Neus Segrià Fortuny
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1931  Tarragona | ||
| Mort | 12 maig 2021 (89 anys) Reus (Baix Camp) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | ceramista | ||
| Activitat | 1984 - | ||
| Premis | |||
| |||
Neus Segrià Fortuny (Tarragona, 21 de desembre de 1931 - Reus, 12 de maig de 2021)[1][2] va ser una ceramista catalana que sempre es va sentir de Reus, ciutat d'on va ser nomenada filla adoptiva.[3]
Carrera
[modifica]Va néixer a Tarragona l'any 1931, però un any després la seva família es va traslladar a Reus.[1] Mentre estudiava batxillerat a l'institut de Reus, va descobrir el seu interès pel dibuix i la pintura. Als matins anava a l'institut i a les tardes treballava al taller de l'escultor Pere Vidiella un parell de dies a la setmana. Després va assistir a l'acadèmia de dibuix de Miquel Pàmies i a l'estudi del pintor Ramon Vinyes. La seva família va veure la seva vessant artística, però pensava que li calia una professió amb més seguretat. Va anar a Barcelona a estudiar a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils, estudis que compaginava amb el dibuix, pintura i ceràmica a l'Escola Massana. Hi va assistir poc temps, perquè es va casar amb Josep Vila i va tenir cinc fills. Traslladats a Reus, quan la filla més gran va tenir deu anys, Neus Segrià va decidir tornar a la seva vocació. Després de visitar el monestir de Montserrat amb la seva família li va cridar l'atenció una ceràmica procedent del taller Sedó d'Esparreguera, i es va posar en contacte amb el taller, i allà va iniciar el seu aprenentatge en el món de la ceràmica. Durant cinc anys s'hi desplaçava dos cops per setmana i va establir amb Enric Sedó una relació professional i d'amistat. Va treballar intensament amb el torn. A Esparreguera va conèixer un dels ceramistes més internacionals del nostre país, Llorens Artigas. Gràcies al seu cosí Josep Laporte que el coneixia, va treballar amb el ceramista Antoni Cumella la tècnica de l'esmalt.[4]
La primera exposició personal la va fer l'any 1984 a la Galeria Anquin's de Reus, presentada pel mateix Cumella. Per perfeccionar-se tècnicament, va viatjar al Japó, al taller dels germans Nazzary a Tòquio; també va assistir a cursos impartits per ceramistes de renom internacional com David Leach, Alan Caiger, Andew Schuster i Judy Trim, per millorar els coneixements. Dos anys després, el 1986, va exposar a la Galeria Kreisler de Barcelona.[5] El diari La Vanguardia li va dedicar una crítica on deia que l'àmplia selecció d'obres presentades no semblava obra d'una principiant sinó del fruit d'anys d'experiència tant pel domini del torn com de l'esmalt. En la mostra «Ceràmica Pinzellada» va exposar conjuntament amb deu pintors que van treballar sobre cent peces ceràmiques creades per ella. Els pintors van ser: Artur Aldomà Puig, Sefa Ferré, Joan Martí, Manuel Mayoral, Josep Maria Morató Aragonès, Ceferí Olivé, Jaume Queralt, Francesc Roman, M. Jesús Roselló i Josep Sala.[6]
Va conèixer i col·laborar amb molts artistes, com ara Joan Rebull. Ha exposat tant a Catalunya i l'Estat Espanyol com a l'estranger: França, Suïssa, Alemanya, Corea, etc. Pel març del 2007 l'Ajuntament de Reus va organitzar una exposició antològica comissariada per Carme Puyol, on es va presentar un llibre amb tota la seva producció catalogada.[6] Neus Segrià tenia el seu taller al centre de Reus. Exposava la seva obra quan n'estava segura de la coherència que tenia el conjunt de peces que mostrava.
A Reus ha dissenyat i elaborat diverses obres per a espais públics i privats, com ara les peces de revestiment de la font de la plaça de les Aigües. Per a les piscines de la ciutat va crear el mural «Moviments d'aigua» el 1999. També va elaborar el mural «La Pregària» (1996) al Santuari de Misericòrdia, el mural de la parròquia de Sant Joan (2002), i el mural «Doneu bons fruits», de la parròquia de Sant Josep Obrer (2004). La ciutat de Reus, l'any 2018 va acordar distingir-la amb el títol de «Filla adoptiva» i va penjar un retrat seu a la Galeria de fills il·lustres.[7]
Obra
[modifica]«Per fer una feina ben feta, te l'has d'estimar», deia Neus Segrià. Les seves obres tenen una sèrie de característiques: entusiasme, voluntat i constància. Es caracteritzen per la puresa de les formes i la importància del color en unes peces que són un plaer per als sentits. Generalment cada sèrie, així com algunes peces soltes, tenen motius concrets d'inspiració, en la natura, els paisatges que descobreix o en algun esdeveniment. A partir d'un viatge a Egipte va fer una exposició anomenada «Empremtes del Nil», i quan va esclatar la guerra d'Iraq va fer una exposició a Barcelona en què totes les peces eren vermelles.[6][8]
Referències
[modifica]- 1 2 «Es mor la ceramista Neus Segrià». Reusdigital.cat, 12 maig 2021 [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Esquela de Neus Segrià Fortuny». Diari Més, 13-05-2021. [Consulta: 5 abril 2026].
- ↑ Martínez, Arnau «Neus Segrià. La ceramista serà nomenada filla adoptiva de la ciutat de Reus». Reusdigital.cat, 19 setembre 2018 [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ Salcedo Miliani, Antonio, Plural Femení: dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte 1870-1950, Tarragona: Diputació de Tarragona, 2016.
- ↑ «Exposiciones. Neus Segrià Galeria Kreisler». La Vanguardia (1 d'abril 1986, pàg. 42).
- 1 2 3 Puyol, Carme. Neus Segrià, ceramista. Ofici i Creació. Reus: Institut Municipal de Museus, 2007.
- ↑ «Fills il·lustres i adoptius». Ajuntament de Reus. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ Maeztu, B. «Neus Segrià i Fortuny» (en castellà). Revistart | Revista de Arte nº 207, 30-12-2021. [Consulta: 5 abril 2026].
