El convent dels dominics de Dubrovnik és un edifici singular de Grad, ciutat vella de Dubrovnik (Croàcia), en el qual destaca la presència d'un quadre de Ticià. L'edifici monumental té accés des de la zona del port i conté al seu interior una sala per a l'exhibició de pintures d'artistes locals i un magnífic pati.
Estan situats a la part oriental del nucli antic, al costat de les muralles de la ciutat. Els dominics van fundar el monestir de Dubrovnik el 1225. Consta d'un complex d'edificis que inclou l'església de Sant Domènec, un campanar, un claustre i tres ales del monestir. No se sap amb certesa quan va començar la construcció, algunes dades es remunten al segleXIII. Inicialment estava fora de les muralles de la ciutat, però a causa de la seva importància defensiva , el Petit Consell va decidir el 1301 que els plebeus ajudarien econòmicament amb la construcció i amb la seva feina.[1] Dins del monestir també hi ha una obra del mestre venecià Paolo Veneziano. El museu del monestir conté valuosos manuscrits i 217 incunables, pintures de pintors de Dubrovnik dels segles XV i XVI: Lovro Dobričević, Mihajlo Hamzić i Nikola Božidarević, i el retaule "Santa Magdalena", una obra del famós pintor italià Ticià de 1550. L'església és un dels edificis gòtics més grans de la costa oriental de l'Adriàtic. Els dissenys van ser realitzats per Michelozzo di Bartolomeo, i la construcció va ser dirigida pels artesans de Dubrovnik Utešimović, Radomanović i altres.[1]
12Đukić-Bender, V., Arhitektura spomeničke vrijednosti u muzejskoj upotrebi u Dubrovniku, Izvod iz magistarske radnje: "Muzeji u povijesno-spomeničkim zdanjima na dubrovačkom području" Zagreb 1985. // Dubrovački horizonti godina XVIII, br. 26. / ur. Josip Lučić, ISSN 0418-7925. Zagreb: Društvo Dubrovčana i prijatelja dubrovačke starine u Zagrebu, 1986., str. 64.
