close
Vés al contingut

The Paperboy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Paperboy
BERJAYA
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLee Daniels Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichael Benaroya, Cassian Elwes, Simone Sheffield, Hilary Shor (en) Tradueix, Lee Daniels i Avi Lerner Modifica el valor a Wikidata
GuióPete Dexter i Lee Daniels Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRoberto Schaefer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJoe Klotz Modifica el valor a Wikidata
ProductoraNu Image i Lee Daniels Entertainment Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNu Image i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 maig 2012 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLos Angeles, Nova Orleans i Florida Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Paperboy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerethriller, drama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFlorida Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webdfilmscorp.ca… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1496422 TMDB: 82390 FilmAffinity: 433465 Rottentomatoes: m/the_paperboy_2012 Allmovie: v545198 AFI: 69001 Modifica el valor a Wikidata

The Paperboy és una pel·lícula estatunidenca del 2012 dirigida per Lee Daniels i protagonitzada per Matthew McConaughey, Zac Efron, John Cusack i Nicole Kidman, basada en la novel·la The Paperboy, del 1995, escrita per l'autor Pete Dexter.

La pel·lícula va ser produïda per Daniels, Hilary Shor, Avi Lerner, Ed Cathell III i Cassian Elwes . Es va estrenar al Festival de Cinema de Cannes de 2012 el 24 de maig de 2012[1] i el 5 d'octubre de 2012 a tot el món. Va recaptar 102.706 dòlars el cap de setmana d'estrena i 3,8 milions de dòlars a tot el món, amb un pressupost de 12,5 milions de dòlars, convertint-se en un èxit de taquilla.[2] Malgrat les crítiques diverses, l'actuació de Kidman va rebre nominacions al Globus d'Or i als Premis del Sindicat d'Actors.[3]

Argument

[modifica]

Un reporter (Matthew McConaughey) i el seu germà petit (Zac Efron) investiguen un assassinat per exculpar un home de l'homicidi del xèrif racista del poble. La història tracta de dos germans: en Ward Jansen (Matthew McConaughey), un periodista del prestigiós diari The Miami Times, i Jack Jansen (Zac Efron), qui acaba d'abandonar els seus estudis universitaris i viu en una petita ciutat al centre de Florida amb el pare, W.W. Jansen (Scott Glenn).

Quan en Ward apareix amb el seu company de feina, Yardley Acheman (David Oyelowo), per investigar una història per al seu diari, en Ward demana al seu germà que els guiï per la ciutat. El motiu que en Yard sigui allà és la Charlotte (Nicole Kidman), una enigmàtica dona solitària que escriu a presos al corredor de la mort, qui els ha convençut que en Hillary Van Wetter (John Cusack), un desagradable caçador de cocodrils, ha estat condemnat erròniament en un judici que va tenir lloc al seu poble.

Segons avança la investigació es descobreix que l'únic element constant en aquest procés és aquesta estranya i maca dona que s'enamora d'assassins, i la seva passió podria ser la perdició de tots, atès que, per alliberar el seu possible amant, no dubtarà a utilitzar tots els recursos de què disposa. D'altra banda, en Jack comença a sentir-se fascinat per la Charlotte, amb qui té fantasies sexuals i intenta demostrar-li que la seva passió per en Hillary és un error. La pel·lícula està plena de seqüències polèmiques com la violació d'en Ward, el famós orgasme sexual de la Charlotte a la presó.

Estrena

[modifica]

La pel·lícula es va estrenar al 65è Festival de Cinema de Cannes el 28 de maig de 2012, amb crítiques diverses. Robbie Collin, de The Daily Telegraph, va escriure que "els lectors de la pàgina de la Viquipèdia de la pel·lícula poden veure l'afirmació que va rebre 'l'ovació dempeus més llarga i sostinguda del festival, amb 16 minuts'. Com a persona que va ser present en aquella projecció i en el cacofònic quart d'hora de burles, xiscles i mugits que va seguir, crec que la Viquipèdia potser voldrà aclarir la seva definició d'"ovació dempeus"".[4] The Guardian va conjecturar: "aquells que prefereixen les aquarel·les delicades, millor que es mantinguin enrere. Fa un toc sensacionalista".The Paperboy també es va projectar a l'Ischia Global Film & Music Festival de 2012.[5][6]

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «The Paperboy: Cannes Review». The Hollywood Reporter, 24-05-2012. [Consulta: 14 febrer 2020].
  2. «The Paperboy». Box Office Mojo. [Consulta: 14 febrer 2020].
  3. «Cannes Film Festival 2012 line-up announced - Time Out Film» (en anglès). Time Out. Arxivat de l'original el 2012-12-20.
  4. Collin, Robbie «Were critics wrong to boo The Paperboy?». The Daily Telegraph [Londres], 13-03-2013 [Consulta: 31 maig 2013].
  5. Vivarelli, Nick. «Ischia fest ups Hollywood wattage». Variety, 08-06-2012. [Consulta: 29 octubre 2023].
  6. Bradshaw, Peter «The Paperboy – review». The Guardian [Londres], 14-03-2013 [Consulta: 31 maig 2013].