close
Vés al contingut

Ernest Sena i Calabuig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnest Sena i Calabuig
Biografia
Naixement20 març 1946 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 2026 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
BERJAYA Síndic de Comptes de Catalunya
12 gener 2005 – 4 març 2011
Director de l'Institut Català de Finances
febrer 1993 – desembre 2004
Sotsdirector de l'Institut Català de Finances
1990 – febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Superior de Comerç de València
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGeneralitat de Catalunya
Valencia Semanal
Sindicatura de Comptes de Catalunya
Borsa de València
El Correo Catalán
Banca Catalana
Grup Catalana Occident
Consell del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata


X: ErnestSena Modifica el valor a Wikidata

Ernest Sena i Calabuig (Russafa, València, 20 de març de 1946 - València, 18 d'agost de 2026) va ser un economista i polític catalanovalencià.[1][2]

Format en peritatge i professorat mercantil a l'Escola Superior de Comerç de València, es traslladà a Barcelona i es llicencia en ciències econòmiques, polítiques i comercials per la Universitat de Barcelona (UB) el 1974. A Barcelona, treballa al servei d'estudis de Banca Catalana, al Grup Catalana Occident, als Serveis d'Economia i Sociologia SA, i també com a responsable de la secció d'economia del diari El Correo Catalán entre els anys 1971 i 1974.[1][3][4]

Des de jove, va entrat en contacte amb el valencianisme, i la seva consciència política va estar marcada per la defensa de la llengua. Mantingué una estreta vinculació amb el moviment escoltista i a través dels cursos de valencià de Lo Rat Penat es va acostar a l'activisme cultural i polític.[5] Democratacristià convençut, cap a l'any 1964 es va incorporar a la Unió Democràtica del País Valencià (UDPV), un dels partits nacionalistes valencians del final de la dictadura i els primers anys de la transició democràtica, convertint-se en un dels seus dirigents més coneguts. També fou impulsor i editor del setmanari Valencia Semanal.[3][1][4]

Durant onze anys, entre el febrer del 1993 i el desembre del 2004, ocupà el càrrec de director de l'Institut Català de Finances (ICF), el banc públic de la Generalitat de Catalunya.[6][3] Posteriorment, el Parlament de Catalunya, a proposta de CiU, el va designar Síndic de Comptes de Catalunya, càrrec que va ocupar sis anys més, entre el gener del 2005 i el març del 2011. Anteriorment, entre el 1980 i el 1986, havia estat el director del servei d'estudis de la Borsa de València i, l'any 1978, va ser el primer director general d'Economia del Consell del País Valencià, també fou assessor financer del Govern de la Generalitat de Catalunya entre el 1986 i el 1989, i el 1990 va ser designat sotsdirector general de l'Institut Català de Finances, del qual va ser nomenat director general dos anys més tard. Els darrers anys de la seva trajectòria professional i vital, havia estat l'administrador de la Fundació CMJ Godó, una fundació que té com a objectiu la protecció dels grups d’infants, joves i gent gran en risc d'exclusió social.[2][3][5]

Referències

[modifica]