Ellery Queen
| Tipus | pseudònim col·lectiu d'editor pseudònim col·lectiu personatge literari pàgina de desambiguació de biografies de Wikimedia |
|---|---|
| Creat per | Frederic Dannay i Manfred B. Lee |
| Dades | |
| Pseudònim | Ellery Queen, Ellery Queen, Jr. i Barnaby Ross |
| Ocupació | editor i escriptor |
Ellery Queen és el pseudònim de dos cosins estatunidencs,[1] d'origen jueu, Frederick Dannay (nascut Daniel Nathan, Nova York, 20 d'octubre de 1905 – 3 de setembre de 1982) i Manfred Bennington Lee (nascut Manford (Emanuel) Lepofsky, Nova York, 11 de gener de 1905 – 3 d'abril de 1971), escriptors de literatura policíaca. També és el nom del seu principal detectiu de ficció, un escriptor de misteri de la ciutat de Nova York que ajuda el seu pare, inspector de policia, a resoldre casos d'assassinat desconcertants.[2][3][4]
Ellery Queen, investigador
[modifica]El personatge va ser creat a causa del concurs convocat per una revista per tal de premiar la publicació de la millor òpera prima policíaca. Els autors Dannay i Lee decidiren enviar un treball literari signat amb el mateix nom que el protagonista detectiu i aconseguiren el premi, però abans que la novel·la arribés a estar publicada, la titularitat de l'editorial va ser venuda a un altre empresari, que va preferir editar l'obra d'un altre dels concursants. Els "Ellery Queen" no perderen l'ànim i van enviar el seu relat The Roman Hat Mystery a altres editorials, fins que els va ser acceptat per l'editor Stokes.[5][6][7]
Aparegut per primera vegada el 1929, el personatge d'Ellery Queen es converteix en tan famós quan els seus autors es decidiren a crear la revista Ellery Queen's Mystery Magazine (EQMM), considerada amb el pas del temps com una de les més influents publicacions de literatura de misteri en llengua anglesa de la segona meitat del segle xx.
El protagonista de la novel·la, Ellery Queen, és un jove escriptor de relats de misteri al mateix temps que un investigador aficionat, de ment lúcida i analítica, graduat a la Universitat Harvard i interessat en els delictes només per curiositat (de fet no cobra mai res per la seua activitat investigadora). Son pare Richard Queen, d'origen irlandès, és l'inspector en cap del Departament d'Homicidis de la policia de Nova York, i en moltíssims dels casos Ellery actua com a col·laborador del seu pare en la resolució dels robatoris i homicidis als quals ha de fer front el Departament.
La primera sèrie de relats
[modifica]Des de la primera de les novel·les es defineix immediatament el model dels treballs successius: Un crim insòlit, proves contradictòries, la presència de l'inspector Queen i del seu ajudant el sergent Velie, la posada a disposició del lector de tots els elements suficients per a la revelació del culpable i el conseqüent "desafiament al lector" que precedeix als episodis finals en els quals es revela la solució del cas, sovint al darrer paràgraf o inclús la darrera línia del capítol.
També amb aquesta primera novel·la s'inicia la fórmula base dels títols en anglès, seguint el següent esquema: "The + adjectiu de nacionalitat + substantiu + Mystery". Els autors imitaren d'aquesta manera el model ja emprat per S.S. Van Dine a la sèrie de novel·les protagonitzades pel seu detectiu Philo Vance, els títols de les quals seguien l'esquema: The + substantiu (de sis lletres) + Murder Case. D'aquesta forma, el segon llibre publicat per la parella a l'any següent (1930) va ser "The French Powder Mystery. A aquesta seguiran The Dutch Shoe Mystery (1931), The Greek Coffin Mystery" (1932), The Egyptian Cross Mystery (1932), The American Gun Mystery (1933), "The Siamese Twin Mystery (1933), The Chinese Orange Mystery" (1934) i The Spanish Cape Mystery (1935). L'èxit del cicle va ser tan gran que, més tard, en ser publicat un nou llibre fora d'aquesta fórmula Halfway House (1936), algunes edicions en castellà el titulen com El misterio de las cerillas suecas, tot i que la darrera versió publicada a Espanya torna al seu sentit original, com a La casa a medio camino.
Els cicles de Hollywood, Wrightsville i Nova York
[modifica]A partir de la publicació de The Door Between (1937) comença un breu cicle que trasllada el protagonista des de Nova York fins als estudis de Hollywood, on Ellery és cridat com a autor de guions cinematogràfics. Corresponen a aquest període els títols The Devil To Pay (1938), The Four Of Hearts (1938) i The Dragon's Teeth (1939).
A les novel·les següents Dannay i Lee alternen l'ambientació dels seus relats entre els àmbits de la gran ciutat: "There Was An Old Woman" (1943, sobre una tonada infantil a l'estil de diverses obres d'Agatha Christie), "Cat Of Many Tails" (1949) o "The Origin Of Evil" (1951), amb un breu cicle de relats que se situen a l'entorn d'una ciutat provinciana: Wrightsville. Són "Calamity Town" (1942), "The Murderer Is A Fox" (1945), "Ten Days' Wonder" (1948) i "Double, Double" (1950, també estructurada a partir d'una melodia infantil)
Evolució psicològica del protagonista
[modifica]El personatge Ellery Queen va prendre al seu inici l'aspecte d'un Philo Vance, el detectiu creat per l'escriptor i crític d'art S.S. Van Dine, amb la seua actitud certament esnob i cínica, però a poc a poc va anar adoptant trets més personals. Mantenint una gran intel·ligència crítica i la independència econòmica (deguda a l'herència de la seua difunta mare, pertanyent a una rica i distingida família novaiorquesa), Ellery pren també de la figura del seu pare el sentit realista i pràctic de la vida pel seu origen irlandès, i l'interès per la justícia. De totes maneres, malgrat que a les novel·les afloren algunes dades sobre la intimitat dels personatges principals, inclús algun flirteig ocasional del protagonista, allò fonamental de la seua presència en els relats és l'eficàcia en el raonament deductiu i l'efectivitat, tot i les complicacions i els errors en la resolució dels intricats problemes que es plantegen en els casos criminals narrats.
Les novel·les de Queen varen ser molt prompte traduïdes a l'espanyol, difoses de manera quasi immediata en col·leccions populars de Mèxic i de l'Argentina, però arribaren molt més lentament a la península, a partir dels anys quaranta, i amb major intensitat cap als setanta, en editorials radicades a Catalunya com ara German Plaza o Picazo, però no totes han arribat a ser adaptades al castellà, produint-se importants llacunes en la seua difusió malgrat el magisteri dels seus autors en la novel·la d'intriga i la seua acceptació generalitzada entre els aficionats en el gènere de detecció, que els consideren entre els tres autors fonamentals del "joc net", juntament amb Christie i John Dickson Carr. En llengua catalana, solament alguns dels seus relats curts varen ser publicats als anys trenta a la revista "Llegiu-me", sense que tinguera cap dels títols principals l'honor de ser inclòs en col·leccions tan característiques com "La cua de palla" en cap de les seues aparicions.
El cicle de Drury Lane
[modifica]Ellery Queen no és l'únic pseudònim emprat per Dannay i Lee. El 1932 i sota el nom de Barnaby Ross varen crear el personatge de Drury Lane, un veterà actor especialitzat en el repertori de William Shakespeare, amb unes grans dots per a la investigació i que viu la seua època de daurada jubilació en una casa palau anomenada "The Hamlet" (de fet, el nom que els autors donaren al protagonista és així mateix una referència al famós teatre londinenc ubicat a la zona de Drury Lane).
Per l'estil utilitzat, molt prompte la paternitat dels relats de Ross va ser atribuïda a la parella d'autors Queen que, durant la dècada dels trenta, es divertiren creant confusió amb el tema i participant en debats literaris en els que un d'ells es presentava amb el nom d'Ellery i l'altre amb el de Barnaby Ross.[8]
En l'actualitat, la reedició de les quatre novel·les protagonitzades per Drury Lane es presenten amb l'etiqueta única d'Ellery Queen, abandonant l'altre pseudònim inicial. Aquests quatre relats constitueixen un cicle unitari i tancat en el qual Dannay i Lee experimentaren diversos subgèneres policíacs, amb característiques que posteriorment seien represes en successives novel·les de Queen.
El primer d'aquests, La tragèdia de X (1932) és el més semblant a les narracions clàssiques de Queen afrontant, amb certes variacions, la temàtica del crim en un "recinte tancat", a partir d'una sèrie d'homicidis que van tenint lloc successivament en un autobús urbà, en un dels "ferris" del riu Hudson i en un vagó de tren de rodalia. En ella queden ja definits els trets fonamentals del mateix Lane, així com els personatges secundaris de l'inspector Thumm, el metge forense Schilling i el procurador Bruno, que continuaran apareixent a les dues obres següents.
La segona novel·la del cicle: "La tragèdia de Y", publicada el mateix any, tracta d'homicidis ocorreguts dins de l'àmbit familiar, preconitzant altres relats de Queen a l'anomenat "cicle de Wrightsville" (com ara "La dècada prodigiosa" o "La ciutat desgraciada") amb reconstruccions analítiques de la psicologia dels diversos personatges i les seues relacions, el mateix que anys després faria l'anglesa Agatha Christie en novel·les del tipus "Five little pigs" (1949), per exemple. Els fets de la narració tenen lloc amb pocs mesos de diferència amb el relat anterior.
La tercera de les obres: "La tragèdia de Z" (1933), se situa temporalment deu anys després dels relats anteriors i en ella s'introdueix el nou personatge de Patience Thumm, filla de l'antic inspector, i dotada igualment d'una notable inquietud investigadora. La noia es converteix en la pràctica en coprotagonista activa de la narració, mentre que Drury Lane, més ancià i amb dificultats d'audició, pren un paper cada vegada més passiu. També la intriga policíac se situa en segon termini, mentre que els autors s'esforcen per aprofundir en la psicologia dels personatges involucrats en el drama, d'arrels carcelàries i un desenllaç vinculat a aquestes.
El relat darrer, publicat com "Drury Lane abandona l'escenari" (1933)[9]
- ↑ Goodrich, Joseph. Blood Relations: The Selected Letters of Ellery Queen 1947-1950. Perfect Crime Books, 2012. ISBN 978-1-935797-38-8.
- ↑ Wheat, Carolyn «The Last Word The Real Queen(s) of Crime». Clues: A Journal of Detection, vol. 23, 4, 6-2005, p. 87–90. DOI: 10.3200/CLUS.23.4.87-90.
- ↑ «Ellery Queen» (en anglès). Britannica .com. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ Nevins, Francis M. Royal bloodline: Ellery Queen, author and detective. Bowling Green University Popular Press, 1974. ISBN 978-0892964963.
- ↑ Queen, Ellery. The Roman Hat Mystery. Frederick A. Stokes Company, 1929.
- ↑ Norris, J. F. «Pretty Sinister Books: The Enigma of the New McClure's Mystery Contest». Pretty Sinister Books, 01-12-2012. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ «Whodunit? Theydunit, the Team of Dannay and Lee; THE GLASS VILLAGE. By Ellery Queen. 281 pp. Boston: Little, Brown & Co. $3.50.» (en anglès). The New York Times, 15-08-1954.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ellery Queen» (en anglès), 31-08-2018.
- ↑ Amnon Kabatchnik. Blood on the Stage, 1925-1950: Milestone Plays of Crime, Mystery, and Detection : an Annotated Repertoire. Scarecrow Press, 2010. ISBN 9780810869639.
