Carles de Bèlgica

Carles de Bèlgica

Biografia
Naixement	10 octubre 1903 Palace of the Marquess of Assche (Bèlgica) (en)
Mort	1r juny 1983 (79 anys) Oostende (Bèlgica)
Sepultura	Cripta Reial de Laeken
Regent of Belgium (en)
20 setembre 1944 – 21 juliol 1950 ← Érasme-Louis Surlet de Chokier – Balduí I de Bèlgica →
Dades personals
Altres noms	Karel van Vlaanderen
Formació	Royal Naval College Wixenford School (en)
Activitat
Ocupació	pintor
Activitat	1970 - 1980
Altres
Títol	Comte de Flandes Príncep de Bèlgica Príncep de Saxònia-Coburg i Gotha
Família	Casa de Saxònia-Coburg i Gotha
Cònjuge	Jacqueline Peyrebrune (1977–)
Pares	Albert I de Bèlgica   i Elisabet de Baviera
Germans	Leopold III de Bèlgica Maria Josep de Bèlgica
Premis
(11 maig 1939)  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès (2 novembre 1926)  Cavaller dels Serafins (1926)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant  collar de l'Orde de Carles III  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  gran creu de l'Orde de la Torre i Espasa  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia  Gran Creu de Cavaller del Reial Orde Victorià

Carles de Bèlgica, comte de Flandes (Brussel·les, 1903-Oostende, 1983) fou un aristòcrata belga que va rebre el títol de príncep de Bèlgica i comte de Flandes. Va ser príncep-regent de Bèlgica (1944 - 1950), durant l'absència de Leopold III. S'estava a la finca reial de Raversijde que el desembre 1981 va vendre a l'estat belga.

Va néixer a Brussel·les el dia 10 d'octubre de l'any 1903, fill del rei Albert I de Bèlgica i d'Elisabet de Baviera.

Amb l'acabament de la Segona Guerra Mundial el príncep Carles i germà del rei Leopold III fou nomenat regent de Bèlgica a l'espera d'un referèndum que sobre el retorn de Leopold III. La situació de la monarquia belga no era clara i el país vivia immers en la crisi de la qüestió reial. Si bé tots els països que caigueren al bloc occidental recuperaren la seva forma d'estat de la preguerra a excepció d'Itàlia, aliada d'Alemanya, també és cert que totes les monarquies s'havien manifestat contràries al nacionalsocialisme durant el conflicte, aquest és el cas de Noruega, Dinamarca, Països Baixos, Luxemburg o Grècia.

El cas belga és més complex. El rei Leopold III de Bèlgica decidí no combatre l'avenç de les tropes nacionalsocialistes en permetre l'ocupació de Bèlgica l'any 1940 sense que aquest fet causés cap baixa remarcable a l'exèrcit alemany. La manca de resistència per part de Bèlgica impedí la formació d'un front estabilitzat a l'Europa occident a semblança al de la Primera Guerra Mundial alhora que permeté una ràpida ocupació de França.

A part de la negativa a resistir l'atac nacionalsocialista, Leopold III i la seva família continuaren residint a Bèlgica i ostentant els seus títols durant l'ocupació alemanya, un fet sense precedent en comparació amb l'exili de la resta de monarques europeus. Als últims mesos de guerra, la família reial belga fou empresonada i traslladada a Alemanya on van ser alliberats pels nord-americans l'any 1945, tot i això van romandre a l'exili, perquè el seu retorn era contestat. Així, la regència de Carles es va prolongar gairebé sis anys.

Tots aquests fets provocaren a la fi de la Segona Guerra Mundial un estat d'ànim contrari a la monarquia en el si de la societat belga. A part del rol confús o vacil·lant del monarca també es qüestionà seriosament el segon matrimoni del monarca amb Maria Liliana Baels. En l'absència del rei en exili, l'any 1944 a Bèlgica s'hi establí la regència de Carles durant la qual s'hagué de prendre importants decisions polítiques i econòmiques. Durant aquest període de sis anys que arribà fins al 1950, Bèlgica realitzà un salt endavant gràcies a l'ajuda estatunidenca dispensada a través del Pla Marshall. Va ser un temps tumultuós i durant els sis anys de la regència no menys de nou governs es van succeir.

S'estimulà fortament l'economia a través de cert intervencionisme social que permeté la construcció de l'estat del benestar belga gràcies als pactes entre la patronal, els sindicats i l'Estat. A més a més, s'estimulà el sector de la construcció a través de la garantia de reparació de tots els edificis danyats durant la guerra i de la construcció d'habitatge social. El Govern també portà a terme el sanejament del sector financer a través de l'Operació Gutt que permeté eliminar aquells beneficis realitzats durant la Guerra.

Durant la regència es creà la regió del Benelux, format pels Països Baixos, Luxemburg i la pròpia Bèlgica, que establia una regió d'interessos comuns entre els tres països. La regència atorgà el vot a les dones a les eleccions parlamentàries de 1948. Durant aquest període, Bèlgica participà en la fundació de les Nacions Unides i de l'OTAN.

L'any 1950 se celebrà el plesbicit pel qual es retornà Bèlgica a la monarquia i es permetia el retorn del rei Leopold III de Bèlgica al país. Des d'aques moment, el comte de Flandes visqué retirat de la vida pública, centrat en la seva faceta artística com a pintor signant amb el pseudònim de Karel van Vlaanderen.

Una vida amorosa moguda

Als anys trenta del segle xx va heure un afer amb Jacqueline Wehrli, la filla d'un pastisser brussel·lenc. El germà gran, Leopold, es va oposar a un casament amb una «plebeia», el que no va millorar la relació ja força tesa entre ambdós germans, i encara més quan el mateix Leopold uns anys després, en plena guerra, en segones noces va casar una plebeia. El 8 d'octubre 1938 va néixer la seva filla Isabelle Wehrli-Wybo, que va portar el nom de la mare i del padrastre Arthur Wybo, un veterà al servei de la cort reial, un casament de conveniença organitzat per la seva germana Marie-José i la reina Elisabeth. Carles va mantenir, discretament, la relació amb la filla i amb Jaqueline que va morir l'11 de gener de 1947 de tuberculosi. La relació amb la seva filla no va ser bona. Per donar-li una feina, nogensmenys va investir 3,6 milions d'euro en una xocolateria «Chocobel» a una avinguda dels més elegants de Brussel·les, però en pocs mesos va fer fallida. El 1968 va portar el seu pare als tribunals per ser reconeguda oficialment com a filla, però va ser en va. El 2012, el seu nebot, el príncep Laurent, va presentar Isabelle, una neboda del seu pare oficialment a la inauguració d'una exposició.

El 14 de setembre de l'any 1977 va fer un reconeixement matrimonial religiós París amb Jacquiline Peyrebrune. No van tenir fills. Aquesta cerimonia religiosa no té valor legal a Bèlgica, que només reconeix el matrimoni civil.