Dorze
 Poblat tradicional dorze a les terres altes de Chencha. | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Llengua | Dorze |
| Grups relacionats | Gamo |
| Geografia | |
| Originari de | Estat regional d'Etiopia dau Sud (Etiòpia) (oc)  |
| Estat | Etiòpia |
| Regions amb poblacions significatives | |
Els dorzes són un grup ètnic del sud d'Etiòpia establert principalment a les terres altes de Chencha, a la Regió d'Etiòpia Meridional. Parlen la llengua dorze, una llengua de la família omòtica, i són coneguts especialment pels seus habitatges tradicionals de bambú en forma de rusc, per la seva tradició tèxtil i pel cultiu de l'enset, que constitueix la base de la seva alimentació.[1][2]
Segons l’Encyclopaedia Aethiopica, el nom «Dorze» designava originàriament una de les unitats polítiques tradicionals (*dere*) dels gamo, tot i que posteriorment també es va generalitzar com a etnònim tant en la literatura científica com en els censos etíops.[1]
Geografia
[modifica]
Els dorzes habiten principalment les terres altes que envolten Chencha, a l'oest d'Arba Minch, al sud d'Etiòpia. El seu territori se situa sobre l'escarpament de la Gran Vall del Rift, en una regió muntanyosa caracteritzada per forts desnivells, temperatures moderades i precipitacions abundants.[1][3]
Aquestes condicions han afavorit el desenvolupament d'una agricultura intensiva basada en terrasses de pedra, així com el cultiu de l'enset. El bambú és també un element característic de la regió i constitueix el principal material emprat en la construcció dels habitatges tradicionals dorze.[1][3]
Història
[modifica]El nom «Dorze» designava originàriament un dels dere o territoris tradicionals dels gamo. Amb el temps, el terme també va passar a identificar la comunitat que habitava aquest territori i es va consolidar com a etnònim tant en la literatura científica com en els censos etíops.[1]
A finals del segle XIX, el territori habitat pels dorzes va quedar integrat a l'Imperi etíop durant l'expansió territorial impulsada per l'emperador Menelik II cap al sud del país.[4]
Arquitectura
[modifica]
Els habitatges tradicionals dels dorzes constitueixen una de les manifestacions més característiques de l'arquitectura vernacla d'Etiòpia.[5]
Les cases es construeixen amb una estructura de tires de bambú entreteixides que posteriorment es recobreix amb fulles d'enset o de bambú. La construcció, realitzada per artesans especialitzats amb l'ajuda dels propietaris, requereix habitualment entre dues i tres setmanes, sense comptar el temps necessari per preparar els materials.[5]
Els habitatges presenten una planta circular i una coberta de forma ogival que pot assolir prop de vuit metres tant d'alçada com de diàmetre. L'interior es divideix mitjançant envans de bambú trenat que separen els espais destinats a la vida familiar, l'emmagatzematge i altres usos domèstics.[5]
Amb el pas dels anys, la humitat deteriora progressivament la part inferior de l'estructura de bambú. En lloc de reconstruir completament l'habitatge, els dorzes en retallen periòdicament la base, fet que permet prolongar-ne la vida útil durant dècades, tot i que l'edifici va perdent alçada de manera gradual.[5]
Economia
[modifica]
L'economia tradicional dels dorzes es basa principalment en l'agricultura i el teixit. El cultiu de l'enset constitueix un dels pilars de la seva alimentació, mentre que també es conreen cereals, hortalisses i altres cultius adaptats a les terres altes del sud d'Etiòpia.[1]
Els dorzes són especialment coneguts per la seva tradició tèxtil. Els teixidors elaboren manualment peces de cotó utilitzant telers tradicionals, una activitat que continua essent un dels trets més característics de la seva economia i identitat cultural.[6]
Alimentació
[modifica]L'enset constitueix la base de l'alimentació tradicional dels dorzes i és el cultiu més característic de les terres altes del sud d'Etiòpia.[7]
Els principals aliments obtinguts de l'enset són el kocho, la bulla i l' amicho. El kocho, que constitueix l'aliment bàsic de moltes comunitats del sud d'Etiòpia, s'obté a partir de la fermentació de la polpa extreta del pseudotija i del corm de la planta. La bulla és un midó que s'obté durant el processament i es considera un producte de més qualitat, mentre que l'amicho correspon al corm bullit de plantes joves.[7]
Tradicionalment, el processament de l'enset és una activitat desenvolupada principalment per les dones, que conserven i transmeten les tècniques d'elaboració de generació en generació.[7]
Artesania i teixits
[modifica]
Els dorzes són reconeguts arreu d'Etiòpia per la seva tradició tèxtil, que constitueix una de les activitats artesanals més característiques de la comunitat.[6]
Els teixits es confeccionen manualment amb telers tradicionals utilitzant principalment fil de cotó. Les tècniques de teixit es transmeten de generació en generació i continuen formant part de la identitat cultural dorze.[6]
Els artesans elaboren una àmplia varietat de peces de vestir tradicionals, com ara kemis, netela, gabi, bufandes i gorres, així com altres productes tèxtils destinats tant als mercats locals com a altres regions d'Etiòpia.[6]
El teixit ha tingut històricament una gran importància econòmica dins la comunitat. Molts homes dorzes es desplaçaven temporalment a ciutats i altres poblacions etíops per exercir l'ofici de teixidor, mentre les dones romanien al poble i s'encarregaven principalment de les activitats agrícoles i de la gestió de la llar.[8]
Mercats
[modifica]
Els mercats setmanals constitueixen un element central de la vida econòmica i social de les comunitats dorze. A més de facilitar l'intercanvi de productes agrícoles i artesanals, representen un espai de trobada entre els habitants dels diferents pobles de les terres altes de Chencha.[1]
Entre els productes que s'hi comercialitzen destaquen l'enset, cereals, fruites, hortalisses, bestiar, així com teixits i altres objectes elaborats pels artesans locals.[6]
Els mercats també tenen una important funció social, ja que afavoreixen les relacions entre les comunitats i constitueixen un punt habitual de reunió per als habitants de la regió.[1]
Organització social
[modifica]
Tradicionalment, la societat dorze s'organitzava al voltant de comunitats territorials i d'un sistema de càrrecs vinculats al prestigi i a la redistribució de recursos dins la comunitat.[1]
Un dels elements més destacats era el halak'a, un títol tradicional que comportava l'organització de grans festes comunitàries. Durant aquestes celebracions es reunien i redistribuïen aliments, béns, serveis i diners entre els membres de la comunitat, un procés que reforçava tant el prestigi del titular com la cohesió social.[9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Dorze ethnography». Encyclopaedia Aethiopica. Hiob Ludolf Centre for Ethiopian and Eritrean Studies. [Consulta: 16 juliol 2026].
- ↑ «Dorze». Glottolog. [Consulta: 16 juliol 2026].
- 1 2 Assefa, Emiru Birhane «Long-Term Indigenous Soil Conservation Technology in the Chencha Area, Southern Ethiopia: Origin, Characteristics, and Sustainability». Ambio, 43, 2014, p. 932–942. DOI: 10.1007/s13280-014-0527-x.
- ↑ Marcus, Harold G. The Life and Times of Menelik II: Ethiopia 1844–1913. Red Sea Press, 1995. ISBN 9780932415196.
- 1 2 3 4 Gruber, Petra. Architectures of Weaving. Jovis, 2023 [Consulta: 16 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 Ergetew, Abayneh Feyso «Handloom Value Chain Analysis: The Case of Dorze Ethnic Group in Chencha, Gamo Gofa Zone, Ethiopia». European Journal of Business and Management, 10, 2018.
- 1 2 3 Brandt, Steven A.; Anita Spring; Clifton Hiebsch; J. Terrence McCabe i altres. The Tree Against Hunger: Enset-Based Agricultural Systems in Ethiopia. Washington, D.C.: American Association for the Advancement of Science, 1997 [Consulta: 16 juliol 2026].
- ↑ Olmstead, Judith «Farmer's Wife, Weaver's Wife: Women and Work in Two Southern Ethiopian Communities». African Studies Review, 18, 1975, p. 85–98. DOI: 10.2307/523723.
- ↑ Halperin, Rhoda H.; Judith Olmstead «To Catch a Feastgiver: Redistribution among the Dorze of Ethiopia». Africa, 46, 1976, p. 146–165. DOI: 10.2307/1158758.
Bibliografia
[modifica]- Brandt, Steven A.; Anita Spring; Clifton Hiebsch i altres. The Tree Against Hunger: Enset-Based Agricultural Systems in Ethiopia. Washington, D.C.: American Association for the Advancement of Science, 1997.
- Ergetew, Abayneh Feyso «Handloom Value Chain Analysis: The Case of Dorze Ethnic Group in Chencha, Gamo Gofa Zone, Ethiopia». European Journal of Business and Management, 10, 2018.
- Olmstead, John «The Dorze House: A Bamboo Basket». Natural History, 1972.
- Olmstead, Judith «Farmer's Wife, Weaver's Wife: Women and Work in Two Southern Ethiopian Communities». African Studies Review, 18, 1975, p. 85–98.
- Halperin, Rhoda H.; Judith Olmstead «To Catch a Feastgiver: Redistribution among the Dorze of Ethiopia». Africa, 46, 1976, p. 146–165.
