Espirulina
  | |
.svg){kind=icon}
L'espirulina és la biomassa deshidratada de diverses espècies de cianobacteris (abans coneguts com a «algues blaves») que pot ser consumida pels humans i els animals. Les tres espècies són Arthrospira platensis, A. fusiformis i A. maxima. Investigacions recents han traslladat encara més totes aquestes espècies al gènere Limnospira. També s'ha descobert que L. fusiformis no és prou diferent de L. maxima per ser considerada una espècie independent.[1] El gènere Arthrospira es classificava anteriorment dins del gènere Spirulina, i d'aquí el nom.[2] Cultivada arreu del món, l'espirulina s'utilitza com a complement dietètic o aliment integral.[3] També s'utilitza com a complement alimentari en les indústries de l'aqüicultura, la piscicultura i les granges avícoles.[4] Limnospira platensis[5] és la principal espècie utilitzada per a la producció dels complements alimentaris (anteriorment classificats com Arthrospira sp.).[6] Totes aquestes espècies es classificaven anteriorment dins el gènere Spirulina; tot i això ara hi ha acord que són gèneres ben diferents, i que les espècies alimentàries pertanyen al gènere Limnospira. Malgrat això, és comú continuar trobant escrit «spirulina» o «espirulina» perquè romanen com a noms populars.[7]
A part de les espècies naturals, també hi ha una gran varietat de soques fetes servir mundialment per a la investigació en el camp de la nutrició, medicina, bioremediació i biofabricació.[8]
Característiques microbiològiques
[modifica]Hàbitat
[modifica]Aquests cianobacteris viuen en un medi aquàtic alcalí, ja sigui tropical com subtropical, quelcom que els facilita habitar a moltes regions del món. Arthrospira platensis es localitza principalment a l'Àfrica, tot i que també s'han trobat exemplars a l'Àsia i Amèrica del Sud.[9] En canvi, A. maxima habita al voltant d'Amèrica Central, sobretot a Califòrnia i a Mèxic.[7][10]
Cultiu
[modifica]Per una banda, al seu cultiu al laboratori s'han de tenir en compte vuit factors ambientals perquè la productivitat del cianobacteri sigui la màxima: lluminositat (fotoperíodes de 12/12.4 luxes), temperatura (30 °C), mida de la inoculació, velocitat d'agitació, sòlids dissolts (19-60 g/litre), pH (8.5-10.5), qualitat de l'aigua i presència de macronutrients (C, N, P, K, S, Mg, Na, Cl i Ca) i micronutrients (Fe, Zn, Cu, Ni, Co i S).[9][10]
Per l'altra banda, per cultivar aquest microorganisme en ambients naturals són necessaris els següents nutrients: hidrogencarbonat de sodi, nitrat de potassi, sal marina, fosfat de potassi i sulfat de ferro.[11]
Antigament, per a la seva producció, s'utilitzaven determinades regions de llac alcalines com a cultius a gran escala de microalgues (1970 llac Texcoco, Mèxic). Avui en dia, però, s'usen fotobioreactors amb condicions molt controlades per augmentar-ne al màxim la producció. A més a més, gràcies al nou interès en l'economia circular s'ha començat a emprar efluents de residus com a substrat del cultiu de Limnospira,[10] quelcom que es veu reflectit en projectes com el MELiSSA Pilot Plant.
Morfologia
[modifica]
Paràmetres helicoidals
[modifica]El gènere Limnospira és fàcilment reconegut gràcies a la seva forma filamentosa recaragolada; per aquest motiu, les espècies són determinades segons els paràmetres helicoidals que presenten. En aquest cas, la seva disposició espacial ve donada gràcies al conjunt de cèl·lules cilíndriques distribuïdes en tricomes helicoidals no ramificats que ressemblen un caragol ample, obert i uniforme. La seva amplada natural oscil·la entre els 2,5 i els16 μm, el pas de rosca entre 0 i 80 μm i el diàmetre es troba entre els 15 i els 60 μm.[12] Tot i això, hi ha constància de variacions de grandària entre organismes de la mateixa espècie. Les cèl·lules que la conformen tenen una amplada de 3 a 12 μm i presenten parets cel·lulars transversals, denominades septes, que són visibles a la llum del microscopi i els atorguen un color verd-blavós.
Membrana cel·lular
[modifica]En ser un bacteri gramnegatiu té una capa de peptidoglicà que presenta una alta densitat d'electrons juntament amb una membrana cel·lular multiestratificada de quatre capes caracteritzada per tenir una filera de pors al voltant del tricoma.[7] Addicionalment, la paret està envoltada per una càpsula o beina composta de polisacàrids. La membrana tilacoidal i els ficobilisomes estan disposats en feixos paral·lels i cada cèl·lula es troba separada de la seva contigua gràcies al septe, però totes elles continuen interconnectades mitjançant diversos plasmodesmes. Aquestes barreres són formades per creixement centrípet tant del peptidoglicà com de les capes més centrals i internes de la cèl·lula.
Orgànuls cel·lulars
[modifica]Al citoplasma hi ha diversos orgànuls cel·lulars com ara grànuls de glucogen, que aporten una font de carboni i energia a l'organisme; grànuls lipídics, emprats durant la síntesi de la membrana; carboxisomes i grànuls de polifosfats, que emmagatzemen l'enzim RuBisCO (ribulosa 1,5-bifosfat carboxilasa/oxigenasa), molt important durant el cicle de Calvin; grànuls de cianoficina, rellevants per a la conversió del nitrogen i formats per arginina i àcid aspàrtic.[13] Per a la síntesi dels grànuls de cianoficina són necessàries unes condicions riques en nitrogen; per tant, hi ha orgànuls dependents de l'estat nutricional en el qual es trobi el tricoma.
Aquests microorganismes també presenten unes vesícules o vacúols de gas en els espais intertilacoidals, que els confereixen l'habilitat de flotar. Gràcies a aquest mecanisme, el cianobacteri és capaç de regular i optimitzar la seva posició en la columna d'aigua, quelcom que els permet mantenir-se sempre en una localització òptima de nutrients i llum per a conduir la fotosíntesi.
Metabolisme
[modifica]El nombre d'estudis sobre les rutes metabòliques o enzims que empren aquest gènere són bastant reduïts per culpa de falta d'investigació. Tanmateix, algunes de les propietats naturals han estat descrites, però moltes de les seves activitats metabòliques encara estan per determinar.
Es tracta d'organismes fotoautòtrofs, és a dir, que utilitzen l'energia de la llum solar per fixar el diòxid de carboni (CO₂). Aquest component, combinat amb aigua (H₂O), formarà fosfogliceraldehid (PGAL) que posteriorment servirà per a sintetitzar algunes molècules orgàniques com ara glucosa. Aquest procés metabòlic, característic en plantes superiors i bacteris fotosintètics, és denominat fotosíntesi i la molècula principal per a captar fotons s'anomena clorofil·la. També conté la ferredoxina-sulfit reductasa, el citocrom b₆f i l'acetohidraxiàcid sintasa,[14] aquesta última utilitzada per a la síntesi d'aminoàcids ramificats.
A causa de la seva taxonomia com a cianobacteri, es va considerar fer servir Limnospira com a bacteri fixador de nitrogen atmosfèric, però els resultats van ser desfavorables, ja que el gen que codifica l'enzim semblant a la dinitrogenasa reductasa (nifH) acaba en la síntesi d'una proteïna disfuncional. Tot i això, sí que tenen l'enzim nitrit reductasa; enzim conegut per catalitzar la reacció final per a la reducció del nitrat on, el nitrit és reduït a amoni.[15]
Alimentació i nutrició
[modifica]Es considera que l'espirulina ha estat una font alimentària per als asteques i altres cultures antigues d'Amèrica Central. La seva recol·lecció al llac de Texcoco i venda com a pastissos[16][17] està documentada i descrita des del temps d'Hernán Cortés. Els asteques l'anomenaven tecuitlatl, que significa «excrement de pedra». Amb posterioritat, investigadors francesos van trobar en el mateix llac molta quantitat d'espirulina, i en la dècada de 1970 es va establir en el mateix lloc la primera planta de producció d'espirulina de l'empresa Sosa Texcoco per a la seva producció a gran escala.
Un altre indret on ja es coneixia l'espirulina d'antic, és el Txad. Es té coneixement que en aquestes contrades africanes la tribu Kanembu assecava l'espirulina en forma de pastissos anomenats dihé que s'utilitzen per fer brous per als àpats.[18] Des del 2007, hi ha una explotació local d'espirulina, ja que, és una de les formes més eficients d'obtenir comercialitzar i obtenir ingressos. Aquesta acció té com a finalitat millorar les condicions de vida de les persones més pobres del territori.[19]
Informació nutricional
[modifica]
A la taula següent queden recollits els principals valors mitjans de carbohidrats, lípids, fibra, proteïnes i vitamines per 100 grams d'espirulina:
| Valor energètic: | 1210kJ / 290 kcal | |
|---|---|---|
| Greixos/lípids:
dels quals saturats: |
7.72 g
2.65 g | |
| Hidrats de carboni: | 23.9 g | |
| Fibra alimentària: | 3.6 g | |
| Proteïnes: | 57.5 g | |
| Altres components: | Vitamina A | 29 μg |
| Tiamina (vit. B1) | 2.38 mg | |
| Riboflavina (vit. B₂) | 3.67 mg | |
| Niacina (vit. B₃) | 12.8 mg | |
| Àcid pantotènic (vit. B₅) | 3.48 mg | |
| Vitamina B₆ | 0.364 mg | |
| Vitamina E | 5 mg | |
Proteïnes
[modifica]Qualitativament, entre un 50-70 per cent del pes sec de l'espirulina correspon a proteïnes, que contenen tots els aminoàcids essencials, que representen un 47 per cent del pes proteic total.[21] La metionina, la cisteïna y el triptòfan són els menys abundants.[22]
Del percentatge de proteïna total, entre un 83-90 per cent és digerible per l'ésser humà (la digestibilitat és la relació de nitrogen de les proteïnes que s'absorbeixen i dels aminoàcids que les componen juntament amb altres factors dependents de la persona). Aquest valor és bastant semblant al d'altres proteïnes com la caseïna. (95.1 per cent), pel fet que la Limnospira no conté una paret cel·lular molt robusta que necessiti trencar-se per a poder accedir al seu contingut proteic (únicament té capes de polisacàrids com la mureïna).[23]
Lípids
[modifica]Els lípids constitueixen entre un 5.6 a un 7 per cent del pes sec d'espirulina i, dels quals, un 83 per cent corresponen a la fracció saponificable (monogalactosil diglicèrid, digalactosil diglicèrid, sulfoquimovosil diglicèrid i fosfatidil glicerol) i un 17 per cent a la fracció no saponificable (majoritàriament parafina, pigments, terpens i esterols).[24]
Hidrats de carboni
[modifica]Generalment, els hidrats de carboni es troben en un 15-25 per cent del pes sec, del qual només proporcions molt petites corresponen a carbohidrats simples com ara la glucosa, la fructosa o la sacarosa. Aquests sucres varien en funció del cultiu, ja que, en condicions d'estrès hi ha una disminució del percentatge de proteïna total i un increment dels hidrats de carboni a causa de la secreció d'exopolisacàrids.[25]
Des del punt de vista nutricional, l'únic carbohidrat interessant és el mesoinositol fosfat, que proporciona una font d'inositol. Aquest polialcohol es troba, aproximadament, en vuit cops més quantitat en el cianobacteri que en la vedella i diversos centenars de cops més que en els vegetals.[26]
Vitamines
[modifica]
L'espirulina té betacarotè, un precursor de la vitamina A que pot ser assimilat i transformat en vitamina A pels mamífers. A més a més, el betacaroté no és tòxic quan s'acumula, és a dir, a diferència de la vitamina A, no té associat un risc de sobredosi.
També conté un nivell de vitamina E o tocoferol comparable al del germen del blat. Aquesta vitamina té propietats antioxidants que permeten la conservació dels àcids grassos insaturats de l'espirulina.
Aquest cianobacteri també té diferents quantitats de vitamines solubles en aigua, com serien la vitamina B1 o tiamina, la vitamina B2 o riboflavina, la vitamina B3 o niacina, la vitamina B5 o àcid pantotènic i la vitamina B6.
Diferents estudis ha demostrat que l'espirulina també conté vitamina B12, un nutrient que ajuda a mantenir la salut de les neurones i la sang, i també contribueix a la formació de l'àcid desoxiribonucleic (DNA). No obstant això, s'ha demostrat que les quantitats d'aquesta vitamina no es troben disponibles per a l'assimilació per part dels humans.[27]
Cianotoxines
[modifica]Estudis toxicològics han comprovat que els cianobacteris, com dels que s'obté el producte espirulina, produeixen toxines com ara microcistines, nodularines o sixtoxines. Aquestes toxines són fàcils de monitorar en els cultius en fotobioreactors, però no han de ser subestimades perquè poden tenir un impacte neurotòxic (anatoxina i saxitoxina), es poden acumular en el fetge (microcistines), augmenten la probabilitat d'alguns càncers, etc.
Metalls pesants
[modifica]Limnospira spp. té una bona capacitat de bioadsorció de metalls pesants, per això pot utilitzar-se en bioremediació d'aigües contaminades. Tanmateix, aquesta característica no és útil en el camp de l'alimentació, ja que pot arribar a acumular quantitats de 0.11 mg Hg, 0.012 mg Pt, 4.7 mg Ni, 0.17 mg Cg, 1.9 mg Pb, etc. per kg de pes sec d'espirulina. És un valor superior als 3 mg por kg de pes sec d'espirulina, que és el límit màxim establert per la Comissió Europea.
Hidrocarburs aromàtics policíclics
[modifica]Els nivells d'hidrocarburs aromàtics policíclis (PAH, de l'anglès polycyclic aromatic hydrocarbon) en l'espirulina solen ser elevats perquè aquests cianobacteris els acumulen de manera natural, o a causa de processaments tèrmics inadequats a l'hora d'obtenir el producte final. Aquests, generalment, acostumen a trobar-se per sobre del dictaminat per la regulació de la Comissió Europea, però les concentracions de benzopirè (substància carcinògena i el compost més perjudicial d'entre tots els que formen els PHA) es troben molt inferiors al límit.
Estudis terapèutics
[modifica]Avui en dia s'està estudiant l'ús de l'espirulina com a producte per a tractar diverses patologies com ara la deficiència del ferro (anèmia), la deficiència de vitamina A (gràcies als elevats nivells de betacarotè), la transmissió del VIH de la mare als fills, alguns tipus de càncers (gràcies al seu contingut en carotenoides) o la disminució de defenses immunitàries (elevats percentatges de carbohidrats).[29]
Espirulina en projectes innovadors
[modifica]MELiSSA Pilot Plant (UAB) - European Space Agency
[modifica]
MELiSSA (Micro-Ecological Life Support System Alternative) és una organització sense ànims de lucre creada per l'Agència Espacial Europea (ESA) i composta per 15 socis juntament amb la participació addicional de 50 entitats (universitats, centres espacials, empreses terrestres, etc.) de Bèlgica, Espanya, França, Suïssa, Itàlia, Països Baixos i el Canadà.[30]
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) participa en la fase Ground Demonstration de MELiSSA en el Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental (DEQBA) de l'Escola d'Enginyeria denominada MELiSSA Pilot Plant (MPP). El projecte, liderat pel manager general Francesc Gòdia Casablancas, és una demostració en una planta pilot d'un sistema tancat de suport vital que permet la producció d'aliments, aigua i O₂, a base de residus com orina, excrements i CO₂.[31]
Un d'aquests aliments són les plantes superiors (enciam, blat, remolatxa) que proporcionen O₂ de forma paral·lela a una tripulació de rates de laboratori. Un altre dels ingeribles de la planta és el cianobacteri Limnospira, la qual és cultivada en un fotobioreactor de 83 litres que, alhora, es troba alimentat pel CO₂ produït per la tripulació de rates.
INSPIRATION
[modifica]
INSPIRATION[32] és un projecte iniciat l'any 2015 en dues regions de la República Democràtica del Congo (Mooto y Mbandaka) i pel Centre d'Investigació Nuclear Belga (Belgian Nuclear Research Centre (SCK CEN)). Aquesta organització està localitzada a Mol (Bèlgica), i ofereix serveis de criopreservació de Limnospira per a la investigació primària o per a cultius en bioreactors.
Al Congo, un 43 per cent de nens menors de cinc anys pateix de malnutrició crònica, quelcom que fa que aquest projecte consideri la instal·lació de basses impermeables en les quals seria possible cultivar el cianobacteri Limnospira. Aquest enfocament és a causa de la seva gran contribució nutricional en la dieta humana.
Addicionalment, l'any 2017 es va iniciar una col·laboració amb la Universitat Pedagògica Nacional (UPN) amb l'objectiu d'expandir el coneixement sobre el cultiu d'aquest microorganisme, així com sensibilitzar i formar a la població local.
XTU Biofaçade
[modifica]XTU architects són una parella d'arquitectes francesos, Anouk Legendre i Nicolas Desmazieres, que tenen com a consigna rehumanitzar l'entorn de la vida a través de la naturalesa.
Aquesta organització posseeix un projecte denominat Biofaçade[33] que té com a finalitat crear edificis sostenibles que continguin sistemes de cultiu del cianobacteri Limnospira o altres organismes, com per exemple Elysia chlorotica, en les seves façanes.
Aquests cultius permetrien tenir una façana activa i productiva que aportés com una cortina a les parets que els irradia massa llum, una ventilació passiva que permetés una regulació de la temperatura de la façana i del mateix cultiu, i un increment de l'absorció del CO₂ atmosfèric.
Referències
[modifica]- ↑ Pinchart, Pierre-Etienne; Marter, Pia; Brinkmann, Henner; Quilichini, Yann; Mysara, Mohamed; Petersen, Jörn; Pasqualini, Vanina; Mastroleo, Felice «The genus Limnospira contains only two species, both unable to produce microcystins: L. maxima and L. platensis» (en anglès). iScience, 9-2024. DOI: 10.1016/j.isci.2024.110845. PMC: 11407035.
- ↑ Villaró-Cos, Silvia; Guzmán Sánchez, José Luis; Acién, Gabriel; Lafarga, Tomás «Research trends and current requirements and challenges in the industrial production of spirulina as a food source». Trends in Food Science & Technology, vol. 143, 1-2024. DOI: 10.1016/j.tifs.2023.104280.
- ↑ «Blue-green algae». MedlinePlus, National Library of Medicine, US National Institutes of Health, 03-08-2021. Arxivat de l'original el 9 June 2023. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ Vonshak, A. (ed.). Spirulina platensis (Arthrospira): Physiology, Cell-biology and Biotechnology. London: Taylor & Francis, 1997.ISBN 0-7484-0674-3
- ↑ «Genus: Limnospira» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ Nowicka-Krawczyk, Paulina; Mühlsteinová, Radka; Hauer, Tomáš «Detailed characterization of the Arthrospira type species separating commercially grown taxa into the new genus Limnospira (Cyanobacteria)» (en anglès). Scientific Reports, 9, 1, 24-01-2019, p. 694. DOI: 10.1038/s41598-018-36831-0. ISSN: 2045-2322.
- 1 2 3 Ciferri, O. «Spirulina, the edible microorganism». Microbiological Reviews, 47, 4, 12-1983, p. 551–578. DOI: 10.1128/mr.47.4.551-578.1983. ISSN: 0146-0749. PMID: 6420655.
- ↑ taxonomy. «Taxonomy browser (Limnospira)». [Consulta: 26 octubre 2022].
- 1 2 Sili, Claudio; Torzillo, Giuseppe; Vonshak, Avigad. Arthrospira (Spirulina) (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2012, p. 677–705. DOI 10.1007/978-94-007-3855-3_25. ISBN 978-94-007-3855-3.
- 1 2 3 A review on culture, production, and use of Spirulina as food for humans and feeds for domestic animals and fish. Rome, Italy: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2008. ISBN 978-92-5-106106-0.
- ↑ Chang, Yuanyuan; Wu, Zucheng; Bian, Lei; Feng, Daolun; Leung, Dennis Y.C. «Cultivation of Spirulina platensis for biomass production and nutrient removal from synthetic human urine» (en anglès). Applied Energy, 102, 2-2013, p. 427–431. DOI: 10.1016/j.apenergy.2012.07.024.
- ↑ Sili, Claudio; Torzillo, Giuseppe; Vonshak, Avigad. Arthrospira (Spirulina) (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2012, p. 677–705. DOI 10.1007/978-94-007-3855-3_25. ISBN 978-94-007-3854-6.
- ↑ Ramírez-Moreno, Liliana; Olvera-Ramírez, Roxana «Uso tradicional y actual de spirulina sp. (arthrospira sp.)» (en castellà). Interciencia, 31, 9, 9-2006, p. 657–663. ISSN: 0378-1844.
- ↑ Morphology, Ultrastructure and Taxonomy of Arthrospira (Spirulina maxima and Arthrospira (Spirulina) platensis. CRC Press, 1997-05-21, p. 19–34.
- ↑ Schagerl, M.; Angel, R.; Donabaum, U.; Gschwandner, A. M.; Woebken, D. «Limnospira fusiformis harbors dinitrogenase reductase (nifH)-like genes, but does not show N2 fixation activity» (en anglès). Algal Research, 66, 01-07-2022, p. 102771. DOI: 10.1016/j.algal.2022.102771. ISSN: 2211-9264.
- ↑ Díaz del Castillo, Bernal. The discovery and conquest of Mexico : 1517-1521. Farrar, Strauss and Cudahy, corp. 1956.
- ↑ Kahn, Charles. WORLD HISTORY societies of the past.. [Place of publication not identified]: PORTAGE & MAIN PR, 2005. ISBN 978-1-55379-972-6.
- ↑ Ciferri, O. Spirulina, the edible microorganism.. Microbiol Rev., 1983 Dec, p. 47(4):551-578.. DOI: doi:10.1128/mr.47.4.551-578.1983.
- ↑ «FAO - Noticias: Unas algas del Chad, ricas en nutrientes, podrían ayudar a combatir la malnutrición» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-11-10. [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ «FoodData Central» (en anglès). U.S. Department of agriculture, 04-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ Mauron, J. Effect of Processing on Nutritive Value of Food: Protein. CRC Press, 2019-07-16, p. 429–472. ISBN 978-0-429-29052-7.
- ↑ Clément, G.; Giddey, C.; Menzi, R. «Amino acid composition and nutritive value of the algaSpirulina maxima». Journal of the Science of Food and Agriculture, 18, 11, 11-1967, p. 497–501. DOI: 10.1002/jsfa.2740181101. ISSN: 0022-5142.
- ↑ Dillon, J. C.; Phuc, Anh Phan; Dubacq, J. P.. Nutritional Value of the Alga Spirulina. S. Karger AG, p. 32–46.
- ↑ «News on the Organization of the 4th International Congress of Food Science and Technology». Canadian Institute of Food Science and Technology Journal, 7, 2, 4-1974, p. A33. DOI: 10.1016/s0315-5463(74)73867-6. ISSN: 0315-5463.
- ↑ Garcia‐Gragera, David; Peiro, Enrique; Arnau, Carolina; Cornet, Jean‐François; Dussap, Claude‐Gilles (en anglès) Microbial Biotechnology, 15, 3, 02-08-2021, p. 931–948. DOI: 10.1111/1751-7915.13882. ISSN: 1751-7915.
- ↑ The Chemicals of Spirulina. CRC Press, 1997-05-21, p. 193–222.
- ↑ Watanabe, F.; Katsura, H.; Takenaka, S.; Fujita, T.; Abe, K. «Pseudovitamin B(12) is the predominant cobamide of an algal health food, spirulina tablets». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 47, 11, 11-1999, p. 4736-4741. DOI: 10.1021/jf990541b. ISSN: 0021-8561. PMID: 10552882.
- ↑ Grosshagauer, Silke; Kraemer, Klaus; Somoza, Veronika «The True Value of Spirulina». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 68, 14, 08-04-2020, p. 4109–4115. DOI: 10.1021/acs.jafc.9b08251. ISSN: 1520-5118. PMID: 32133854.
- ↑ Falquet, Jacques «Còpia arxivada». The nutritional aspects of Spirulina, 3-2017, p. 18-20. Arxivat de l'original el 2022-12-10 [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ «Melissa Foundation» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Nutrition Research Arrives Aboard Space Station - NASA» (en anglès americà), 14-04-2026. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «INSPIRATION: spirulina to combat hunger in the South | SCK CEN» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2022].
- ↑ «BIO-FACADES» (en francès). [Consulta: 21 octubre 2022].
Enllaços externs
[modifica]
