close
Vés al contingut

Camps Flegreus

Plantilla:Infotaula indretCamps Flegreus
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscaldera volcànica
serralada
camp volcànic Modifica el valor a Wikidata
Part deArc volcànic campanià Modifica el valor a Wikidata
Lloc
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCiutat metropolitana de Nàpols (Itàlia) i Província de Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 49′ 37″ N, 14° 08′ 20″ E / 40.827°N,14.139°E / 40.827; 14.139
SerraladaAntiappennino campano (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud458 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió13 (diàmetre) km
Punt més altSolfatara Modifica el valor a Wikidata  (458 m Modifica el valor a Wikidata)
Lloc de Patrimoni Geològic de la IUGS
BERJAYA
Camps Flegreus vists des de l'aire

Els Camps Flegreus (Campi Flegrei en italià) són una àrea volcànica al nord-oest de Nàpols i a 10 km del Vesuvi, situada al municipi de Pozzuoli. S'hi troba la famosa Solfatara.

Dins de l'àrea dels Camps Flegreus hi ha nombroses fumaroles i solfatares, productores de gasos. El paisatge del territori el formen tot de cràters de volcans actius i d'inactius.[1]

Alguns dels elements volcànics presenten manifestacions gasoses efusives, com per exemple la Solfatara, o hidrotermals (a Agnano, Pozzuoli i Lucrino).

La caldera dels Camps Flegreus és un exemple del fenomen de bradisisme, alternativa elevació i afonament del terra al llarg del temps.

El 2003, fou declarat Parc Regional.[2]

L'erupció ignimbrítica de la Campània, amb un Índex d'explosibilitat volcànica de 7[3] està datada fa uns 37.000 anys, i coincideix amb un conjunt de canvis bioculturals que inclouen la transició cultural del Paleolític mitjà al superior i la substitució de les poblacions neandertals per l'homo sapiens anatòmicament modern, un tema de debat sostingut.[4]

Situació geogràfica

[modifica]

Aquesta zona se situa al voltant del golf de Pozzuoli, al nord-oest de la badia de Nàpols, dins la Campània, a Itàlia. L'extensió de la caldera volcànica de dessota els Camps Flegreus és d'aproximadament 13 km de diàmetre,[5] gran part d'ella sota les aigües del Mar Tirrè, al Golf de Pozzuoli.[6]

Topografia

[modifica]

La caldera dels Camps Flegreus es formà després de dues erupcions, la primera fa 36000 anys i la segona 15000 aproximadament.[5] El paisatge de la zona és ple de nombrosos cons i cràters volcànics, així com de fenòmens termals tals com fonts calentes i fumaroles.

Desastres naturals

[modifica]

Bradisisme

[modifica]

Els Camps Flegreus pateixen bradisisme, un fenomen d'elevació i afonament progressiu del sòl que forma part d'un procés més ampli de ressorgiment de la caldera. Aquest procés ha estat documentat des de l'època romana, com testimonien les columnes del temple de Serapis a Pozzuoli, que presenten marques d'organismes marins (litòdids) resultants de la submersió parcial d'aquest sector de la caldera i la seva posterior emersió.[7]

Erupció de Monte Nuovo (1538)

[modifica]

L'última erupció històrica dels Camps Flegreus va tenir lloc el 1538 i va formar el con volcànic de Monte Nuovo, precedida per una fase d'elevació del terreny que va posar fi a un llarg període de subsidència d'almenys 1.400 anys. L'erupció va començar el 29 de setembre de 1538 i es va perllongar durant una setmana, amb tres centres eruptius diferenciats i danys que van obligar a fugir la població de la zona.[8][9]

Un estudi acadèmic publicat el 2011 a la revista Bulletin of Volcanology, basat en l'anàlisi de 58 fonts històriques, va permetre reconstruir amb precisió la cronologia dels fenòmens sísmics i bradisísmics previs a l'erupció, així com els seus efectes sobre la població de Pozzuoli, Agnano i Nàpols.[10]

Crisis bradisísmiques del segle XX i XXI

[modifica]

Entre el 1982 i el 1984, la zona va viure una crisi sísmica intensa, amb més de 1.300 esdeveniments mensuals registrats i una elevació del sòl de fins a 9 cm per mes, que va suposar un aixecament acumulat de 110 cm a la zona de màxim moviment, dins del nucli urbà de Pozzuoli, entre gener de 1982 i desembre de 1983. Aquest patró de deformació va ser similar al registrat durant una crisi anterior, el 1970-1972.[11]

Des del 2005, l'Observatori Vesuvià monitora una nova fase d'activitat que s'ha intensificat notablement els darrers anys, amb més de 3.000 terratrèmols registrats en sis mesos i l'elevació del nivell d'alerta de verd a groc per part de les autoritats italianes des del 2012. El febrer de 2025, més de 200 terratrèmols en una setmana, amb una magnitud màxima de 3,1, van obligar a tancar escoles i evacuar centenars de persones a Pozzuoli i voltants.[12][13] El 1r d'agost de 2026 es va produir un terratrèmol de magnitud 4,7 que va afectar greument les poblacions de Pozzuoli i Bagnoli, amb danys materials importants i desenes de ferits, el sisme més greu en 40 anys.[14]

Elements culturals

[modifica]

Al voltant del segle I aC, les fonts termals presents en aquesta zona tingueren una influència destacada en la tècnica de banys romana. En aquesta època es tractà d'imitar les fonts calentes dels Camps Flegreus de manera artificial, fent servir per primera vegada la tècnica dels banys suspesos.[15]

Referències

[modifica]
  1. Dolç, Miquel. Fundació Bernat Metge. Eneida, 1978, p. 120. ISBN 8472251098.
  2. «Il Parco Regionale dei Campi Flegrei» (en italià). Parco Regionali dei Campi Flegrei, 2006. Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 13 setembre 2011].
  3. Fedele, Francesco G. «Ecosystem Impact of the Campanian Ignimbrite Eruption in Late Pleistocene Europe» (en anglès). Quaternary Research, 57, 3, 2002, p. 420–424. Bibcode: 2002QuRes..57..420F. DOI: 10.1006/qres.2002.2331.
  4. «Neanderthal Apocalypse». ZDF Enterprises, 2015. Arxivat de l'original el 20 de novembre 2017. [Consulta: 26 gener 2016].
  5. 1 2 «Global Volcanism Program: Campi Flegrei» (en anglès). Smithsonian Institution. [Consulta: 13 setembre 2011].
  6. Seach, John. «Campi Flegrei Volcano, Italy» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2011].
  7. «Campi Flegrei» (en italià). Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia. [Consulta: 1r agost 2026].
  8. «Campi Flegrei, cosa accadde nell'eruzione del 1538» (en italià). Sky TG24, 05-10-2023. [Consulta: 1r agost 2026].
  9. «Campi Flegrei: The 1538 Monte Nuovo eruption» (en anglès). Michigan Tech University, 01-05-1996. [Consulta: 1r agost 2026].
  10. Guidoboni, Emanuela; Ciuccarelli, Cecilia «The Campi Flegrei caldera: historical revision and new data on seismic crises, bradyseisms, the Monte Nuovo eruption and ensuing earthquakes (twelfth century 1582 ad)» (en anglès). Bulletin of Volcanology, 73, 6, 01-08-2011, p. 655–677. DOI: 10.1007/s00445-010-0430-3. ISSN: 1432-0819.
  11. «Campi Flegrei» (en anglès). Global Volcanism Program | Smithsonian Institution. [Consulta: 1r agost 2026].
  12. «Més de 200 terratrèmols a prop de Nàpols obliguen a tancar escoles i fan marxar de casa centenars de persones». RAC1, 20-02-2025. [Consulta: 1r agost 2026].
  13. Meneses Montserrat, J.C. «El supervolcà que podria paralitzar Europa: més de 3.000 terratrèmols posen en alerta a Itàlia». Catalunya Press, 29-05-2025. [Consulta: 1r agost 2026].
  14. «Un terratrèmol de 4,7 graus causa 21 ferits i diverses destrosses a Nàpols: "Teníem por"». 3Cat, 01-08-2026. [Consulta: 1r agost 2026].
  15. Museu de Prehistòria. Diputació de València. A la llum de la llar, febrer 1998, p. 48. ISBN 84-7795-133-0.