Illes Malgrats

Illes Malgrats
Tipus	arxipèlag
Part de	Reserva Marina de les Illes del Ponent de Mallorca, el Toro, les Malgrats i el Sec
Lloc
Entitat territorial administrativa	Calvià (Balears)
	39° 30′ 00″ N, 2° 27′ 10″ E / 39.5°N,2.4528°E
Banyat per	mar Mediterrània
Format per	es Malgrat ; Illa dels Conills

Les illes Malgrats són un petit arxipèlag situat davant la badia de Santa Ponça, al municipi de Calvià (Mallorca). Estan formades per dos illots principals i constitueixen un espai d'elevat interès paisatgístic i ecològic. Des de 2004 formen part d'una reserva marina, ampliada i redefinida el 2025 amb el nom de Reserva Marina de les Illes del Ponent de Mallorca, El Toro, les Malgrats i el Sec.

Geografia

Les illes Malgrats constitueixen un petit arxipèlag format per dos illots rocosos, situats a només uns 180 metres la cala de Santa Ponça. L'illot més extens és conegut com a es Malgrat: té aproximadament 1 km de longitud i una superfície que supera els 84.000 m². L'altre, de dimensions més reduïdes, és l'illa dels Conills, també anomenada illa de les Rates o illa d'Enmig, que mesura uns 10.900 m² i arriba a un màxim de 170 metres d'amplada. Els dos illots resten separats per un canal d'uns 87 metres d'amplada.^[1]^[2]

Pel que fa al relleu, l'illot gran presenta penya-segats de fins a 60 metres d'altura, amb parets abruptes especialment a la façana nord, mentre que l'illot petit s'eleva fins a una trentena de metres i mostra un perfil costaner molt escarpat. El topònim illa des Conills es vincula amb la presència històrica de conills i rates.^[1]

Toponímia

El topònim Malgrat ha designat històricament tant l'illot principal com el promontori costaner oposat, actualment conegut com a Mirador del Canó.^[3]

Les primeres mencions documentals daten del segle xvi. El 1585 el virrei Lluís Vic i Manrique ordenà la construcció d'una talaia «enfrente la isla Malgrat», i el 1595 Joan Binimelis esmentà «lo Cap de Malgrat» en la seva Història de Mallorca.^[3]

Inicialment s'usava la forma Malgrat (sense article), però amb el temps es consolidà l'ús popular amb article dialectal (es Malgrat), i posteriorment el plural Malgrats per designar tot el conjunt.^[3]^[4]

Etimologia

Segons Joseph Gulsoy, el nom prové del llatí malegratus ('ingrat', 'inhòspit'), en al·lusió al caràcter abrupte i poc fèrtil del cap de Malgrat. La geologia inestable del sector —amb conglomerats, argiles i calcàries erosionades— ha provocat despreniments i fins i tot l'enderrocament d'edificacions al penya-segat.^[3]

Joan Coromines recull la suggerència que podria derivar d'un possible malum gradum d'origen mossàrab. Tanmateix, també s'ha proposat una explicació més recent i funcional: un nom creat pels mariners que havien de travessar aquests passos difícils, en al·lusió als corrents marins adversos que s'hi produeixen («mal grat» dels corrents).^[5]

Medi natural

Les illes Malgrats foren declarades reserva marina el 15 de juny 2004,^[1] i des de 2025 estan integrades a la Reserva Marina de les Illes del Ponent de Mallorca, juntament amb l'illa del Toro i el Sec.^[6]^[7] Formen part de la xarxa Natura 2000 com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).^[1]

Flora

La vegetació dels illots és escassa i adaptada a sòls pobres, salins i amb alta insolació. A l'illa des Conills predomina el salat ver (Suaeda vera), que cobreix prop del 80% de la superfície, acompanyat de plantes nitròfiles com la malva de roca (Malva subovata) i la vauma (Malva arborea).^[1]

A l'illa major, a més del salat ver, hi destaca la presència de la bufera arbustiva (Withania frutescens) i d'esparregueres (Asparagus albus i A. horridus). Altres plantes habituals són la morella mauritànica, el Zygophyllum creticum i l'endemisme Diplotaxis ibicensis, molt escàs a Mallorca.^[1]

Els fons marins són rics en praderies de Posidonia oceanica i hàbitats rocosos amb elevada biodiversitat. Estudis recents indiquen que entre 2005 i 2022 la biomassa de peixos vulnerables s'ha quadruplicat a la zona gràcies a l'efecte reserva.^[8]

Fauna

A la part emergida hi viuen colònies de gavina de pota groga (Larus michahellis), així com de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii). A les zones rocoses hi nidifiquen el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). També són lloc de cria per a la baldriga baleàrica (Puffinus mauretanicus), i per al virot gros (Calonectris diomedea).^[1]

Entre els rèptils hi destaca una subespècie de la sargantana gimnèsica (Podarcis lilfordi subsp. hartmanni), endèmica i catalogada com a vulnerable. Quant als invertebrats, s'hi troben diversos coleòpters tenebriònids endèmics, així com caragols com Tudorella ferruginea i l'endemisme Xerocrassa frater subsp. frater.^[1]^[9]

Referències

1 2 3 4 5 6 7 8 Mayol Serra, Joan. Societat d'Història Natural de Balears. Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears ( PDF). Palma: Perifèrics, 2020, p. 99-101 (Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears). ISBN 978-84-12187-52-6 [Consulta: 30 setembre 2025].
↑ «Malgrat, illes des». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 8. Palma: Promomallorca, p. 206. ISBN 84-8661702-2.
1 2 3 4 «Malgrat (Calvià)». [Consulta: 30 setembre 2025].
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Malgrats». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Coromines, Joan. «Malgrat». A: Onomasticon Cataloniae. vol. V. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 153. ISBN 84-7256-331-6 [Consulta: 30 setembre 2025].
↑ «Decret 26/2025, de 4 de juliol, pel qual s'estableix la Reserva Marina de les Illes del Ponent de Mallorca, el Toro, les Malgrats i el Sec, i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora i fauna marines i les activitats subaquàtiques, i es modifiquen el Decret 41/2015, de 22 de maig; el Decret 10/2019, de 15 de febrer, i el Decret 26/2019, de 12 d'abril». Butlletí Oficial de les Illes Balears, 086, 5 juliol 2025. ISSN: 2254-1233.
↑ «Les reserves marines a les Illes Balears». Govern de les Illes Balears. [Consulta: 30 setembre 2025].
↑ Morey, Gabriel; Coll, Josep; Navarro, Oliver. Les reserves marines de l'illa del Toro i les illes Malgrats. Seguiment de les espècies íctiques vulnerables sobre substrat rocós en el període 2005-2022. Direcció General de Pesca i Medi Marí/Govern de les Illes Balears – Tragsatec, 2022.
↑ Salvador, Alfredo. Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles (en castellà). Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, 31 juliol 2006 [Consulta: 30 setembre 2025].

Vegeu també

Torre de Malgrats

Referències externes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Malgrats

Reserva marina illes Malgrat

Enllaç Natura 2000

[:1-1] 1 2 3 4 5 6 7 8 Mayol Serra, Joan. Societat d'Història Natural de Balears. Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears ( PDF). Palma: Perifèrics, 2020, p. 99-101 (Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears). ISBN 978-84-12187-52-6 [Consulta: 30 setembre 2025].

[2] «Malgrat, illes des». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 8. Palma: Promomallorca, p. 206. ISBN 84-8661702-2.

[:0-3] 1 2 3 4 «Malgrat (Calvià)». [Consulta: 30 setembre 2025].

[4] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Malgrats». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[5] Coromines, Joan. «Malgrat». A: Onomasticon Cataloniae. vol. V. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 153. ISBN 84-7256-331-6 [Consulta: 30 setembre 2025].

[6] «Decret 26/2025, de 4 de juliol, pel qual s'estableix la Reserva Marina de les Illes del Ponent de Mallorca, el Toro, les Malgrats i el Sec, i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora i fauna marines i les activitats subaquàtiques, i es modifiquen el Decret 41/2015, de 22 de maig; el Decret 10/2019, de 15 de febrer, i el Decret 26/2019, de 12 d'abril». Butlletí Oficial de les Illes Balears, 086, 5 juliol 2025. ISSN: 2254-1233.

[7] «Les reserves marines a les Illes Balears». Govern de les Illes Balears. [Consulta: 30 setembre 2025].

[8] Morey, Gabriel; Coll, Josep; Navarro, Oliver. Les reserves marines de l'illa del Toro i les illes Malgrats. Seguiment de les espècies íctiques vulnerables sobre substrat rocós en el període 2005-2022. Direcció General de Pesca i Medi Marí/Govern de les Illes Balears – Tragsatec, 2022.

[9] Salvador, Alfredo. Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles (en castellà). Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, 31 juliol 2006 [Consulta: 30 setembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]