Harald Stamm
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1938  (88 anys)Frankfurt del Main |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, cantant, professor universitari, músic |
| Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín |
| Veu | Baix |
| Instrument | Veu |
   | |
Harald Stamm (Frankfurt am Main, 29 d'abril de 1938) és un baix alemany.
Tot i néixer a Frankfurt, la seva infantesa va transcórrer a Bingen am Rhein, on es va formar abans de dedicar cinc anys a l’ensenyament secundari. Paral·lelament, i gairebé com un refugi personal, estudiava cant amb Franz Fehring. Aquella afició, però, es convertiria ben aviat en vocació: després d’obtenir el primer premi al Concurs Schubert de Viena (1967) i, l’any següent, al de Berlín (1968), va entendre que el seu futur no era a les aules, sinó damunt l’escenari.
El canvi va ser immediat. El mateix any del premi berlinès ja debutava a Gelsenkirchen, i aviat se succeïren els compromisos: l’Staatstheater de Kassel (1970-1972), l’Òpera de Colònia (1972-1974) i, des del 1973, una relació estable amb l'Òpera Estatal d'Hamburg, on el 1975 participaria en l’estrena de l’òpera de Günter Bialas Der gestiefelte Kater a Schwetzingen.
A partir de 1976, la seva trajectòria s’expandí encara més, amb nombroses produccions com a artista convidat a la Deutsche Oper de Berlín, consolidant-se com una veu imprescindible de l’escena operística alemanya.
Harald Stamm va desenvolupar una carrera molt extensa que el va portar als principals teatres d’òpera tant d’Alemanya com de l’escena internacional. Va actuar al Teatre Nacional de Munic, a l'Òpera Estatal de Berlín i als teatres d’òpera de Dresden, Düsseldorf, Frankfurt i Stuttgart. També va ser convidat habitual a la Staatsoper de Viena —on va interpretar Sarastro— i a Zuric —on va donar vida a Zaccaria, König Marke i Sarastro—, així com a Tòquio (König Heinrich, Landgraf, König Marke, Sparafucile), Madrid (Enrico), Roma, Ginebra, Lisboa, Copenhaguen, Venècia i molts altres. La seva presència va ser igualment destacada en nombrosos festivals: Salzburg, Bregenz, Lucerna, Verona, Savonlinna, Munic, Maggio Musicale Fiorentino, entre d’altres.
El 1979 va debutar al Metropolitan Opera de Nova York en el paper que acabaria convertint-se en el seu emblema: Sarastro a La flauta màgica. Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona hi va cantar en nou ocasions al llarg d’onze anys, entre 1981 i 1992. El 1985 va interpretar Antinous en la versió de Henze d'Il ritorno d'Ulisse in patria a Salzburg, i el 1987 es va presentar al Covent Garden de Londres com a Raimondo a Lucia di Lammermoor. Més endavant, també en aquest teatre, va assumir el paper d’Orest a Elektra.
El 1990 va encarnar el rei Henry de Wagner a Brussel·les i Lisboa, consolidant encara més la reputació d’un baix de gran solidesa i versatilitat.[1][2][3]
