Francesc Godia i Sales
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1921  Barcelona |
| Mort | 28 novembre 1990 (69 anys) Barcelona |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
| Altres noms | Paco Godia |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de Fórmula 1 |
| Esport | automobilisme |
| Disciplina esportiva | Fórmula 1 |
| Família | |
| Fills | Carmen Godia i Bull |
| Pare | Francesc Gòdia i Petriz |
| Premis | |
Francesc Godia i Sales (Barcelona, 21 de març de 1921 - Barcelona, 28 de novembre de 1990), conegut com a Paco Godia, fou un pilot de Fórmula 1 i col·leccionista d'art català. Com a pilot de carreres, encarnava la figura del gentleman driver dels inicis de l'automobilisme esportiu. Entre el 2008 i 2015, la seva col·lecció s'exposava al Museu Fundació Francisco Godia, a la casa Garriga-Nogués del carrer de la Diputació, 250 de Barcelona.[1][2]
Biografia
[modifica]Fill del barceloní Francesc Godia i Petriz, en esclatar la Guerra Civil espanyola, la seva família va haver de fugir en ser perseguida pel bàndol republicà. Godia va interrompre els estudis per a integrar-se a l'Exèrcit Nacional, essent amb 16 anys l'alferes provisional més jove de l'estat.[3]
Trajectòria esportiva
[modifica]El 1946 va començar a córrer al circuit de Montjuïc amb cotxes procedents del negocio que havía montat el seu pare, des d'un Fiat 500 Topolino fins a un Hotchkiss, i el 1948 va fomar ambcon Salvador Fàbregas i Joan Jover l'escudería Auto Españolas, amb alguns Maserati 4CL llogats a la Scuderia Milano.[3]
El 1949, va acabar en quart lloc a les 24 Hores de Le Mans con el Delage de Gérard, i aquell mateix any va obtenir el desè lloc al Gran Premi Penya Rhin.[3] Va ocupar la 17a plaça a la graella de sortida del Gran Premi d'Espanya de 1951, celebrat al circuit de Pedralbes el 28 d'octubre, al volant d'un Maserati 4CLT/48 i va acabar en el desè lloc. Va participar de nou en el Gran Premi d'Espanya de 1954, també a Pedralbes, amb un Maserati 250F, finalitzant sisè.[3] Aleshores, el fabricant italià li va proposar posar-li un cotxe a peu de pista en cada cursa, mentre ell es fes càrrec de les despeses. L'acord va començar amb el Gran Premi de Nàpols de 1956, i quatre curses més tard, després d'haver quedat quart al Gran Premi d'Itàlia a (Monza) i Alemanya a Nurburgring, va acabar al setè lloc absolut de la classificació final del Campionat del Món.[3]
El 1958, Paco Godia va abandonar la Fórmula 1, després de l'accident que va sofrir en el Gran Premi de França al circuit de Reims i de fer novè al Gran Premi de l'Argentina.
Es va retirar de la competició el 1969 amb la victòria a les 12 hores de Barcelona, amb Escuderia Montjuïc i el seu Porsche 908.[3] Tanmateix, va continuar vinculat al món de l'esport del motor, i va ser l'impulsor del Circuit de Catalunya en col·laboració amb el RACC.[3]
Palmarès a la Fórmula 1
[modifica]- Curses disputades:14
- Punts pel campionat de pilots: 6
- Millor classificació en un G.P.: 4t (Alemanya 1956 i Itàlia 1956)
- Millor classificació al mundial de pilots: 7è (1956)
Referències
[modifica]- ↑ Palau, Maria «L'art de Godia, en venda». El Punt Avui, 17-05-2022.
- ↑ Macià, Miquel; Martí, Pep «Les germanes Godia, una gran fortuna catalana amb arrels a l'antic règim». Nació Digital, 27-09-2020.
- 1 2 3 4 5 6 7 del Arco, Javier. «Francisco Godía Sales». Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.
