Rivularia
 Rivularia nitida  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Bacillati |
| Fílum | Cyanobacteriota |
| Classe | Cyanophyceae |
| Ordre | Nostocales |
| Família | Rivulariaceae |
| Gènere | Rivularia C.Agardh ex Bornet i Flahault, 1886 Rivularia |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Schizosiphon Heteractis
|
| Tipus | Rivularia atra |
.svg){kind=icon}
Rivularia és un gènere de cianobacteris de l'ordre de les nostocals (Nostocales), família de les rivulariàcies.
Característiques
[modifica]Les espècies de Rivularia formen filaments (tricomes) polaritzats diferenciats en part apical i basal, compostos per cèl·lules hialines, estretes i llargues. Presenten beines rígides, a vegades laminades, transparents o groguenques, que envolten els tricomes, els quals produeixen les seves pròpies beines. Els filaments estan agrupats de forma paral·lela i radial, formant petits coixinets esfèrics o hemisfèrics en un principi però quan creixen, les colònies poden formar extensions macroscòpiques d'alguns mil·límetres de gruix i de forma plana i irregular, estratificada en capes de fins a 5 centímetres de diàmetre, sovint calcificades, i presenten una coloració glauca, blanquinosa o ferruginosa. Les colònies marines sovint tenen una coloració més fosca.[1]
Ecologia
[modifica]Són espècies d'hàbitat perifític, sovint sobre substrat calcari, per tant alhora, incrustades amb carbonat de calci. També existeixen espècies que no formen incrustacions, epífites o epilítiques. Habiten molts tipus d'ambients, torrents, cursos d'aigua dolça, zones estancades, preferentment amb aigües no contaminades.[2] Certes espècies viuen en ambients marins supralitorals.[1]
Taxonomia
[modifica]El gènere conté 100 espècies, de les quals només una cinquantena estan acceptades.[2] Algunes espècies acceptades són:
- Rivularia atra
- Rivulari biasolettiana
- Rivularia bullata
- Rivularia dura
- Rivularia haematites
- Rivularia halophilla
- Rivularia nitida
Referències
[modifica]- 1 2 Jaume Cambra; Antoni Gómez, Jordi Rull. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1989. ISBN 84-7306-358-9.
- 1 2 «AlgaeBase. World-wide electronic publication». Galway: National University of Ireland. [Consulta: 6 gener 2020].
