellera de Felip IV (n. 1602).[4]
- 28 d'agost - Bolonya, Itàlia: Elisabetta Sirani, pintora barroca de l'escola bolonyesa (n. 1638).[5]
- 18 d'octubre, Barcelona: Pràxedis de Rocabertí, noble i pedagoga catalana (n. 1618).[6]
- 27 de desembre, París: Catherine de Vivonne, amfitriona del primer saló literari parisenc, a l'Hôtel de Rambouillet (m. 1588).[7]
- Sant Jeroni de la Murtra: Joan Jeroni Besora, President de la Generalitat de Catalunya
Referències
[modifica]- ↑ Van Der Kiste, John. James II and the First Modern Revolution: The End of Absolute Monarchy (en anglès). Pen and Sword History, 2021. ISBN 9781399001434.
- ↑ Extracte de la descripció de Hooke (Universitat de Berkeley)
« […] I could exceedingly plainly perceive it to be all perforated and porous, much like a Honey-comb, but that the pores of it were not regular [..] these pores, or cells, [..] were indeed the first microscopical pores I ever saw, and perhaps, that were ever seen, for I had not met with any Writer or Person, that had made any mention of them before this. […] » — Hooke - ↑ Cypess, Rebecca. «Elisabeth-Claude Jacquet de la Guerre» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Ribot García, Luis Antonio. «María Coronel y Arana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «Sirani, Elisabetta» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ Llin Cháfer, Arturo. «Práxedes Rocabertí» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Catherine de Vivonne, marquise de Rambouillet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 setembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1665
